EL FUTUR DEL CATALANISME

Catalanisme i
indústria

3. Catalunya serà industrial o no serà

Per Vicenç Pedret i Carme Poveda

EL PERIÓDICO, de la mà de diversos experts, fa balanç dels principals eixos sobre els quals s’ha construït el catalanisme i planteja propostes per refer els consensos de cara al nou cicle polític. Després de reflexionar sobre els reptes en infraestructures i educació, l’anàlisi se centra ara en la indústria: en dos artículos anteriores, Carme Poveda va repassar l’evolució del sector i el context mundial; en aquest exposa amb Vicenç Pedret les claus del futur.

La indústria catalana té futur. Això pot ser una afirmació més o menys demostrable, amb dades econòmiques i amb dosis de bona fe. Però de fet, si ho preguntem als industrials, l’afirmació es converteix en pregunta: La indústria catalana té futur? Amb l’ambició de donar una resposta solvent, hem volgut fonamentar la nostra opinió no només en la pròpia experiència teòrica i pràctica, sinó que l’hem contrastat amb actors rellevants del món industrial català.

► Una activitat arrelada al territori i a la seva gent

La indústria és una activitat econòmica que ajuda a vertebrar el país, que s’arrela al territori perquè és estable i resilent. Molt sovint la pime i la gran empresa catalana industrial tenen un llegat familiar de la que se’n enorgulleix i amb raó. Les industries catalanes què han resistit al pas del temps han sabut innovar, invertir a llarg termini, adaptar-se a mercats i entorns canviants, internacionalitzar-se i, molt sovint, reinvertir tot o quasi tot el rendiment industrial. Però no són només les empreses familiars, sinó que també tenim una llarga tradició de empreses multinacionals que han estat molt presents a Catalunya, com ésl cas en el sector químic. Carles Navarro, amb més de trenta anys a la BASF, uns quants presidint-ne la filial ibèrica i uns quants més presidint la Federació Espanyola de Industries Químiques (Feique), ens recorda que “no es pot oblidar que el sector químic és el primer exportador de Catalunya, amb una presencia cabdal, entre altres indrets, en el Camp de Tarragona.”

**Complex petroquímic de Tarragona.** PORT DE TARRAGONA

**Complex petroquímic de Tarragona.** PORT DE TARRAGONA

► La força resilent del llegat industrial familiar

Ningú no dubta que el passat industrial de Catalunya ha estat el pal de paller de l’activitat econòmica. Tampoc ningú qüestiona el paper de les empreses familiars industrials catalanes, que encara representen una bona part del total de les empreses familiars. El què no sabem és si aquesta resiliència creativa i pacient podrà mantenir-se en les properes generacions. La velocitat dels canvis socials és vertiginosa. “Els actuals CEO estem més a prop de la generació dels avis que la dels nostres fills” ens diu la Martina Font, vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, directora corporativa i tercera generació de Cartonatges Font, una empresa de referencia en el món del packaging del cartró. Acostumats a fer del treball l’eix de les seves vides, els CEO industrials familiars s’enfronten al repte de transmetre a les següents generacions els valors de l’esforç permanent i la dedicació complerta, davant d’un món que emfatitza els drets davant dels deures i que no premia la iniciativa privada. Un entorn empresarial dominat pels fons d’inversió que tempten en permanència als hereus amb la monetarització del capital invertit davant dels reptes d’un món global aparentment malalt i embogit.

Muntatge del nou model de Cupra Formentor i Cupra León a la fàbrica de Seat a Martorell. David Zorrakino / EP

Diversos treballadors al laboratori de la fàbrica de Reig Jofre, a Barcelona. Kike Racó / EP

► Una voluntat política amb més paraules que fets

“Parole, parole, parole...”. Com en la cançó, els poders públics sovint s’omplen la boca de bones intencions però fan poca cosa. El sistema polític a tots els nivells es veu abocat a pensar més en les següents eleccions que en la següent generació. A Catalunya aquest fenomen és especialment alarmant. En els darrers 15 anys, molts territoris de l’Estat Espanyol han apostat decididament pel model industrial posant en dubte la nostre hegemonia. L’actitud, amb honroses excepcions, de la visió política de la industria és la de “ni una mala paraula, ni una bona acció”. I si el sector públic no hi creu, no es podrà recuperar l’orgull industrial de Catalunya.

