Martí Perarnau: "En aquest Barça han deixat enrere el caràcter poruc del català"

Defensa que el futbol són idees, un camp de batalla d’idees dels entrenadors.

El futbol és una batalla d’idees pensades i creades pels entrenadors. Idees madurades, canviades i modificades i després executades bé o malament per jugadors de més o menys talent. I això té una gran similitud amb la filosofia, quan a l’antiga Grècia els filòsofs es llançaven les idees i de vegades fins i tot arribaven a les mans defensant corrents de pensament que eren molt diferents.

A Menotti l’anomenaven filòsof de manera despectiva.

El futbol, igual que altres àmbits, té al seu voltant i al seu interior gent molt bona i sàvia, però també molt ignorant. La part ignorant és la que reivindica els collons com a concepte. El futbol des de la testosterona –els pebrots–, pensant que el fet de ser més masculinament agressiu et portarà a la victòria. Però no es coneixen casos en què s’hagin guanyat grans títols per collons. Es guanyen per bon joc, per atzar, per moltes circumstàncies... L’altra cosa és un recurs de qui no en sap gaire.

Al llibre hi apareixen les idees de 30 entrenadors i savis del món del futbol. Hansi Flick no hi és.

A Flick el tinc a la llista d’espera, com molts altres entrenadors moderns. Hi ha una cosa sobre la qual he reflexionat fent el llibre: no és que els d’abans fossin més intel·ligents que els d’ara, però sí que tenien molt més temps. Els d’ara són entrenadors que no tenen temps, perquè juguen cada tres dies i no paren. ¿Per què era capaç de crear i descobrir coses noves Herbert Chapman? Perquè tenia temps. Els únics tècnics moderns que apareixen al llibre són Guardiola i Klopp, dos genis, i Ancelotti i Emery perquè han escrit llibres.

¿Com s’explica aquest Barça de Hansi Flick?

Perquè és un Barça sense por. Va ser la gran sorpresa de l’any. Una sorpresa que està molt relacionada amb el caràcter de les persones que formen part de l’equip. Amb el caràcter de Flick, que afronta el rol d’entrenador amb molta naturalitat i que assumeix que té una plantilla de cadells insolents. Nois sense por que han deixat enrere el caràcter poruc del català i han decidit que juguen tal com són. Al futbol s’hi juga com es viu i els pobles juguen tal com són. Doncs ara resulta que hi ha un grup de jugadors que no tenen por en la seva vida personal i, en conseqüència, que s’expressen d’aquesta manera al terreny de joc. La unió entre un tècnic amb la naturalitat de Hansi Flick i aquests nois ha provocat aquesta ebullició.

Al llibre hi apareix Helenio Herrera, que deia que hi ha jugadors amb un talent innat per al futbol. Com Lamine Yamal.

En realitat tots els jugadors neixen amb unes qualitats innates, i els bons entrenadors són els que fan aflorar aquest talent. És evident que hi ha un talent formidable i natural, però molt ben orientat des de l’escola. Aquests jugadors [Lamine, Cubarsí, Casadó...] surten de La Masia, la millor escola de formació del món, que els ha orientat perquè potenciïn i treguin el talent que tenen dins.

Pep Guardiola no es quedava sense guanyar un títol des del 2017. ¿Defensa que la lesió de Rodri del curs passat ho explica?

Els jugadors estructurals són la clau dels equips. Tot equip té una estrella, però el jugador estructural d’un equip és el que marca el ritme. Un Busquets al Barça, un Rodri al City, un Kroos al Reial Madrid, un Van Dijk al Liverpool... I si a això hi afegeixes les lesions dels quatre centrals, l’edifici s’enfonsa. A partir de l’enfonsament venen les altres coses: rendiments puntuals que no són bons, la por que engarrota els jugadors perquè no estan acostumats a perdre tan sovint... Però això ja és més una conseqüència de la causa primera.

Va coincidir amb Xabi Alonso quan va seguir de prop el Bayern de Guardiola per escriure Herr Pep.

Està preparadíssim. Xabi ha sigut l’arquitecte del seu destí des de fa molts anys. Ja tenia molt clar el que volia quan jugava al Reial Madrid. Se’n va anar al Bayern, i això ho sé de primeríssima mà, perquè volia formar-se on volia formar-se. Es va formar, va aprendre molt i ha seguit una carrera molt premeditada, molt dissenyada amb l’objectiu d’arribar on volia. Serà un gran rival de Hansi Flick. L’equip no ho sé, ja es veurà, però ell serà un gran rival de Flick.

Ancelotti era un entrenador molt poc intervencionista ["un taoista amb celles», escriu]. ¿Com pensa que és Alonso?

Xabi Alonso és participant, molt més intervencionista que Ancelotti, que potser és el cas més extrem de no intervencionisme. Xabi està més en la línia d’un Pep, d’un Hansi Flick o d’un Luis Enrique. Entrenadors més acostumats a intervenir i a proposar idees potents sobre el terreny de joc.

Notícies relacionades

La Vuelta sobreviu a Valladolid

Les grans estrelles del Mundial de Tòquio

Al llibre juga a traslladar Johan Cruyff fins a l’antiga Grècia. Un cop hi és, envoltat de filòsofs i de pupils que n’han quedat meravellats, manté una batalla dialèctica amb Zenó.

Cruyff és el número u sense cap mena de discussió per part de ningú. Per a mi, els dos grans genis de la història del futbol són Herbert Chapman i Johan Cruyff, els dos influenciadors més profunds de la història del joc. I probablement Cruyff ho és més, per raons històriques, temporals i de la difusió d’idees. Chapman es va inventar els espais lliures i l’explotació d’aquests espais, i després Cruyff va situar la pilota al mig de l’univers del futbol. I això té una influència radical i absoluta que marca tota la història del futbol.