Els metges de Primera i Segona tenen por de la tornada

El meu pare deia que el poc de medicina que se sap, ho saben els metges i, la veritat, no sembla haver sigut aquest el principal argument manejat per LaLiga, ja no parlem del Govern i del Ministeri de Sanitat, per organitzar la tornada a l’activitat del futbol, de l’‘esport rei’ i el seu campionat de Lliga i, molt menys, l’elaboració d’un voluminós i sofisticat protocol, que es va donar a conèixer dissabte passat.

Segons les converses mantingudes per El Periódico de Catalunya amb tres metges de clubs de Primera Divisió i un quart de Segona, que han demanat mantenir-se en l’anonimat, la majoria de doctors de les divisions professionals reconeixen que la tornada a l’activitat és precipitada, confessen que el protocol «malgrat les nostres protestes, peticions i matisos» continua sent incomplet i «gairebé impossible de portar a la pràctica» i, sobretot, asseguren que tenen molta por del que pot passar en les pròximes setmanes, «entre altres raons perquè ningú, ningú, ha sabut respondre encara a la pregunta del milió de dòlars: ¿qui es fa responsable de tot això? ¿qui o quina assegurança afronta la responsabilitat civil i penal, compartida o no, de tot el que estem fent i de l’aparició de positius com acaba de passar en l’elogiada Bundesliga?».

Els metges, que en l’àmbit privat, de club i com a col·lectiu s’han mogut en paral·lel a LaLiga i el seu Protocol (durant els últims mesos comparteixen un grup de WhatsApp, que treu fum cada segon i on intercanvien tota mena d’informació, suggeriments, malestars i amargors), critiquen que la patronal no hagi constituït, com ha fet Itàlia i altres països, un ‘comitè de savis’ («el líder del qual podria haver sigut el doctor Antoni Trilla, responsable de medicina preventiva i epidemiòleg del Clínic de Barcelona», assenyala el metge de Segona), per afrontar, no només la redacció d’aquest document, «que ja en la primera reunió per videoconferència amb LaLiga ens va venir imposat pel senyor Victor Martín, executiu de la patronal», sinó la possibilitat de debatre com i quan es pot tornar a jugar.

«Com s’ha pogut comprovar –assenyala un altre metge de Primera– tots els experts, tots els investigadors, els directors mèdics dels grans hospitals, que han patit amb enorme desesperació i crueltat l’extensió d’aquesta pandèmia i, sens dubte, el ‘comitè de savis’ que hauríem pogut reunir, li haurien recomanat a LaLiga, el CSD i el Govern que havien de cancel·lar la competició, com han fet, de moment, a Bèlgica, Holanda, França i estan meditant a Itàlia. Potser per això mai hi ha hagut la intenció de crear aquest comitè d’autèntics experts».

Opinions molt aïllades

Curiosament, aquest mateix metge assenyala, «únicament com a anècdota, ja que no dubto que el protocol espanyol està molt ben fet, però no per nosaltres, els metges del campionat», que al primer full del document italià, cosa que no passa en l’espanyol, hi figura la llista de 10 professors d’universitat i sis doctors, el 80% d’ells vinculats a l’esport, des del professor Giuseppe Capua, de la Comissió Antidopatge, al professor Massimo Fantoni, director UOC Covid II, de Columbus, com a responsables del redactat d’aquests manaments. «Repeteixo, a nosaltres, com a metges del futbol professional, mai se’ns ha consultat col·lectivament», insisteix un altre metge de Primera. «A tot estirar ens n’hem assabentat a través del nostre WhatsApp, perquè ho comentava algun col·lega, que LaLiga li havia demanat, individualment, a tal club o tal metge si tenia res a dir o a aportar».

En aquest sentit, els quatre metges consultats reconeixen que, al no rebre respostes per part de LaLiga, que, en cap moment s’ha presentat a les reunions amb un metge de capçalera o expert que pogués debatre amb ells els seus dubtes, han provat d’apedaçar, suplir i omplir individualment les llacunes que hi ha en el protocol. «Jo els he dit als meus jugadors», va comentar el doctor de l’equip de Segona Divisió consultat, «que es fiïn de mi, que tinc 36 anys de professió, que mai els he fallat i que, vist això, ja m’he encarregat jo de consultar als millors experts i crear el meu propi protocol que és, sens dubte, molt més eficaç que el que ens imposa LaLiga».

Els doctors estan convençuts que si encara no s’ha començat, no ja a entrenar sinó a jugar, és perquè ells, al mateix temps que els futbolistes a través de la seva associació (AFE), han anat retardant les ganes que tenia LaLiga de començar. «Si no hagués sigut per nosaltres, faria setmanes que estaríem entrenant de qualsevol manera, però nosaltres i l’AFE ens hem posat ferms exigint el vistiplau del Govern, de Sanitat». És per això que, des del minut u, els metges, que estan agrupats en l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol, presidida pel doctor Rafael Ramos, però el representant més actiu de la qual és la doctora Ana de la Torre, vicepresidenta de l’associació i metge del Getafe, s’han sentit infravalorats i menystinguts pels qui prenen les decisions, especialment els representants de LaLiga.

El risc zero no existeix

Aquesta situació ja es va viure de forma molt explícita en la primera trobada dels metges de Primera amb representants de LaLiga. «Va ser una reunió simplement informativa, gairebé d’ordeno i mano i, sí, molt autoritària, la veritat, especialment per part del senyor Víctor Martín, el discurs del qual, abans de demanar-nos si teníem res per dir o suggerir, va ser ‘aquest és el protocol, aquests són els passos que s’han de complir i provarem de reduir els riscos tot i que tots sabem que el risc zero no existeix’. I punt».

