L'àlbum de records de la Lliga del coronavirus

Aquests 110 partits disputats en 39 dies sense gairebé descans van comportar canvis en gairebé totes les zones de la classificació, des del liderat fins als llocs europeus. Només es va mantenir sense variació el descens, amb Mallorca, el Leganés i l’Espanyol com a carn de Segona. 

Èxit granadí

L’anàlisi d’una minilliga històrica desperta curiositats. El primer cop d’ull a la classificació de l’abans i el després de la pandèmia apunta al Madrid, l’Atlètic, el Vila-real i el Granada com a grans triomfadors de la Covid-19. L’equip blanc anava segon abans de l’aturada i va acabar campió amb una sèrie estel·lar de 31 de 33 punts possibles, tot això sense entrar a fons en qüestions arbitrals. 

El bloc de Simeone va passar de l’Europa League a la Champions, mentre el Vila-real es va colar a Europa amb una meritòria cinquena plaça quan anava vuitè. El Granada es va ficar també en la prèvia de l’antiga UEFA, competició que podria jugar per primera vegada en la seva història. 

Desastre de Bordalás

Li va anar molt pitjor a un Barça que es va estancar amb tres empats al juny: un València sense ànima, una Reial que va perdre la seva plaça a la Champions i que va estar a punt de quedar-se fora d’Europa i, especialment, un Getafe que es va oblidar de tot el que havia fet bé fins al març. El fiable equip de Bordalás es va ensorrar i només va ser capaç d’aconseguir una victòria en 11 partits. Va acabar fora dels llocs europeus. 

«L’aturada no ens ha anat bé. Vam fer pocs gols i en vam encaixar molts. Em quedo amb la temporada i ens centrem en el compromís que tenim ara a Europa», va valorar el tècnic del Getafe, que es mesurarà amb l’Inter a l’Europa League. «Va ser molt dur competir després del confinament. Estàvem en el nostre millor moment quan es va parar tot, teníem l’equip preparat per acabar molt bé. Després ens van arribar els resultats, però ho vam saber superar per acabar bé», va explicar Imanol Alguacil, content per haver portat, amb esforç, la Reial a Europa. 

Les manies de Zidane

Una de les dades més sorprenents correspon a les substitucions. S’esperava que els tècnics aprofitessin al màxim els cinc canvis per partit. Fals. Aquest recurs va anar perdent pes amb el transcurs de les jornades, potser influït per les pauses d’hidratació. 

Només en 50 dels 110 partits es van completar els 10 relleus permesos. Quique Setién, per exemple, només va utilitzar els cinc homes de refresc en 4 de les 11 trobades, mentre Zidane va anar més enllà al fer, fins i tot, només dues substitucions en els partits contra el València, l’Espanyol i el Granada. Altres tècnics, com Sergio al Valladolid, Arrasate a l’Osasuna i Mendilibar a l’Eibar tampoc eren partidaris de la nova normativa.

Més triomfs visitants

Jugar sense públic també va tenir conseqüències, no només en la intensitat de les trobades, que en alguns ocasions va resultar bastant lamentable, sinó també en els resultats. Fins a l’aturada hi havia un 47% de victòries locals a la Lliga, una xifra que s’ha reduït fins al 40% amb aquesta minilliga.

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

En la jornada 26, la del Madrid-Barça (2-0) de l’1 de març, només hi va haver una victòria fora de casa. El Getafe va ser l’únic capaç de guanyar lluny del seu estadi al batre el Mallorca (0-1). El panorama va canviar amb els camps buits i en la jornada 37, la penúltima, es va establir una marca de sis triomfs visitants.

Respecte als gols, s’havien registrat 685 gols en 27 jornades (25,3 de mitjana) abans de l’aturada. A la minilliga n’hi va haver 257 (23,3 de mitjana). Gerard Moreno va ser el pitxitxi postconfinament, mentre que Messi va ser l’únic jugador de camp que va segellar el ple de minuts.