La carrera cap a un escenari d’igualtat

2021: l’any en què l’esport femení es va rebel·lar

  • Els Jocs Olímpics van servir per posar sobre la taula problemes com la falta de conciliació o les diferències de vestuari 

  • A Espanya, la professionalització del futbol continua fent passos endavant

2021: l’any en què l’esport femení es va rebel·lar

ARCHIVO

3
Es llegeix en minuts
María G. San Narciso

El 2021 ha sigut l’any en què es van celebrar els Jocs Olímpics més paritaris de la història. Simone Biles va assenyalar el sistema com a part responsable d’haver permès els abusos sexuals de Larry Nassar. La selecció noruega d’handbol platja es va rebel·lar contra el biquini iOna Carbonell, juntament amb altres esportistes, va narrar les dificultats que tenen per conciliar la lactància materna amb l’esport d’elit.

«Totes aquestes declaracions treuen de la foscor els problemes que hi ha», assegura la periodista i veu de l’esport femení Paloma del Río. Els Jocs de Tòquio, explica, no han sigut l’escenari més fàcil per compatibilitzar la maternitat per la pandèmia. I tampoc per arribar a aquest percentatge de 50-50 que volia el COI, que espera que s’aconsegueixi a París 2024.

«Cada any que passa hi ha un avenç. El fet que no hi hagi marxa enrere ja és interessant, com ho és que es posin sobre la taula les lleis que regulen el futbol femení o els avantprojectes de llei que aborden la maternitat», assegura Paloma del Río.

Sobre això últim, recorda que a Espanya s’ha treballat aquest any sobre les ‘clàusules antiembaràs’ i que ja hi ha reglaments en països que ho tracten. Que se’n parli ho veu com un avenç.

«Espero que una dona que competeixi a qualsevol part del món i esport, pel fet de tenir un nadó no vegi la seva carrera truncada sinó tot el contrari: que a l’acabar el període d’embaràs, part o lactància es reincorpori sense condicionants, represàlies ni retirada del sou o de patrocinis. Al revés. És una circumstància que els patrocinadors podrien aprofitar per treure-li rendiment i benefici econòmic», afirma.

Canvis de vestimentes

La selecció noruega d’handbol platja va protagonitzar una altra de les notícies de l’any al negar-se a jugar en biquini. La cantant Pink va pagar la seva multa. Patricia Encinas, internacional de la selecció absoluta d’aquest esport, explica que el tema ve de fa anys, però va ajudar que «explotés de nou la polèmica de per què les dones havíem d’anar d’aquesta manera, no com volguéssim».

Va servir perquè la Federació Internacional optés per canviar la normativa sobre la indumentària. Encinas no ha vist encara la nova. «Si hem d’anar ajustades, seria pràcticament el mateix però sense que se’t vegi el melic», apunta. A Espanya poden competir com vulguin sempre i quan tot l’equip vesteixi igual, una cosa que veu molt positiva.

Del Río recorda que «les diferències de vestimentes [entre jugadors i jugadores] ve especificada en els seus propis reglaments». «Em sembla tremend que no es tingui en consideració el fet que ells mateixos estiguin propiciant un espectacle perquè la gent vagi, a veure en comptes de l’esport, cossos i carn», afirma.

Fre als abusos sexuals

El 2021 també va ser l’any en el qual Simone Bilesy altres companyes van explicar al món els abusos que van patir per part de Larry Nassar mentre comitès i federacions miraven cap a una altra banda. Això va propiciar un efecte cascada de denúncies en altres parts del món. «Em fa moltíssima pena que aquestes gimnastes hagin hagut de passar per aquest calvari, però amb el temps s’adonaran del favor que els han fet a moltes altres gimnastes», incideix la periodista.

A Espanya, el Consell Superior d’Esports (CSD) ha creat protocols antiabús per a la protecció de la dona i, sobretot, de les menors. Són d’obligat compliment de federacions.

Professionalització del futbol

Aquí, a més de celebrar medalles olímpiques com l’or de Sandra Sánchezen karate, la plata d’Adriana Cerezo en Taekwondo o la de ‘l’eterna’ Maialen Chourraut en aigües braves, el futbol va fer un gran pas endavant.

Notícies relacionades

«Estem vivint una eclosió. El nivell d’atenció mediàtica ha crescut moltíssim aquest any», afirma José Manuel Franco, president del Consell Superior d’Esports (CSD.) Assenyalen que han contribuït amb l’anunci de la professionalització del 15 de juny passat que això segueixi així, «però el mèrit respon a les mateixes jugadores, que tenen un talent immens, com ho prova la pilota d’or d’Alexia Putellas».

El president del CSD explica que ara mateix estan buscant un acord de tots els clubs per a la firma d’uns únics estatuts de la que serà la futura lliga professional. «Seguim en això. És evident que estem apostant molt fort perquè els problemes del futbol masculí no contagiïn el femení. Ha de néixer net i néixer bé. És el que volem per a les nostres jugadores», assegura Franco, que augura que «el 2022 serà encara moltíssim més important per a l’esport femení».