El Madrid es queda encallat en el fred d’El Sadar

Les lligues són molt llargues i, entre l’inici d’estiu tardà i la primavera decisiva, els potencials campions han de competir, i guanyar, en dies incòmodes, atípics, inclements... Així va jugar el Madrid a El Sadar, amb temperatures glaçadores i sota una nevada intermitent que va tenyir de blanc part de la gespa, i així es va deixar l’equip de Zidane una altra porció de les seves opcions de guanyar La Lliga, encara amb un punt de desavantatge amb l’Atlètic i ja amb tres partits més. 

En la nit navarresa es va quedar embussat l’atac del Madrid, encallat en cada intent d’avançar cap a la porteria rival, frenat a parts iguals per la meteorologia, la feina de l’Osasuna i les carències dels de Zidane, que surten a col·lació, davant cada complicació que es presenta al camí. 

Davant la disposició osasunista perfectament organitzada, els minuts van passar sense que el Madrid aconseguís generar ocasions de gol, tot just arribades prometedores que acabaven amb una ganyota a mig camí entre el fred i el lament de la fallada.  

Zidane va aprofitar la baixa de Carvajal per, sense trair les seves rotacions meritocràtiques, donar cabuda en l’onze a la davantera titular en les il·lusions madridistes, els que copaven els plans de futur a l’inici de la temporada, el somni de la directiva. Amb Lucas Vázquez al lateral dret, el triplet Hazard-Benzema-Asensio no va fer mèrits per guanyar-se la continuïtat, permanentment sense profunditat, sense idees ni creativitat. Només Modric va aparèixer, com sempre, davant un Osasuna tan sòlid al darrere com a pacient per trobar la seva oportunitat a dalt, que va tenir la millor ocasió del primer temps amb un cop de cap d’Oier. 

 La neu tenia guanyat un bon espai al verd a El Sadar, amb una capa final que va sobreviure el pas dels minuts camí a un gel lliscant que va incomodar sobre manera els de Zidane. 

Després del descans va millorar el terreny de joc (gràcies als operaris), i va millorar també un Madrid que va encadenar algunes arribades a l’àrea, fins i tot un fora gol de Benzema en fora de joc a l’hora de partit. 

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

A partir d’allà, van créixer en intensitat, de la mà, la nevada i l’Osasuna. Va augmentar la pressió dels d’Arrasate i van desaparèixer les ocasions del Madrid, amb un pla d’atac cada vegada més copat per la desesperació i subjecte a la improvisació.  

No va culminar l’Osasuna la versió més ambiciosa del seu pla de partit, però va aconseguir lligar de mans amb solvència un Madrid manifestament impotent davant un equip ordenat, cada vegada més lluny de ser un equip fiable i competitiu.