Entrevista

María Llompart: «No notem canvis perquè mai arriben»

  • La centrecampista catalana de l’Eibar explica en una entrevista amb EL PERIÓDICO la indignació de les jugadores per les promeses incomplertes per a la professionalització de la Lliga.

deportes maria llompart  jugadora del SD EIBAR FEMENINO

deportes maria llompart jugadora del SD EIBAR FEMENINO / SD Eibar

4
Es llegeix en minuts

Sense embuts sobre el verd, María Llompart (Begues, 2000) tampoc els té fora. La centrecampista de l’SD Eibar, feliç per la tornada del seu estil futbolístic a les files del conjunt ‘armero’, rep EL PERIÓDICO abans de l’inici d’una campanya en què «no ha canviat res» respecte a la professionalització i de la qual espera «un pas endavant» d’un equip l’estat futbolístic del qual sol estar directament relacionat al somriure de la catalana.

-Comencem pel bàsic. ¿Quina temporada espera? Serà una Lliga totalment diferent per a nosaltres. Ens ha canviat el cos tècnic i fins i tot el director esportiu. El club ha modificat moltes coses però totes estem contentes per aquests canvis. Serà una temporada una mica estranya perquè encara ens hem d’adaptar al nou estil de joc. I tot i que sigui el meu estil, ens està. Això sí, tenim un equip molt unit i motivat per afrontar el debut contra el Sevilla.

-¿Quin és l’objectiu grupal? L’objectiu global de l’equip, més enllà de la permanència, és intentar ser a la part alta de la taula.

-En aquesta part de la taula on sembla que el Barcelona no té rival. Això mateix. Tot i que el futbol és imprevisible. Per a mi el Barça ara mateix és el millor club d’Europa i fins i tot del món, però tots els partits són un món i de fet crec que en el clàssic d’aquest any hi pot haver sorpreses. Si et soc sincera, crec que el Barça guanyarà la Lliga, però el Llevant, el Reial Societat i l’Atlètic de Madrid també poden donar molts maldecaps. Cada vegada hi ha més rivals de nivell en el nostre campionat i fins i tot al Repte Iberdrola. I això es nota. Com més alt és el nivell més disfrutes, tot i que perdis.

-I en aquesta aquesta pujada de nivell està el ple blaugrana en els premis de la UEFA. Aquests premis són un orgull. Quan vaig veure que sortien elles em vaig quedar en xoc. És una gran alegria poder competir amb jugadores com elles. El nivell de la nostra Lliga està pujant i els resultats van arribant. Ara només falta que els aficionats tornin als estadis perquè segur que en primera persona ho disfruten més.

«Tot continua igual. No canvia res. I dic jo, si no estàs segur al 100% d’una cosa, no la diguis, perquè després el desengany és pitjor»

-Malgrat el nivell, la Lliga continua sense ser professional. I això que van prometre la professionalització el 15 de juny passat. ¿Us sentiu enganyades? Enganyades no perquè tots els anys són iguals, no canvia res. Al final t’hi acabes acostumant. No notem canvis perquè mai arriben. I la veritat és que és trista i ja estem una mica cansades però estic convençuda que amb paciència la professionalització arribarà.

-¿Com viviu l’inici d’una nova temporada sabent que tot continuarà igual? Ha sigut un desengany bastant important perquè la professionalització ja no només et canvia a nivell futbolístic sinó també econòmic. Teníem la idea que aquest any seria diferent però com sempre, tot continua igual. No canvia res. I dic jo, si no estàs segur al 100% d’una cosa, no la diguis, perquè després el desengany és pitjor.

-¿Us han anat informant almenys dels passos que s’estan fent cap a la professionalització? No, ningú ens ha informat de res. Ens assabentem de tot per les xarxes socials o perquè alguna de l’equip troba algun enllaç als mitjans i l’envia pel grup de WhatsApp de l’equip. Ningú ens diu res.

«Les que no juguem en grans clubs necessitem aquesta professionalització. És trist sortir de casa per dedicar-te a alguna cosa i que no en puguis viure. És molt lamentable»

-¿Què aportaria aquesta professionalització a una jugadora com María Llompart? Crec que personalment notaré molt el canvi perquè jugo en un equip humil com és l’Eibar. Si fos al Barça segurament seria diferent, però les que no juguem en grans clubs necessitem aquesta professionalització. És trist sortir de casa per dedicar-te a alguna cosa i que no en puguis viure. És molt lamentable. Ho fas perquè t’agrada i és la teva feina però quan no en pots viure és difícil.

Notícies relacionades

-¿Això l’obliga a compaginar el futbol amb una altra feina? No, perquè per rendir al màxim nivell em dedico exclusivament al futbol, però visc la vida mínima. La professionalització ens ajudarà a centrar-nos només en la nostra feina i poder viure d’aquesta. És una cosa que es notarà sobretot en els clubs humils.

-Sabent que això no passarà aquesta campanya, ¿quina temporada es pot esperar? Serà un any complicat i que pot marcar un abans i un després perquè el nivell està pujant molt. És un curs important per a totes sabent el que ve. La gent està motivada per jugar i fer disfrutar l’espectador.