Ana Peleteiro: «La meva ambició ha crescut més»

Ana Peleteiro, bronze en triple salt als Jocs de Tòquio, va afirmar aquest dilluns en conferència de premsa que a partir d’ara –i amb la vista posada a París 2024– «tot el que sigui menys d’un bronze serà un fracàs», i «tindrà gust de poc». «Sé que puc fer aquesta feina i millorar-la; per tant, cal continuar treballant amb això al cap. Òbviament pots donar la teva millor versió i quedar fora de les medalles, però l’últim que vull és confiar-me i acomodar-me», va afegir en un acte amb els mitjans informatius a Madrid.

L’atleta ja pensa en el seu pròxims pas, amb els Jocs de París 2024 al cap: «Des del moment que vaig sortir de l’estadi amb la medalla, al meu cap només podia pensar en més. A saltar més centímetres i a millorar la meva versió. Considero que m’he esforçat moltíssim, però que encara m’hi puc esforçar més. Hi ha dues medalles més que pots conquerir i ets al camí correcte». «El meu principal objectiu és ser a París 2024 i lluitar per una altra medalla», va declarar.

La gestió de l’èxit

«Encara em queden moltes competicions aquest any. He de saber gestionar-ho, perquè després d’un cicle olímpic el cos necessita una mica de descans. No et pots deixar portar per l’ambició de voler aconseguir-ho tot, perquè et pots equivocar».

Amb un salt de 14,87 metres que li va atorgar el seu lloc al podi, Peleteiro es mostra ambiciosa i busca convertir-se en la primera espanyola a superar els 15 metres: «Podria dir que ja he tocat sostre i que ara m’acomodaré, però per a res. M’ha costat tant arribar fins aquí i ha suposat tant sacrifici que tinc ganes de més. Quan vaig guanyar la medalla vaig sortir de l’estadi pensant “ja l’any que ve vull saltar 15 metres”. La meva ambició ha crescut més».

Treball en equip

La medallista va valorar el treball en equip malgrat tractar-se d’una disciplina individual i va enaltir la figura dels seus pares: «Un esportista, tot i que sigui en esport individual, de vegades pot arribar a pensar que “això és gràcies a mi”, i no. Tu ets allà perquè tens uns pares que et van recolzar quan no tenies patrocinadors darrere; un entrenador que aposta per tu cada dia i un equip mèdic que t’ajuda quan tens problemes. Si quan arribes a l’èxit no recordes aquestes persones, dedica’t a una altra cosa».

A més, la gallega sent que ha marcat un punt d’inflexió en la seva disciplina: «Sense pretendre ser egocèntrica, crec que he marcat un abans i un després al món de l’atletisme. Se’ns feia cas cada quatre anys i ara veig que hi ha més interès. He obert una finestra al fet que la gent s’interessi per la resta de l’atletisme. Si gràcies al que faig aconsegueixo que la gent s’hi interessi, per mi, és el màxim al que aspiro a la vida».

Disfrutar de la medalla

Sobre si és conscient del seu èxit, Peleteiro pensa que «això es va gestionant i assimilant al llarg del temps». «Cal assaborir-ho a poc a poc i disfrutar cada cosa. Des que vaig arribar he notat que tot és diferent, tothom del meu poble es para a saludar-me. Cal gestionar-ho a poc a poc i ser realista, sabent que la fama és temporal», va dir.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

«Ser en uns Jocs és un somni. L’ambient, compartir una ciutat olímpica... El que més nerviosa em va posar al viatjar als Jocs no va ser anar a la pista i lluitar per la medalla; era la vila. Et tracten com a reis; allà ets d’allò més», va fer broma.

L’esportista va comentar com va patir per no poder disputar els Jocs de Rio 2016: «Em vaig perdre els Jocs de Rio per una lesió, però també per mals hàbits. No era al camí correcte i em va passar pel cap retirar-me».