El futbol femení denuncia «la gran mentida» de la seva professionalització

I no els faltava raó perquè de la declaració del futbol femení professional per part d’Irene Lozano el 15 de juny a la realitat que arrenca aquest mateix cap de setmana hi ha un bon tros. I aquest tros és l’immobilisme i la falta d’evolució. No hi ha estatuts, ni directius assignats.

Traves inesperades

Tampoc s’ha inscrit la nova lliga professional en el registre del CSD i el futbol femení segueix en mans de la RFEF, que una temporada més organitzarà la Primera Iberdrola. Una i no més, diuen des del Govern. Tot i que n’hi ha que dubten. Perquè existeixen traves inesperades. Com que el CSD demani, en contra de la llei, unanimitat en la proposta d’uns estatuts aprovats per 12 dels 16 clubs de la Lliga.

«El canvi el notarem quan de veritat n’hi hagi. Una vegada més, arriben promeses però tot segueix igual», protesta a EL PERIÓDICO la centrecampista de l’Eibar María Llompart. Les seves queixes s’estenen al llarg de tota una Lliga en la qual les protagonistes s’han anat assabentant dels canvis d’escenari via Twitter.

«Més o menys totes estem d’acord», assegura la jugadora del Vila-real CF, Lara Mata. Ni una trucada, ni un comunicat. El govern i el CSD, encarregats de dirigir el procés cap a la professionalització, s’han oblidat d’unes futbolistes que lluny de l’embolic dels despatxos ja fa temps que s’han convertit en referents.

«El nostre és el futbol»

Referents per a les que venen, per a les que estan, però sobretot per al món. Francis Díaz, entrenador de l’UDG Tenerife, ho sintetitza ràpid. «Les noies sempre han sigut professionals de fet, ara ho seran de dret. Tenim una de les lligues més importants del món i toca continuar creixent i apostant perquè la competició continuï sent atractiva».

El tècnic té l’esperança que la professionalització acabi arribant a mitjans de temporada. Les futbolistes en disten i ja esperen a la pròxima campanya. Això sí, tots coincideixen en alguna cosa: «No podem centrar-nos en el que no podem controlar, el nostre és el futbol». I en això, ja fa anys que les espanyoles són de les millors del continent.

Sobre el paper i les travesses ressona el ple blaugrana en els premis de la UEFA. També el ple de jugadores nacionals. Lara Mata ho té clar: «No són només els premis, és també l’aposta per la pedrera, el fet que cada vegada hi hagi més fitxes i que la competència nacional vagi traient les millors per selecció natural».

«Campanya atractiva»

D’allà que es pronostiqui una campanya disputadíssima. «Serà una temporada il·lusionant. El nivell ha anat pujant i poder veure una classificació ajustada dona més visibilitat a la Lliga i fa que per a l’espectador sigui més divertida i fàcil de veure», assevera la capitana de l’ascens groguet. Francis afegeix: «Serà una campanya atractiva perquè els equips s’han reforçat molt bé i els clubs aposten per les seves estructures, aquesta Lliga ja no és l’eterna oblidada».

Aquesta Lliga té per davant 30 jornades i 240 partits en els quals les futbolistes intentaran demostrar, una vegada més, que disposen del professionalisme que de moment els neguen des de dalt. Seran 30 caps de setmanes en els quals Llevant, Atlètic de Madrid i Reial Madrid intentaran fer baixar del tron el FC Barcelona.

El debut del campió

A tenir en compte diverses dates i equips. Per començar, el debut del campió, que rebrà aquest dissabte (12.00 hores) al Johan Cruyff Arena una UDG Tenerife altament reforçada. Amb 11 jugadores noves pretén ser la gran revelació de la temporada. «Intentarem ficar-li mà al Barça, sabem que ho van guanyar tot, però sempre hi ha possibilitats i punts febles. Elles no han arrencat com esperaven, guanyant-ho tot, i això ens demostra que no són invencibles».

En la ment de l’aficionat també estan les dates dels clàssics. L’habitual, el que mesurarà blaugranes amb matalasseres, es disputarà el 10 d’octubre. El conjunt liderat per Óscar Fernández, que ja haurà disputat un partit d’altura davant el Reial Madrid, tindrà l’oportunitat de recuperar el nivell perdut la passada campanya. L’Atlètic ha incorporat noms d’altura com el de la portera Lola Gallardo, que torna a la que va ser casa seva.

El primer Reial Madrid-Barça

El primer xoc entre Reial Madrid i el FC Barcelona haurà d’esperar fins al 12 de desembre. No serà fins a la jornada 13 quan el nou projecte blanc testegi les seves incorporacions davant el campió d’Europa. Serà un pols de Lliga de Campions en el qual el conjunt blanc portarà a col·lació noms com els de Nahikari García i Ester González, dos dels reforços més sonats del conjunt de la capital, que ha perdut a la galàctica Sofia Jakobsson.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Totes dues intentaran fer efecte en un equip que es va passejar per la Lliga sense un clar punt feble. En un equip que, a més, s’ha reforçat de forma notable. El campió arrenca amb una nova davantera: la subcampiona olímpica Fridolina Rölfo. El conjunt de Jonatan Giráldez també ha recuperat la jove promesa Claudia Pina i ha incorporat la noruega Ingrid Engen. En defensa, Irene Paredes arriba per intentar resoldre el que sembla l’únic defecte de l’equip, la pilota aturada.

En aquestes posicions d’altura ja es va situar la passada campanya el Llevant UD, que va plantar cara al Lió en l’anada de la ronda prèvia de la Champions (1-2) i es presenta en la Primera Iberdrola amb la il·lusionant incorporació de la blaugrana Gio Queiroz. Però com insisteixen totes, aquesta temporada la igualtat s’estén a tota la competició i fins i tot els ascendits Alabès i Vila-real arriben amb arguments per dir la seva. Tot i que lluny del verd, allà on les gambetes no generen admiració, l’objectiu continua sent el mateix i és grupal: la professionalització.