Tots els municipis catalans tindran objectius d’implantació de renovables però podran modular el seu desplegament

En aquests moments s’estima que Catalunya haurà d’instal·lar equipament capaç de produir fins a 62.000 MW per cobrir la seva demanda energètica. D’aquests, es calcula que almenys 14.000 MW podrien cobrir-se instal·lant energies renovables en edificis i zones artificialitzades com, per exemple, aparcaments, polígons industrials, marges d’autopistes o naus industrials. Però segons adverteix la Generalitat, també hi ha prop de 48.000 MW que hauran d’instal·lar-se en sòls no artificialitzats com és el cas d’espais naturals o conreus. A la pràctica, això implica que Catalunya haurà de dedicar almenys un 1,2% de la seva superfície, l’equivalent a 314 quilòmetres quadrats, a la instal·lació de renovables per aconseguir que la seva producció elèctrica no depengui de la crema de combustibles fòssils, cada vegada més afectats pels vaivens geopolítics, i assolir així un model climàticament neutre.

La conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha dedicat els últims cinc mesos a reunir-se amb ajuntaments i demarcacions comarcals per parlar sobre el desplegament de renovables en diferents territoris. Tal com s’ha comunicat a alcaldes i regidors de tota Catalunya, pràcticament la totalitat de municipis catalans tindran objectius propis de renovables. Sobretot en el cas d’instal·lacions fotovoltaiques. La Generalitat també els presentarà una proposta sobre com assolir aquesta fita i un desglossament de quina proporció d’edificis, sòls urbans i espais naturals s’haurien de dedicar a cada ús. Però segons expliquen fonts del Departament, serà feina dels municipis modular aquestes propostes. Per exemple, hi ha consistoris que podrien augmentar la seva proporció d’edificis i espais urbans dedicats a aquesta finalitat i reduir al mínim l’ús d’espais naturals.

Zones prioritàries d’instal·lació

Aquesta setmana, la Generalitat habilitarà un portal en què tots els municipis podran consultar els seus objectius de renovables així com una proposta de les "zones prioritàries" d’implantació de renovables i aquelles que, per contra, no es consideren aptes. Els ajuntaments podran utilitzar aquesta informació per presentar les seves propostes de renovables. La conselleria afirma que "en les setmanes vinents" obrirà el període d’al·legacions perquè els consistoris puguin presentar el seu propi full de ruta i, entre altres, les àrees on sí instal·laran plaques i les que de moment prefereixen excloure. Segons afirmen fonts implicades en el procés, de moment les reunions mantingudes amb els ajuntaments han estat positives i, tot i que en alguns casos hi ha hagut "debat", per ara les expectatives són bones.

Notícies relacionades

Últim intent per ajornar l’eutanàsia de Noelia: Abogados Cristianos demana al jutjat que rebi tractament psiquiàtric

Persecucions policials a Empuriabrava contra joves que circulaven temeràriament: un detingut i un denunciat

Comarques com la Noguera, l’Alt Empordà, l’Anoia i el Bages destaquen, per ara, com els territoris on hi ha més expectativa d’instal·lació de plaques fotovoltaiques. A la Noguera, per exemple, s’espera arribar a més de 2.000 MW instal·lant prop de 230 MW en edificis, 308 MW en sòls urbans i més de 1.500 MW en terrenys naturals. Aquesta proporció podria canviar en cas que els ajuntaments de la zona decideixin apostar per augmentar els esforços en una àrea per reduir l’impacte en l’altra. A les localitats amb espais naturals protegits pel seu interès ambiental, per exemple, és molt possible que s’aposti per realitzar tot el desplegament de plaques solars en edificis i espais urbans per preservar la natura.

Pel que fa al desplegament d’instal·lacions eòliques terrestres, és a dir, d’aerogeneradors, la Generalitat estima que el 18% de la superfície catalana seria apta per instal·lar aquestes tecnologies però que, a la pràctica, només s’utilitzarà un 0,2%, equivalent a menys de 70 quilòmetres quadrats. L’objectiu és que aquestes instal·lacions arribin a produir almenys 23.136 MW per al 2050. Per la seva situació geogràfica, les comarques amb més potencial per generar energia neta mitjançant el vent són el Segrià, Garrigues, Ribera d’Ebre i Terra Alta. La decisió final sobre on i com instal·lar els aerogeneradors dependrà de les autoritats comarcals. Per facilitar el diàleg, la Generalitat ha habilitat Oficines Comarcals de Transició Energètica per incentivar les converses.