L'italià Tamberi y el qatarià Barshim pacten compartir l'or en salt d'alçada després d'empatar a tot a Tòquio-2021

El lema dels Jocs Olímpics, ‘Citius, altius, fortius (més ràpid, més alt, més fort)’, va saltar pels aires aquest diumenge a l’estadi olímpic de Tòquio. I és que, durant la final de salt d’alçada, l’italià Gianmarco Tamberi i el qatarià Mutaz Essa Barshim van renunciar a l’‘altius’. Empatats a tot després de no poder superar els 2,39 metres, es van veure davant una disjuntiva: disputar un desempat o compartir l’or. I no ho van dubtar. Una abraçada que queda per a la història de l’olimpisme va segellar la decisió. Estaran igual d’alt al podi, dalt de tot.

Tamberi i Barshim van calcar els seus respectius concursos. Els dos van franquejar totes les alçades fins als 2,37 i no van ser capaços de superar els 2,39. Com sigui que van arribar fins aquesta alçada sense cap error que servís de desempat, un jutge es va acostar a tots dos i els va explicar la situació. «Poden continuar competint o compartir l’or», els va exposar. «Si no, ¿l’or és per als dos?», va respondre Barshim, una mica incrèdul. No calia dir gaire cosa més. No tenia cap sentit posar en risc un or que ja tenien a la butxaca anant a un desempat en què, en el fons, cap tenia res a guanyar, més enllà d’aparèixer en solitari a la fotografia del podi. Ni parlar de ‘biscotto’, perquè ningú sortia perjudicat per la decisió. Van fer una encaixada i van deixar així buit el segon esglaó del podi.

El plor i els mitjons

Barshim, de 30 anys i nascut a Doha, va completar una col·lecció en què ja lluïen el bronze de Londres-2012 i la plata a Rio-2016. El saltador qatarià, que ha travessat problemes físics últimament, va anar a la grada a celebrar el títol amb el seu equip de forma mesurada. Tamberi, que el 2016 ja havia sigut campió mundial en pista coberta i d’Europa a l’aire lliure, estrenava el seu palmarès olímpic, i la seva celebració va estar a l’altura del moment. No és l’italià un atleta que passi desapercebut. En altres cites va participar amb els cabells tenyits de colors, i aquesta vegada el seu més pudorós monyo el va acompanyar amb uns mitjons en què apareixia la seva pròpia cara (i el seu monyo).

La celebració després de l’or ‘pactat’ va estar a l’altura de la situació i el personatge. Tamberi, de 29 anys, va esclafir a plorar desconsolat i va estar rebolcant-se per la pista durant uns quants minuts. Encara estava per allà durant la carrera dels 100 metres, i embolicat amb una bandera tricolor va rebre el velocista Lamont Jacobs en plena deceleració després de proclamar-se per sorpresa campió olímpic de l’hectòmetre, en uns minuts històrics també per a l’esport italià.

Un guix fetitxe

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

També ha cridat l’atenció durant aquests Jocs un guix que Tamberi deixa a la pista mentre executa els salts, amb la inscripció «Road to Tokio 2020», amb l’any ratllat i substituït per un 2021. El saltador italià va patir una lesió de lligaments que el va privar de participar en els Jocs de Rio quan passava el seu millor moment (acabava de ser campió mundial en pista coberta i d’Europa a l’aire lliure). Lluny d’enfonsar-se, es va prometre treballar durant quatre anys (al final han sigut cinc) per ser al millor nivell a Tòquio i l’esforç l’ha premiat amb un or olímpic.

Questa è una foto del 2016, e voi sventurati che non amate lo sport non sapete davvero che cosa vi perdete. #Tokyo2020 #Tamberi pic.twitter.com/Fkw4mCOBOT

— Giuseppe Pastore (@gippu1) 1 de agosto de 2021

El bielorús Maksim Nedasekau, que també va arribar fins als 2,39, sense èxit, es va quedar fora del pacte per haver fet caure el llistó dues vegades (2,19 i 2,35) i es va haver de conformar amb el bronze i aparèixer en un dels podis més recordats de Tòquio-2020.