Encara més, quan el metge del Celta va felicitar LaLiga, Martín es va encoratjar i va comentar «¡home!, algú que reconeix la feina que hem fet». «Ningú va qüestionar la immensa feina que havien fet, ningú –assenyala un dels doctors consultats–; el que es qüestiona és el rodet que estan provant d’imposar-nos, el que es qüestiona és que no s’ha comptat amb nosaltres i, ara, se’ns posa al disparador pretenent que assumim la responsabilitat de la posada en marxa d’un procés en què amb prou feines hem participat».

«I tot això –afegeix un altre dels doctors–, sense que ningú admeti responsabilitats posteriors, sense una assegurança que ens cobreixi a tots, amb la patronal i els nostres clubs collant-nos perquè necessiten jugar per diners i els nostres futbolistes exigint-nos que els garantim que no els passarà res. ¡Estem tots bojos, de veritat! ¿Algú els ha garantit als espanyols, durant aquests duríssims últims mesos, que no els passaria res? ¿Podem garantir-los-ho nosaltres als nostres esportistes? Sisplau....»

Els metges de Primera i Segona viuen entre l’espasa i la paret i, per descomptat, tenen la sensació que si passa una cosa inesperada, patronal, club i futbolistes els miraran a ells. «LaLiga ens enviarà un inspector per supervisar que es compleixi el protocol, però aquest inspector, ja li dic jo, que és merament per a la part logística, no per a la part mèdica o sanitària. A LaLiga preocupa tants vestidors, tants canvis, menjar a les carmanyoles, que no es creuin els futbolistes... però la tremenda capacitat de replicació que té aquest virus, que no té res a veure amb el de la grip, sinó que és exponencial, no sembla preocupar-lo gaire. És més, hi ha clubs que no han designat el seu metge com a interlocutor amb aquest inspector sinó algú d’infraestructures. ¿Per què? Perquè tothom sospita que aquest senyor només vigilarà que es compleixin les normes».

El protocol, revisat pel Granada, Cadis, Atlètic, Valladolid, Osasuna i Reial Societat se li va enviar, dissabte passat, a l’AFE, que va denunciar tenir «només» 75 minuts (de 13.15 a 14.30 hores) per donar-li el vistiplau. I és que l’associació de futbolistes coincideix amb els metges de Primera i Segona que «aquí falta l’opinió de molts especialistes, per exemple, de salut laboral ja que estem parlant, simplement i planerament, de tornar al nostre lloc de treball». Els metges, en aquest sentit, insisteixen: «A mi no m’han consultat si es pot o no jugar, m’han donat un protocol i m’han dit ‘aplica’l’. ¿Sota quina responsabilitat?, pel que sembla, la meva, i això és molt dur d’admetre».

Els metges estan sent reticents a firmar cap document. «Si firmem el consentiment informat perquè els jugadors es facin els tests, que ja ho veurem, això significaria que, implícitament, estem acceptant el protocol i assumint la responsabilitat sobre la nostra esquena que es comenci a entrenar i a jugar». En aquest sentit, els quatre doctors consultats mostren estranyesa, no tant indignació o amargor, que «cap col·legi de metges s’hagi posicionat en el sentit de no tenir en compte l’opinió dels grans especialistes i, sense anar tan lluny, ni tan sols la dels doctors dels equips de Primera i Segona Divisió».

Experts contra la tornada

«Jo, sens dubte, hauria suspès la competició», assenyala el doctor Juan Antonio Corbalán i estrella del bàsquet, «perquè pot ser perillós. No vull ni pensar si una gran figura del futbol s’encomanés i tingués un desenllaç no desitjat». «Per molt que s’hi entossudeixin», assenyala Antonio Zapatero, director de l’hospital mèdic d’Ifema, recentment desmantellat, «és impossible que es torni a jugar a futbol els pròxims mesos».

Antoni Trilla, l’epidemiòleg del Clínic citat per tot el món i que, quan va començar la pandèmia, va informar la plantilla del Barça, junt amb el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, en què consistia el coronavirus, assegura que «la sensació que tinc és que a Javier Tebas (president de LaLiga) li falta informació. Fer controls a persones que no tenen símptomes no serveix de res, perquè avui no estan infectats, però demà no ho saps. Però en fi, jo no em poso en com porta LaLiga i espero que ell no es posi en la meva feina».

Notícies relacionades

Scheffler guanya l’Open britànic, el seu quart gran

Tasca pendent: els penals

Els metges asseguren que, durant les últimes setmanes, hi han hagut positius en diversos clubs, però no tothom n’ha informat públicament, «entre altres raons perquè, per fer-ho, es necessita el consentiment del futbolista afectat i és normal que no vulguin que se sàpiga». «És evident –insisteix el doctor de Segona consultat– que el futbolista té por, tot i que vulgui tornar a jugar. Nosaltres no podem garantir-li el risc zero, és més, l’únic que els proposem, una vegada comprovat que no estan encomanats, és tancar-los en un búnquer durant setmanes i no tenir contacte amb ningú. I això ni els agrada ni els sembla saludable. I, encara així, ningú garanteix res».

En aquest sentit, segons reconeix un dels metges, ja hi ha hagut el defensa central que li ha dit al doctor que ell, quan es torni a jugar, ho té claríssim: «Quan es produeixi un córner, m’acosto al golejador rival i li dic a l’orella ‘com intentis rematar, et tusso a la cara’ i segur que no remata». Sé que no té cap gràcia, però la tornada també implica aquests riscos, sí, i aquesta trista picardia.