► Les infinites traves burocràtiques i la precarietat de les infraestructures

Tots els industrials entrevistats han dit que un dels principals enemics de la indústria són les infinites traves burocràtiques a les que són sotmeses sense pietat per les diferents administracions. Molt especialment en l’àmbit del medi ambient i de l’urbanisme. El memorial de greuges mereixeria un capítol a part. Tampoc cal insistir en el lamentable retard del corredor mediterrani, en la urgent necessitat de l’ample de via europeu per la interconnexió amb França, ni en l’absurda demora en la reforma de l’aeroport de Barcelona, ni en els caos de rodalies.

► La inexistència del finançament específicament industrial

“Els projectes industrials necessiten d’un finançament a 15 anys. I no hi ha cap institució bancaria que es dediqui a finançar la indústria. Caldria explorar la necessitat d’un gran banc industrial que aglutinés ICF, banca tradicional i familly office catalanes”. Aquesta és la proposta d’en Joan Vila, CEO de la paperera LC Paper, expert en qüestions energètiques i referent industrial a la Garrotxa. Sense un model de finançament adequat, serà molt difícil encara els futur d’una indústria que sempre necessitarà per definició ser intensiva en capital i pensar en el llarg termini. Robotitzar cadenes de producció demana, a més de molt de capital, molta mà d’obra especialitzada.

**Visita d´estudiants de FP al laboratori de microbiologia de l'Hospital Vall d´Hebron. B**OAN PUIG

**Visita d´estudiants de FP al laboratori de microbiologia de l'Hospital Vall d´Hebron. B**OAN PUIG

► La necessitat de formar i retenir talent

Per això, mentre que els enginyers encara poden ser formats a Catalunya i quedar-s’hi, sense una FP i una formació dual de qualitat i repartida pel territori no es podrà desenvolupar la política industrial. Necessitem una aposta decidida per formar i retenir talent tant en les especialitats emergents que la digitalització i la robotització estan generant, com en els oficis més tradicionals de mecànica, electricitat i electrònica, Sense això, no podrem fer funcionar les nostres industries.

► L’encariment de l’energia

L’inevitable procés d’electrificació de la industria requereix un disseny de xarxes de transport i de generació que ho suportin. Però no pot ser que els industrials catalans acabin pagant una factura energètica superior a la de la resta de països europeus per culpa sobretot dels injustificats sobrecostos que representen els peatges elèctrics.

**Generadors al parc eòlic de la Torre de Fontaubella (Priorat).** JOAN PUIG

**Generadors al parc eòlic de la Torre de Fontaubella (Priorat).** JOAN PUIG

► El fre d’una Europa amb 27 regulacions

“Com es pot liderar Europa amb 27 regulacions i 27 transposicions diferents de les directives? A Europa som els campions de la burocràtica, ens diu Pau Relat, actual president de Fira Barcelona i president també de la multinacional catalana MAT Holding, dedicada a l’agricultura i l’aigua. Europa és i ha sigut el mercat natural de la indústria catalana. Però en un món completament globalitzat i amb una crisi de lideratge per part d’Alemanya sense precedents, Europa haurà de definir les seves prioritats industrials davant del gegant xinès que s’ha convertit en la fàbrica del món. Per això, als industrials es pregunten: ¿Què s’ha fet malament per què la indústria hagi tingut tan poc accés als Fons Next Generation que havien d’ajudar a la transformació tecnològica i mediambiental de la indústria?

Aquestes són les qüestions que, entre altres, preocupen als industrials catalans. Sembla com si l’aposta per aquest sector a Catalunya només se la prenguin seriosament l’empresariat industrial. Deixem que siguin ells qui tinguin la darrera paraula sobre el seu futur. “Generalment l’aparell de l’Estat es malfia dissortadament de les empreses”, comenta en Joan Vila. “L’aposta per la industria s’ha de fer ara perquè es vegin els resultats d’aquí a 15 anys”, diu en Carles Navarro. “L’arrelament al territori i la resistència davant de la incertesa i les crisis fan del tot necessària la indústria”, afegeix la Martina Font. “Sóc optimista amb el futur industrial perquè crec en el valor de la visió a llarg termini de l’empresariat i la seva capacitat de lideratge” conclou en Pau Relat.

Necessària, resilent, estratègica, líder i poc apreciada, la indústria catalana projecta el seu futur convençuda, amb permís de Torres i Bages, que “Catalunya serà industrial o no serà”.

Un reportatge d'EL PERIÓDICO

Text:
Carme Poveda
Disseny:
David Jiménez
Coordinació:
Rafa Julve i Jose Rico

Catalanisme i indústria

Per Carme Poveda i Vicenç Pedret

El futur del catalanisme

Presentació de la sèrie

^{Article d'}^{Astrid Barrio}

Catalanisme i infraestructures

_Per_{Ricard Font}_i_{Xavier Flores}

Catalanisme i educació

Per Eduard Vallory i Coral Regí