Igualtat

La discriminació de les esportistes a través de la roba: del biquini als xandalls unisex

  • L’handbol de platja s’ha vist obligat a canviar les normes de vestuari per a les dones, però les noves continuen sent sexistes

  • La falta de peces adequades és un problema recurrent en l’esport femení: «Moltes vegades no troben el que necessiten»

La discriminació de les esportistes a través de la roba: del biquini als xandalls unisex

ARCHIVO

5
Es llegeix en minuts

La Federació Internacional d’Handbol va anunciar dimarts la modificació de les normes de vestuari per a l’handbol de platja femení, uns mesos després que les integrants de la selecció de Noruega es neguessin a competir en biquini, com marcava la norma vigent fins ara. Els titulars es van centrar en la fi de l’obligatorietat del biquini, però la realitat és que la discriminació sexista continua. Mentre als homes se’ls exigeix «samarreta sense mànigues» i «pantalons curts» per competir, la nova regla obliga les dones a vestir amb «samarreta sense mànigues ajustada al cos» i «pantalons curts ajustats». Potser amb menys intensitat que abans, però la sexualització i el masclisme continuen vigents en aquesta disciplina.

Per fortuna, casos com el de l’handbol de platja són cada vegada menys habituals, tot i que encara existeixen exemples similars. En el cas del voleibol de platja, la normativa exigeix als homes jugar amb «samarretes sense mànigues i pantalons», mentre que l’uniforme femení consta de «top i part inferior de biquini», tot i que en el cas d’elles deixa marge per a l’ús de vestuari alternatiu (pantalons, samarretes amb mànigues i fins i tot portar tot el cos cobert excepte la cara) per «motius culturals o religiosos». Una salvaguarda normativa, aplicada després dels Jocs Olímpics de Londres 2012, que no apaivaga la pretesa diferenciació entre la roba que ells i elles han de portar per competir.

Voleibol e platja

En línies generals, les normatives sobre vestimenta de les federacions internacionals tendeixen a ser molt més asèptiques i sense distincions de gènere, una tendència cada vegada més assentada els últims anys. Ocorre així, en la majoria de casos, per qüestions culturals o religioses, com les que esmenta el reglament del voleibol de platja. A tall d’exemple, el de la Federació Internacional d’Atletisme recull el següent en el seu apartat sobre vestimenta: «En totes les competicions, els atletes han d’utilitzar vestimenta que sigui neta, dissenyada i portada de manera que no sigui ofensiva. La vestimenta ha d’estar confeccionada amb un material que no sigui transparent encara que estigui moll. Els atletes no podran utilitzar vestimenta que pugui destorbar la visió dels jutges».

Però això no implica que, en qüestió de vestuari, dones i homes esportistes hagin arribat a un estatus d’igualtat, ja que el masclisme preval en qüestions molt menys evidents, i que no sempre tenen a veure amb la sexualització de les esportistes. El problema a què s’enfronten moltes esportistes és que no compten amb roba adaptada a les necessitats del seu gènere per a la pràctica del seu esport o per als actes protocol·laris que l’envolten. Un dèficit i una discriminació que es tendeixen a justificar, des de federacions i clubs, a partir de motius econòmics: comprar menys varietat de roba implica una menor despesa econòmica en aquesta partida.

Els proveïdors

Les federacions esportives de cada país o comunitat autònoma arriben a acords privats amb marques esportives perquè els proveeixin de roba i material esportius. Aquest diari ha consultat amb esportistes de diferents disciplines i tots coincideixen que les federacions no consulten amb ells el tipus de roba que volen o necessiten per a les competicions, més enllà que puguin atendre alguna queixa puntual. «I com que la majoria de les juntes directives de les federacions estan ocupades per homes, més encara als càrrecs amb més capacitat de decisió, no es paren a pensar en les necessitats de les dones», denuncia Pilar Calvo, secretària general de l’Associació Dones en l’Esport Professional (AMDP).

«D’entrada, el que els proveïdors ofereixen a les dones és la calceta o la malla curta. No hi sol haver pantalons curts específics de dones i, si en volen, han de portar els dels homes, que són diferents i no responen a les seves necessitats. Per a algunes atletes els pantalons són el més còmode, però acaben elegint altres opcions perquè no troben el que necessiten», explica Pablo Villalobos, de l’Associació d’Atletes. Aquesta bretxa també existeix en alguns casos, sobretot en clubs o federacions més modestes, amb les samarretes: o de tirants femenines o les de mànigues d’homes. L’opció de samarreta amb mànigues fetes per a dones no sempre existeix.

Tir al plat, judo...

«Hi ha esports on no es necessita un uniforme concret, com és el meu, el tir al plat. Però per viatjar, desfilar a l’inici de la competició o rebre els premis, estàs obligada a portar la roba oficial de la federació que li fa arribar el seu proveïdor, que és d’home. Si ets petita, potser la talla S d’home et va gran. Jo mesuro 1,78 metres i la M d’home em queda sempre malament, és incòmode, la màniga curta em va pel colze... No tenim el mateix cos i les formes són diferents, però els importa un rave, no es molesten a comprar roba d’home i dona», denuncia Calvo, que remarca que només dues de les 66 federacions espanyoles estan presidides per dones.

Notícies relacionades

El cas dels xandalls i roba de passeig suposadament unisex, que en realitat és roba per a homes que també utilitzen les dones, es repeteix en altres federacions com la de judo. Un esport en què es dona una discriminació als antípodes de les de l’handbol i el voleibol de platja. Les dones «han de portar una samarreta de coll rodó, blanca i no transparent» sota la jaqueta del judogi, mentre que la normativa no diu res sobre els homes.

Realitats que no amaguen els avenços que s’han viscut els últims anys. El surf serveix d’exemple: «Fa una dècada, només hi havia vestits per a dones de gamma baixa. Si volies un vestit millor, fossis professional o el tinguessis com un ‘hobby’ habitual, a l’hivern et tocava posar-te un vestit d’home que et sobrava per les espatlles, per l’entrecuix... Per tots arreu. Ara també hi ha biquinis específics per al surf si vols, sense la por que una onada se’ls endugui. Per sort, s’ha avançat bastant», explica Garazi Sánchez, una de les millors surfistes d’Espanya.