Lideratge amb controvèrsia i amb gol de Vinícius

En la carrera per la Lliga entre el Madrid i el Barça, l’equip de Zidane s’ha encomanat a Vinícius i el brasiler, el millor madridista per segon partit consecutiu i, per fi, amb clarividència en la definició per finalitzar amb gols les seves bones jugades, va marcar el primer gol davant del Mallorca i va obrir el camí per al ple de quatre victòries dels blancs des de la represa de la Lliga, tot i que no exempt de polèmica. 

L’equip blanc, amb una disposició ofensivament atípica del tècnic francès, va tenir ombres en el rendiment de Bale o de Hazard per darrere del punta, amb trams en els quals el domini del partit va ser mallorquinista i només una pèrdua de pilota amb aparent falta de Carvajal va possibilitar que s’obrís el marcador. Després Ramos va marcar de falta directa i el Madrid no va atacar gaire més, abans de tornar a jugar diumenge davant de l’Espanyol.

Les atípiques alineacions que van presentar els dos equips, el Mallorca amb tres centrals i el Madrid amb quatre atacants, van propiciar que cada vegada que els de Zidane arribaven a l’atac, i van ser moltes, tingués una avantatjosa superioritat numèrica. 

A canvi, el Mallorca tenia més jugadors en el centre del camp i, superats els primers 10 minuts, va aconseguir el control de la pilota i del partit. El dia que no estava Casemiro, sancionat, Zidane va donar descans a Kroos i va disposar un doble pivot amb Modric i Valverde que es va demostrar insuficient per controlar el partit, més per inferioritat numèrica que per rendiment baix dels implicats, sobretot de Modric. 

Onze sorprenent

Com de costum, Zidane va sorprendre amb l’alineació. El més inesperat, a força d’haver cregut moltes vegades que passaria sense que arribés a succeir, va ser la titularitat d’un Bale, al quart partit de la represa de la Lliga, que va ratificar la seva intrascendència en el joc madridista. 

El moment que va decantar l’equilibri dels sistemes va ser una pèrdua de pilota de Dani Rodríguez, després d’una càrrega de Carvajal no sancionada per l’àrbitre (els analistes arbitrals de la cadena SER, la COPE i Radio Marca van coincidir en què era falta), col·locada allà com la idea d’un guionista per alimentar les suspicàcies. La pilota va acabar als peus de Vinícius i el brasiler, davant de la sortida de Reina, va definir amb una mestria que no havia exhibit a Espanya, amb un toc picat que va entrar a prop del travesser per posar l’1-0.

Per primera vegada, Zidane va incloure en la mateixa alineació Hazard i Vinícius i, moments després del gol, en els seus minuts calents, el brasiler va tornar a disfrutar d’un mà a mà que va resoldre amb una vaselina que va acabar al travesser. El belga, al contrari, no va trobar moments per desbordar i no va tenir protagonisme en l’hora que va jugar. 

Molt més còmode

Amb el marcador a favor, el Madrid es va sentir més còmode i van començar a aparèixer Benzema o Modric. Tot i així, al principi de la segona part no s’entreveia com una cosa imminent la sentència blanca i el Mallorca, ben assentat sobre la gespa, continuava sumit en intents de convertir el seu domini en ocasions.

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

El segon gol blanc va arribar a pilota aturada, amb un llançament de falta impecable de Sergio Ramos impossible per al porter Reina i per a Dani Rodríguez en la seva carrera cap a la porteria. Amb els canvis a l’hora del partit, Zidane va naturalitzar l’alineació amb l’entrada de Kroos i el partit va transitar per minuts de poca activitat entre la sensació de la feina feta dels blancs i la impotència d’un Mallorca que no va deixar d’intentar atacar i va tenir ocasions per reduir diferències.  

Van entrar al Madrid Asensio i Isco, acabat de recuperar d’una lesió muscular, però l’equip de Zidane va estar lluny de fer del partit el festival ofensiu que havia previst Zidane amb l’alienació. Al final hi va haver temps per als jugadors més residuals de la plantilla: Mariano i Brahim Díaz. Al Mallorca va debutar amb 15 anys el del planter Luka Romero, argentí nascut a Mèxic, el més jove de la història de la Lliga.