Cursa pel gas: Itàlia accelera a Algèria després de les represàlies iranianes contra els seus proveïdors al Golf

Amb això com a base, enmig de la pitjor crisi de Govern des que és al poder (deguda a la seva derrota en el referèndum sobre la reforma del poder judicial), la primera ministra italiana ha volat aquest dimecres a Algèria. El país nord-africà, juntament amb els Estats Units i Azerbaidjan, ja ven gas a Itàlia i és un dels tres amb els quals la mandatària està negociant per trobar subministraments alternatius. La decisió ha arribat després que es filtrés que Qatar Energy estaria, per motius de força major, a punt d’anunciar la seva decisió de suspendre els seus contractes a llarg termini amb Itàlia, Bèlgica, Corea del Sud i la Xina.

Parlant en condició d’anonimat, fonts de la presidència del Consell de Ministres d’Itàlia han confirmat que la trobada organitzada entre Meloni i el president algerià Abdelmadjid Tebboune s’emmarca en aquest "complex escenari internacional". Algèria ja "és el principal soci comercial d’Itàlia a l’Àfrica, amb un intercanvi de 12.900 milions d’euros el 2025 i un estoc d’inversions directes italianes a Algèria de 8.500 milions d’euros. Itàlia és el primer client i el segon proveïdor d’Algèria, amb una quota de mercat de les exportacions nacionals del 7,3%", han afegit les mateixes fonts.

¿Avançar-se a Espanya?

El problema és que aquesta negociació difícilment serà senzilla. Primer perquè no és segur que Algèria pugui augmentar el subministrament; segon, perquè podria fer-ho a preus molt elevats. Tal com ha arribat a escriure el diari Il Foglio, "Algèria cobreix avui el 32% de les importacions italianes" i ara "ja està demanant preus spot", és a dir, els que generalment són més alts i canvien cada dia segons l’oferta i la demanda. Això pot traduir-se en una factura molt elevada per als ciutadans a Itàlia.

Per això també, segons el que es desprèn dels mitjans italians, Meloni estaria intentant avançar-se a altres països europeus que tenen necessitats similars, com Espanya. Qualsevol "excedent ens el disputarem amb Espanya, el Govern de la qual es presentarà al país tan bon punt Meloni se n’hagi anat", ha assenyalat Il Fatto Quotidiano, en referència al viatge del ministre José Manuel Albares, previst per dijous. "Espanya també està avaluant augmentar les seves compres a través del gasoducte d’Algèria", ha constatat el diari econòmic Il Sole 24 Ore.

¿Un altre distanciament de Trump?

Notícies relacionades

Israel tindrà sota control el sud del Líban i no permetrà el retorn de la població

Austràlia i la UE segellen un pacte de lliure comerç després d’anys de negociació

La situació, en qualsevol cas, apunta que Algèria podria capitalitzar enormement —mai més ben dit— les interrupcions del subministrament de gas procedent dels països del Golf. El país, que compta amb recursos estimats en 4.500 milions de metres cúbics, alberga la desena reserva de gas més gran del món i lidera la producció a l’Àfrica. Així i tot, consumeix internament més de la meitat de la seva producció i, encara que ja ha anunciat plans d’expansió, res és ràpid en la indústria energètica.

Però a més podria haver-hi un altre element problemàtic per a Meloni i la seva relació amb el president nord-americà, de qui ha estat una de les seves principals aliades a Europa. Un acostament estratègic amb Algèria pot suposar un distanciament amb el Marroc, aliat de l’Administració de Donald Trump. Els EUA, de fet, han impulsat a l’ONU el reconeixement de la postura marroquina sobre el Sàhara Occidental i han signat diversos acords de defensa.