En una sentència

El Suprem anul·la la multa de 2,1 milions amb Hisenda a Gerard Piqué

  • Dona la raó al futbolista en què les despeses a la Seguretat Social o altres assegurances socials europees siguin deduïbles quan són obligatòries per als treballadors

  • També estableix que els rendiments directes de qui cedeix drets d’imatge es considerin capital mobiliari o d’activitats econòmiques

El Suprem anul·la la multa de 2,1 milions amb Hisenda a Gerard Piqué

EFE

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal Suprem ha donat la raó al futbolista Gerard Piqué i li ha anul·lat les multes per 1.457.855 i 678.012 euros que li va imposar l’Audiència Nacional al ratificar les fixades pel Tribunal Econònimc i Administratiu Central (TEAC) quan va revisar l’acord de liquidació tributària dictat per la Dependència Regional d’Inspecció de la Delegació Especial de Catalunya, per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques dels exercicis 2008, 2009 i 2010, així com contra altres sancions imposades.

El Suprem accepta les al·legacions del futbolista en dos aspectes tributaris, que marcaran el camí per a altres esportistes que es trobin en la mateixa situació. El primer ha sigut determinar, com demanava Piqué, que les cotitzacions pagades a la Seguretat Social o a entitats gestores de les assegurances socials en un altre estat de la Unió Europea, quan siguin obligatòries per als treballadors, poden considerar-se com a despesa deduïble dels rendiments del treball en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

La segona qüestió suscitada, en relació també amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, consistia a determinar si els rendiments obtinguts directament, sense intermediació d’una societat, per qui cedeix els seus drets d’imatge a tercers i que impliquin el desenvolupament d’activitats addicionals de caràcter personal per part de qui cedeix aquests drets, s’han de considerar rendiments del capital mobiliari o d’activitats econòmiques.

A l’estranger

Respecte a la primera qüestió, el Suprem explica que tals cotitzacions havien sigut abonades pel futbolista durant la prestació de serveis laborals per a l’equip de futbol anglès Manchester United, sent tretes pel club de les nòmines mensuals del futbolista per fer front al National Insurance, sistema equivalent a la nostra Seguretat Social. El Suprem afirma «que s’ha d’entendre que estem, igual com les cotitzacions a la Seguretat Social, davant obligacions coactives legalment imposades com a conseqüència del desenvolupament del treball per compte d’altri».

La sentència explica que «resulta connatural a l’essència del tribut... que totes aquelles despeses innates per a l’obtenció del rendiment es dedueixin, i entre aquestes resulten evidents que s’han de contemplar les que s’imposen obligatòriament, com són les cotitzacions a la Seguretat Social, sense distinció, tal com es fa per la mateixa llei, per tant, obtinguts els rendiments objecte del gravamen és necessari deduir aquestes despeses, entre les quals es troben aquestes cotitzacions coactives i obligatòries que es deriven per la prestació de treball per compte d’altri realitzat al Regne Unit, quan, i no es discuteix, conforme a la normativa del país ha de cotitzar obligatòriament al prestar el treball per compte d’altri».

Drets d’imatge

El Suprem explica que l’Audiència Nacional s’havia decantat per considerar els ingressos per cessió dels drets com a rendiments del capital mobiliari, rebutjant que puguin qualificar com rendiments d’activitats econòmiques, per considerar nul el contracte celebrat entre el futbolista i l’entitat que n’explotava els drets. No obstant, la Sala Tercera, com ja s’havia pronunciat en relació amb altres futbolistes, insisteix que s’ha de veure cada cas i l’Audiència s’havia limitat a dir que no existia «una ordenació per part del recurrent de mitjans personals i materials» i «prescindeix de més detall».

Notícies relacionades

Això quan «el cert és que consta que a l’entramat empresarial que gira entorn de l’entitat Kerad Projet, amb interessos en diversos sectors», en què Piqué té el 70% i el seu germà té assignada l’administració dels seus drets d’imatge. Considera significatiu, a més, que «l’examen que fa la inspecció dels exercicis 2011 a 2014, i que el porta a concloure» que es tractava de «rendiments d’activitats econòmiques per excedir de molt el que és el mer exercici del dret d’imatge», perquè «es realitza sobre contractes similars i respecte de gairebé els mateixos contractants».

El Suprem enumera els contractes subscrits per tal entitat, amb diferents continguts publicitaris, i assenyala que es pacten «obligacions contractuals que excedeixen del que és el mer exercici i explotació dels drets d’imatge», per la qual cosa constitueix una activitat que precisa l’ordenació de mitjans personals. Per això el germà de Piqué s’encarrega «de l’organització per explotar aquests drets, i materials, ja que s’exigeix als diversos contractes una activitat que transcendeix la mera utilització i explotació de la imatge del recurrent per tercers».