Albert Soler «No permetrem els tics del futbol masculí en el femení»

La Lliga ha arrencat aquest dissabte amb l’objectiu de marcar una nova era en l’esport espanyol, tot i que per ara els passos no són tan ràpids com voldrien els protagonistes. El que va fer el juny passat el CSD és començar els tràmits per professionalitzar el futbol femení i que tingui una estructura pròpia, com pot ser la Lliga o l’ACB, que encara s’han d’acabar i convertir-la en la tercera lliga professional a Espanya després del futbol i el bàsquet masculins. El procés que se segueix és administratiu, cal donar-li el caràcter professional, que és el que vam fer al juny, aprovar uns estatuts i a partir d’això s’ha de constituir la Lliga i que els clubs elegeixin un president. I el lògic per al CSD és que s’elegeixi una dona.

El CSD ha rebutjat els estatuts que els van fer arribar els clubs perquè no comptaven amb el suport de 4 dels 16 clubs que participen en la Lliga, tot i que no ho exigeix la llei. ¿Per què? És veritat que no tenim l’obligació legal que s’aprovin per unanimitat. Però és desitjable i de responsabilitat. No podem començar una lliga professional en la qual almenys els propietaris no estiguin d’acord amb la carta magna, que són els seus estatuts.

¿Com s’entén aquesta falta d’acord si hi ha una voluntat de totes les parts que la Lliga sigui una realitat? S’estan reproduint els tics que hi ha en el futbol masculí. El que el CSD i el Govern no permetran és que es reprodueixin els problemes del futbol masculí en el futbol femení. I s’estan reproduint les males relacions entre alguns clubs que ja hi ha entre la Lliga i la federació perquè són molts dels mateixos actors. El que demanem d’entrada és que almenys els 16 clubs estiguin d’acord en alguna cosa. Aquí els grans volen controlar i els petits, també. I de vegades per interessos que van més enllà de la competició.

¿Tan necessària es veu aquesta unanimitat? És el que estem veient en el futbol masculí i no volem ni permetrem que la Lliga comenci amb aquesta debilitat. No tenim l’obligació de posar-hi diners. Si ho fem és perquè creiem que el futbol femení pot ser la màquina que arrossegarà la resta de l’esport. Però aquesta unanimitat no només ha de ser dels clubs. També de la Federació, que és el tercer soci de l’equació. Qui signa el conveni de col·laboració amb la Lliga és la Federació, no el CSD, igual que en el futbol masculí i el bàsquet, i no volem enfrontaments entre Lliga i RFEF. En el futbol masculí ja veiem a què ens porta això.

Algunes futbolistes s’han queixat a les xarxes que tot continua igual i no han notat canvis. Ens sap greu que a les jugadores els falti informació. Com que els clubs i el Sindicat de Futbolistes no estan transmetent la informació a les jugadores, el que farem és convocar les capitanes dels clubs per explicar-los quina és la situació, perquè entenem que hi ha un malestar. El que està clar és que des que José Manuel Franco va arribar al CSD com a secretari d’Estat, aquesta ha sigut la prioritat de la nostra agenda.

¿Què passa amb els altres esports femenins? Professionalitzar el futbol ha de ser el motor d’arrencada per a la gran aposta del Govern de la igualtat en l’esport. Hi ha altres grans esports femenins d’equip com l’handbol, el bàsquet el waterpolo, i cito aquests tres pel gran nivell que tenen, que venen darrere. El que passa és que el futbol té una dimensió mediàtica i social que no tenen els altres. A partir d’aquí, el CSD es compromet a mantenir l’estructura de la Lliga i invertir en infraestructures. En aquests conceptes, en els pròxims tres anys, invertirem 31 milions d’euros.

Notícies relacionades

L’obsessió de Ducati: renovar Marc Márquez per dos anys més (2027 i 2028)

Ansu Fati aterra al Bernabéu a la recerca de redempció: «Quan està sa, guanya partits»

Vostè parla d’una qüestió de responsabilitat. L’acord és desitjable. ¿El veu possible? Aquesta setmana hem convocat els clubs que no han recolzat l’acord per fer de mitjancer. És cert que el CSD és el que aprova els estatuts i no hi ha obligació legal que sigui per unanimitat. Però també és veritat que no podem començar aquest projecte del futbol femení amb les discrepàncies i debilitats que hi ha actualment.

La data per aconseguir aquest acord és el dia 15 ¿Què passarà si no hi ha consens? Doncs ja ho veuríem. Però seria una irresponsabilitat absoluta per part dels clubs que el Consell hagi d’aprovar uns estatuts amb què no hi estiguin tots d’acord, inclosa la Federació, que és la que s’ha de coordinar amb els clubs.