Vergonya històrica d’un Neymar que esclata a plorar «Va ser una vergonya»

El ‘10’, que havia aconseguit enllaçar set partits consecutius jugant els 90 minuts, va tenir una actuació ridícula, com tots els seus companys. Va marxar plorant, o si més no ho va simular, davant la indignació dels aficionats locals que encara romanien a l’estadi, malgrat la desbandada que hi va haver a la graderia al llarg de la segona part, quan anaven caient els gols del conjunt creu-malt de Rio de Janeiro.

Ney va ser consolat pel tècnic adversari, Fernando Diniz, que el va dirigir a la Seleção durant sis mesos el 2023. De fet, amb l’ara entrenador del Vasco al comandament de la ‘Canarinha’, el ‘10’ es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll esquerre l’octubre del 2023, jugant un partit d’eliminatòries per al Mundial 2026, a Montevideo, davant l’Uruguai. Un contratemps del qual encara s’està recuperant, perquè mai va tornar a ser el d’abans.

Neymar va decidir donar la cara a la zona mixta, on va entonar un mea culpa col·lectiu. «Vaser una merda, va ser una vergonya fer aquest tipus de partit amb la samarreta del Santos. Crec que tothom hauria d’anar a casa, reflexionar amb calma sobre què vol fer i com vol afrontar-ho, perquè si dimecres sortim amb la mateixa actitud que avui, gairebé no caldrà ni presentar-nos al partit», va dir molt seriós.

Conseqüències

La derrota va tenir conseqüències immediates. El tècnic santista, Cléber Xavier, va ser acomiadat al vestidor i ni tan sols va acudir a la roda de premsa posterior al partit. Només va estar quatre mesos en el càrrec, en els quals va dirigir en quinze ocasions al Peixe en la seva primera experiència com a màxim responsable tècnic, perquè va desenvolupar gran part de la seva carrera a les banquetes com a auxiliar de Tite.

Precisament, l’exseleccionador brasiler, que es recupera d’una crisi d’estrès, és un dels dos noms que la directiva del Santos estudia perquè assumeixi les regnes de l’equip. L’altre és el carismàtic Jorge Sampaoli, a qui la torçada santista va demanar a crits al Morumbis durant el naufragi davant el Vasco. L’entrenador argentí ja va estar al Peixe el 2019, quan va acabar subcampió del Brasilirão, deixant un gran record. És, a més, del grat de Neymar Jr., el veritable cap del club.

El que va passar al Morumbis va ser inexplicable. El Vasco afrontava la trobada en zona de descens i sense conèixer la victòria al Brasilerão des de feia dos mesos. El seu últim triomf es remuntava al període anterior a l’aturada de la competició pel Mundial de Clubs. Acumulava cinc jornades sense guanyar. A més, es va presentar a Sao Paulo sense comptar amb el seu futbolista de referència ofensiva, el ‘9’ argentí Pablo Vegetti, baixa per acumulació de targetes i, durant la setmana, havia perdut definitivament el seu millor central, João Victor, traspassat al CSKA de Moscou per 5 milions d’euros.

Els creumaltins es van avançar amb un gol de cap del lateral Lucas Piton en el primer temps, en una acció en què el VAR no va apreciar que la pilota hagués sortit per complet per la línia de banda, i van arrasar després del descans, en un quart d’hora de bogeria (entre el minut 52 i el 68) en què van marcar cinc gols, dos d’aquests d’una bellesa espectacular gràcies a un Philippe Coutinho inspiradíssim.

Notícies relacionades

Les seccions del Barça, damnificades pel fair play: «La intenció és continuar sent competitius»

Triomf de somni de l’Espanyol

L’exblaugrana va renéixer de les seves cendres per firmar, potser, l’actuació més portentosa des que va tornar al club on es va formar el juliol del 2024. Va ser qui va comandar la golejada, aprofitant el desgavell defensiu santista, i ho va fer davant el seu amic Neymar Jr., en el segon enfrontament entre tots dos al llarg de la seva dilatada carrera. El primer també va tenir el carioca com a guanyador, en un partit per a la història: va ser l’agost del 2020, en plena pandèmia, quan el Bayern Munic, dirigit per Hansi Flick, va superar el PSG (1-0) a la bombolla de Lisboa a la final de la Champions League.

Coutinho estava eufòric. Tenia motius de sobra per a això. «Aquest era un partit important. No estàvem obtenint resultats positius, però sí jugant bé. En molts d’aquests partits ja podríem haver sortit victoriosos... però el futbol és així. Continuarem treballant. El camí és bonic, tenim molt per conquerir, però és amb feina que s’arriba. Ara hem de mantenir els peus a terra, concentrar-nos... perquè aquesta setmana ja tenim un altre partit», va assegurar.