Els 5 moments més emotius dels Jocs Olímpics de Tòquio

SIMONE BILES

El que es va viure dimarts passat a Tòquio ja ha quedat marcat com un dels episodis per a la història dels Jocs. Simone Biles, la que havia de ser l’estrella de la cita olímpica i ha acaparat els focus després de transmetre el missatge que la salut física i mental és abans que les medalles, ha tornat a competir. I ho va fer amb un somriure i en barra d’equilibri, on es va emportar el bronze, el mateix metall que a Rio. Era igual el que fes, l’important era veure-la somriure de nou en el seu hàbitat natural.

Des que va fer un pas al costat a la final per equips i va explicar que renunciava al concurs complet per equips i individual per prioritzar la seva salut mental, hi havia la incertesa de saber si Simone tornaria a competir a Tòquio.

Biles va rebre una sonora ovació del pavelló japonès pels tècnics i gimnastes que havien pogut accedir per les restriccions de la Covid. Tant al començar i acabar el seu exercici com quan va tornar al podi, on els ulls li van brillar per les llàgrimes d’emoció. «Ha sigut una setmana molt llarga, han sigut cinc anys molt llargs», va afirmar als seus 24 anys. «No esperava aconseguir una medalla. Només volia sortir i fer-ho per mi, i això és el que he fet [...] Aquest bronze és més especial que el de la barra d’equilibri a Rio. L’apreciaré durant molt temps».

GIANMARCO TAMBERI I MUTAZ ESSA BARSHIM

GIANMARCO TAMBERI I MUTAZ ESSA BARSHIM

El lema dels Jocs Olímpics, ‘Citius, altius, fortius (més ràpid, més alt, més fort)’, va saltar pels aires aquest diumenge a l’estadi olímpic de Tòquio. I és que, durant la final de salt d’alçada, l’italià Gianmarco Tamberi i el qatarià Mutaz Essa Barshim van renunciar a l’‘altius’. Empatats a tot després de no poder superar els 2,39 metres, es van veure davant una disjuntiva: disputar un desempat o compartir l’or. I no ho van dubtar. Una abraçada que queda per a la història de l’olimpisme va segellar la decisió. Eren igual d’alt al podi, a dalt de tot, una cosa inèdita des que els nord-americans Edward Cooke i Alfred Gilbert van compartir l’or en els Jocs de Londres de 1908, fa 113 anys.

La celebració després de l’or ‘pactat’ va estar a l’altura de la situació i el personatge. Tamberi, de 29 anys, va esclafir a plorar desconsolat i va estar rebolcant-se per la pista durant uns quants minuts. Encara era per allà durant la carrera dels 100 metres, i embolicat amb una bandera tricolor va rebre el velocista Lamont Jacobs en plena deceleració després de proclamar-se per sorpresa campió olímpic de l’hectòmetre, en uns minuts històrics també per a l’esport italià.

NEISI DAJOMES

Havia guanyat l’or en halterofília, en la categoria de 76 kg. Als seus de 23 anys, Neisi Dajomes habia aixecat 263 quilograms, 118 en arrencada i 145 en dos temps. Era al podi a punt de ser coronada campiona olímpic, quan l’equatoriana va mostrar a la càmera la palma de la seva mà esquerra. ‘Mama i germà’, s’hi podia llegir. «Fa poc vaig perdre el meu germà i abans vaig perdre la meva mare, ells des del cel ens cuiden; per això tots els meus triomfs els els dedico i els agraeixo per haver sigut tan importants en la meva vida», va dir. Els seus familiars van morir el 2019 i el 2018 respectivament.

Dedicatoria especial de Neisi Dajomes para su mamá y hermano. Hoy te miran desde el cielo, HOY HAY FIESTA EN EL CIELO.

Tu familia está MUY orgullosa de ti. Créeme, 17 millones de ecuatorianos lo estamos #NeisiDajomes 🏋🏽‍♀️🇪🇨 pic.twitter.com/rriM7LR7aE

— Andrés Illingworth (@andresivm96) 1 de agosto de 2021

MARÍA BELÉN PÉREZ MAURICE

MARÍA BELÉN PÉREZ MAURICEAcabava de ser eliminada dels Jocs. María Belén Pérez Maurice estava concedint una entrevista per televisió quan de fons es va veure com un dels entrenadors de la selecció argentina d’esgrima desplegava un paper. L’entrevistador li va dir a l’esportista que es girés per llegir-lo. ‘‘Flaca’, et vols casar amb mi? Sisplau’, es podia llegir. L’entrenador de l’equip olímpic i company durant 17 anys, Lucas Guillermo Saucedo, ho tornava a intentar després de la seva proposta fallida del 2010 en el Campionat Mundial d’Esgrima. Aquesta vegada María Belén li va dir que sí.

Y después del combate de esgrima le pidieron casamiento a María Belén Pérez Maurice en vivo. pic.twitter.com/wEmGuOW7CB

— Rústico (@lautarojl) 26 de julio de 2021

ANNMIEK VAN VLEUTEN

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

ANNMIEK VAN VLEUTEN

Annemiek van Vleuten, la famosa ciclista neerlandesa, va celebrar apassionadament la seva arribada a meta de la prova de ciclisme en ruta. Acabava de penjar-se una medalla olímpica. El problema era que no era l’or que imaginava, sinó plata. Corrien sense orellera i per això no sabia que hi havia una escapada, Anna Keisenhofer, una ciclista austríaca que va viure diversos anys a Arenys de Mar mentre estudiava un doctorat de matemàtiques a la Universitat Politécnica de Barcelona. Passat el desengany Van Vleuten es va sobreposar i tres dies després es va proclamar, ara sí, campiona olímpica en contrarellotge.