Un gran Quique Llopis es torna a quedar a un pas de la medalla

La "mica de sort" que reclamava Quique Llopis en una entrevista amb aquest diari abans del Mundial de Tòquio va tornar a ser esquiva per a un dels millors atletes espanyols del moment. El deixeble de Toni Puig va repetir la quarta plaça dels Jocs de París a la final dels 100 metres tanques, tot i que aquesta vegada va estar molt més a prop de les medalles. Cada vegada més a l’abast.

Eliminat a les semifinals el ja excampió nord-americà Grant Holloway, al valencià li va costar trobar el ritme després de ser el segon millor a la sortida (0.153). Ho va fer a mitja carrera i, amb 13.16, es va quedar a quatre centèsimes del jamaicà Tyler Mason, amb plata per al seu compatriota Orlando Bennett (13,08) i or per al nord-americà Cordell Tinch (12.99).

Va ser una altra prova que Llopis està a l’elit, condició que fora de la marxa tan sols atresoren el triplista Jordan Díaz, el vuitcentista Mohamed Attaoui (ja està a semis juntament amb David Barroso) i l’absent triplista Ana Peleteiro. El subcampió europeu de 110 tanques continua optant a tot en els pròxims anys, amb Los Angeles’28 a tres anys vista.

Amb una marca personal de 13,09, l’atleta d’Adidas té a les seves cames el rècord nacional que ostenta el medallista de bronze olímpic Orlando Ortega (a Rio 2016) i una barrera dels 13 segons que va trencar al Campionat d’Espanya amb 12.98. No obstant, va ser invalidada per 0,3 m/s de vent superior al permès. Doncs això, el dia que tingui aquesta "mica de sort...".

Mentrestant, la final femenina de 1.500 va ser una nova exhibició de la kenyana Faith Kipyegon en el seu tercer or mundialista seguit i el quart de la seva carrera, potser el primer pas cap al seu segon doblet seguit. Això sí, en la carrera de 5.000 rivalitzarà amb la seva compatriota Beatrice Chebet, or en 10.000 que plorava d’alegria amb la victòria de la seva amiga.

La carrera va oferir una altra gran actuació de Marta Pérez. La soriana es va mantenir en un segon grup i va lluitar per una plaça de finalista que se li va resistir per 45 centèsimes a l’acabar novena amb 3:58.54 (segona marca de la seva vida i segona marca espanyola de sempre). Fa quatre anys també va ser novena als Jocs de Tòquio a 17 centèsimes de la nipona Tanaka.

Kipyegon regna en 1.500

Per davant, el que estava previst. Kipyegon va agafar les regnes de la final des de la sortida i va anar accelerant, amb 1:04.07 al 400, 2:07.28 al 800 i 2:53.43 al so de la campana al 1.100. L’australiana Jessica Hull ho va intentar fins a l’última corba i va acabar tercera (3:54.92). La victòria va ser molt clara per a la kenyana (3:52.15), seguida per la seva compatriota Dorcus Ewoi (3:54.92).

Espanya va estar prop del ple en les sèries de 800 metres. El cap de files, Mohamed Attaoui, i el debutant David Barroso van guanyar les seves carreres per irrompre a les semifinals, on no hi serà l’excampió mundial sota sostre Mariano García. No seria estrany que pugi al 1.500 com va fer al seu dia el sevillà Kevin López o, més recentment, Saúl Ordóñez.

Notícies relacionades

La sort va salvar Fermín

La mutació del millor Espanyol en 30 anys

Amb una magnífica marca personal d’1:42.04, Moha va aprofitar el seu canvi a la contrarecta de l’última volta per situar-se en les primeres posicions i va accelerar una altra vegada a la recta per imposar-se amb 1:45.23, seguit pel kenyà Kelvin Loti i per un altre dels favorits, el canadenc Marco Arop.

Abans, l’extremeny David Barroso va debutar en gran com a mundialista amb 24 anys acabats de fer. El deixeble de José Ángel Rama va aguantar el fort ritme que va imposar Handal Roban (de Saint Vincent i les Grenadines) i que el va acabar condemnant. El debutant va guanyar la sèrie amb 1:44.94.