Aman Barfull, el geni que va canviar els ral·lis

Per poc que els interessi el món del motor, el que ara els moderns anomenen ‘motorsport’, voldria dir-los que s’acaba de jubilar una de les 20 persones que més ha fet per totes les especialitats (F-1, MotoGP i ral·lis, entre d’altres), campionats del món, circuits i federacions, inclosa la Internacional, que hi ha hagut en les últimes tres dècades. «A Aman, que ho sapigueu», ens va dir l’altre dia Josep Mateu, president del prestigiós RACC, «no se li pot dir mai que no, sempre et guanya. Aman no dirigeix, mana sense ofendre. A Aman, el seu exèrcit, aquestes 3.000 persones que l’ajuden a organitzar el Ral·li de Catalunya, li tenen devoció, se’l creuen i punt».

Aman Barfull (Viladrau, Osona, 25 d’abril de 1954), ‘Amankkunen’ per als amics, en honor del quatre vegades campió del món de ral·lis, el finlandès Juha Kankkunen, va ser descobert, convençut, apadrinat i promocionat per un altre dels gurus d’aquesta especialitat, el també català Carmelo Ezpeleta. I Barfull, de la mà primer del desaparegut Sebastià Salvadó, mític president del RACC, i ara protegit per Mateu, president del popular i eficaç club automobilístic, ha convertit Catalunya en un autèntic referent en ‘motorsport’, no en va és l’únic club capaç d’organitzar, cada any, fins a cinc campionats del món: F-1, MotoGP, ral·lis (WRC), RX i superbikes.

Les medalles, per als altres

Barfull se’n va com va arribar, de puntetes. Barfull mai ha volgut medalles, mai. Tot i que, des que li va dir tres vegades que no i una que sí a Ezpeleta (el cap de MotoGP li va fer una oferta quan treballava a la central nuclear de Vandellòs II), no ha deixat de convertir en or tot el que toca. Barfull, que amb el seu treball ha aconseguit que el RACC sigui considerat un dels millors clubs del món, sempre ha preferit que els trofeus els recollissin els altres, els seus caps, «els que m’han ajudat a aconseguir el que hem aconseguit per a Catalunya: ser pioners en gairebé tot».

Barfull se’n va, bé, s’aparta, perquè mai deixarà sola la seva valuosíssima mà dreta, Jordi Barrabés, que va accedir a ajudar Ezpeleta el 1990 amb dos objectius que tots dos han superat amb matrícula d’honor: convertir el Circuit de Catalunya en una instal·lació modèlica i fer del Ral·li Catalunya-Espanya el millor esdeveniment del Mundial de la seva especialitat. Barfull (i el RACC, sí, sí, tot el RACC) ha aconseguit, pel que fa al ral·li, una cosa insòlita, única i que figura als annals del ‘motorsport’: ser el ral·li que tot ho inventa, que tot ho innova, que tot ho experimenta i prova, com acotar zones de públic (1995-1996) i canviar la idea de l’espectacle.

Barfull, que ha sigut de tot i, molt especialment, president de la FIA Rally Commission i mà dreta per a aquests temes del president internacional de torn, estima els cotxes de ral·lis d’abans «perquè ara tots són iguals i semblen trens, que van per raïls, quan aquells ballaven a l’arribar a la corba, es balancejaven com dansarines i oferien una imatge d’agressivitat perillosa, sí, però preciosa». No cal dir que Barfull vol «els cotxes d’abans... amb la seguretat d’ara».

Coses d’‘Amankkunen’

Notícies relacionades

La remodelació del Barça que ve: «Sé el que vull, s’ha de millorar»

Mbappé i les expulsions desembussen un partit tebien el Pizjuán

‘Amankkunen’ mai oblidarà el dia que va conèixer Carlos Sainz (pare). Tenia 22 anys i el va fitxar Opel. Barfull era ‘ouvreur’, és a dir, obridor, el pilot, l’expert que revisava les notes del pilot oficial abans que aquest passés pel tram i li anotava les humitats, plaques de gel i altres obstacles. «Però, ¿què és això d’‘ouvreur’?, li va preguntar el ‘Matador’ a Barfull. «Jo t’ajudo, jo t’ajudo», li va dir Barfull. I Sainz va brillar en un tram d’aquell circuit de Catalunya gràcies a les anotacions «¡compte!, humitats» de Barfull. Quan va acabar el tram, Sainz li va agrair a ‘Josito’ (José López Orozco), el seu copilot, haver-li avisat sobre les humitats. «No em donis les gràcies a mi, ha sigut cosa d’Aman».

Doncs això, coses d’‘Amankkunen’. Totes bones.