LLEGENDA DEL RING

Torna Mike Tyson, el boxejador més important des d'Ali que es creia reencarnació d'Alexandre el Gran

El campió dels pesos pesants més jove de la història torna als 54 per lluitar el 12 de setembre amb Roy Jones Jr.

zentauroepp18720099 tyson200524112819

zentauroepp18720099 tyson200524112819 / STEVE MARCUS

4
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Des del gran Muhammad Ali, poques figures han generat tant interès en el món de la boxa com Mike Tyson que ara, amb 54 anys, acaba d’anunciar que el 12 de setembre torna al ring. La seva autobiografia, ‘Toda la verdad’ és, juntament amb la d’André Agassi, de les millors que s’han escrit en els últims anys en l’àmbit esportiu. Barri conflictiu, pare desconegut, mare alcohòlica, abandonament escolar per començar a delinquir... La seva vida semblava ser una més de les condemnades al pou del gueto fins que als 13 anys el van enviar a un reformatori per haver robat, on un exboxejador professional va veure de seguida el seu potencial i el va portar a conèixer Cus d’Amato. «Aquest és el campió del món dels pesos pesants», van ser les primeres paraules que va dir qui seria el seu entrenador, el seu mentor, el pare que no va tenir. Un vaticini que es va complir tot i que molts no el vegin com el campió més jove de tots els temps sinó com el tio que va arrencar mitja orella a Evander Holyfield, el que es va tatuar mitja cara, el condemnat a 10 anys per violació o el que tenia un tigre a casa com a mascota amb el qual apareixia a ‘Ressaca a Las Vegas’, en un dels seus múltiples cameos. Ara, mentre es prepara el seu ‘biopic’  (amb Jamie Foxx fent d’‘Iron Mike’), vol seguir els passos de Sylvester Stallone, que també en la seixantena va decidir tornar a fer pujar Rocky al quadrilàter.

«No puc fer-ho més [...]. No puc mentir-me més. És simplement el meu final. Aquest és el meu final. Acabo aquí», va dir Tyson el 12 de juny del 2005. Davant el modest púgil irlandès Kevin McBride havia encaixat la seva tercera derrota en les seves últimes quatre baralles, tantes com en la resta de la seva carrera (50 victòries-6 derrotes). Quinze anys després despenjarà els guants.

Hi ha qui diu que, lluny de ser una tornada com la de George Foreman (el campió del món més vell de la història, que va despenjar els guants i es va coronar als 45), el retorn de Tyson només és un truc promocional per a la pel·lícula i per treure’n uns dinerets. El seu rival el 12 de setembre serà un altre veterà, Roy Jones Jr., tot i que li hauria agradat que fos Holyfield, amb qui va protagonitzar la seva baralla més cèlebre. «Estava furiós, vaig ser un soldat indisciplinat i vaig perdre la compostura. Li vaig mossegar l’orella», explica en la seva descarnada biografia. «L’únic que he fet és boxejar, cardar i fer nens. Moltes vegades no puc dormir per les drogues que he pres durant tant temps».

Les drogues recorren bona part del seu llibre. Feia anuncis de «digues ‘no’ a les drogues» mentre finançava el negoci de crac d’un amic del barri fins que un jonqui el va matar. Al seu llibre, Tyson no escatima detalls sobre com van minar la seva carrera, portant-lo dels quadrilàters als centre de desintoxicació. També explica la seva versió del cas de violació, que li va suposar la seva primera visita a la presó. No va ser l’última.

«En la meva ment jo no tenia comparació. Havia sigut el campió del món dels pesos pesants més jove de la història. Era un tità, la reencarnació d’Alexandre el Gran [...]. És al·lucinant com una baixa autoestima i un gran ego poden provocar deliris de grandesa», comentava el púgil, a qui li agradava citar Marx, Hegel i Mark Twain i que sempre tenia cops d’enginy amagats. «Les notícies de la meva mort són molt exagerades», va dir quan va córrer el rumor per internet. 

El pànic de Brad Pitt i Wesley Snipes

Notícies relacionades

En els seus anys de grandesa causava pànic absolut tant dins del ring com fora. Wesley Snipes i Brad Pitt en poden donar fe. «Sisplau no em peguis a la cara, que em guanyo la vida amb ella», li va dir el protagonista de ‘Blade’ quan Mike estava amb una amiga de tots dos en un bar. Quan s’estava divorciant de la seva dona, Robin, va arribar a casa i se la va trobar amb un encara desconegut Pitt. «Jo estava en un coma emocional. Havien agafat el meu cor i l’havien aixafat, tot això em va deixar completament desconcertat. No tenia energies per lluitar ni res. Ell devia estar borratxo o alguna cosa, m’implorava que no li pegués i em deia que només estaven repassant un guió».

Tant D’Amato, l’entrenador que li va salvar la vida, com el promotor que el va sagnar, un Don King que «volia ser més famós que els boxejadors», li van ensenyar que la boxa no només era esport sinó ‘show’. «La boxa és un espectacle i per tenir èxit un boxejador no només ha de guanyar sinó que ho ha de fer de manera excitant», li repetia Cus. Fidel a aquesta màxima, el ‘show’ d’‘Iron Mike’ continuarà a partir del 12 de setembre.