Alejandro Valverde: dues dècades amb 20 anys

Els que el coneixen bé asseguren que sempre hauria sigut ciclista, perquè fa dues dècades, quan tal dia com aquest dissabte va complir els seus primers 20 anys, Alejandro Valverde ja el coneixien com a ‘el Imbatido’. Mai va pensar que celebraria l’aniversari confinat a casa seva, als afores de Múrcia. Ell es veia en un hotel de les Ardenes sortint a entrenar-se, fent broma amb els seus companys del Movistar. I, a la nit, a l’hora del sopar, apagava les espelmes somiant amb una nova victòria en la Lieja-Bastogne-Lieja, suspesa com tantes altres coses, per aquest maleït virus.

Està fart de pedalar tantes i tantes hores sobre un rodet, sense moure’s, sense avançar, sense poder liderar la ‘grupeta’ murciana, la que va incorporant cicloturistes a l’estela de Valverde. De vegades, mentre s’entrena, gairebé sempre darrere de la bici elèctrica que porta el seu germà gran, es forma un veritable pilot darrere seu. La bicicleta està trucada perquè el motor pugui suportar la pressió i la fúria de Valverde. I en un tres i no res, quan els Valverde acceleren, l’un amb les seves cames i l’altre amb els seus músculs però també amb l’ajuda de l’enginyeria, ja no queda ningú al darrere. Només l’excampió del món.

L’exemple de Serrat

El 1983, Joan Manuel Serrat va complir els seus segons 20 anys. «Fa 20 anys que tinc 20 anys» va escriure i cantar uns mesos més tard, curiosament en un 1984 en què el cantautor català va seguir el Tour com a enviat especial d’aquest diari. Valverde, en els seus desitjos a l’hora de bufar les espelmes, segur que veurà un món en llibertat. I també, com tants d’altres, preferirà sentir la notícia que un coronavirus criminal ha sigut derrotat abans que veure l’anunci de la data d’una carrera on posar-se un dorsal a l’esquena.

🚀🌈💙 Esta es la carta de admiración y cariño que todo Movistar Team te dedicamos, @alejanvalverde, por tu 40º cumpleaños. Gracias por todo. #VamosBala #SeguimosConectados

🎥 A letter of admiration: the Movistar Team members' words to Alejandro Valverde as he turns 40 today. pic.twitter.com/KQiMMC1Usg

— Movistar Team (@Movistar_Team) 25 de abril de 2020

 

Aquesta havia de ser la penúltima temporada de Valverde. La meta principal era al Japó, en els Jocs, un títol olímpic per engrandir encara més el palmarès d’un corredor irrepetible, ‘el Bala’, l’únic que ha aconseguit ser durant 20 anys (17 a l’equip dirigit per Eusebio Unzué, ara Movistar) al cim del ciclisme, sempre, tot i que no guanyés, entre els millors. És difícil trobar una cursa en què Valverde no hagi acabat entre els 10 primers, entre els 5 millors, al podi o amb la victòria; més d’un centenar en el palmarès.

Als braços del seu pare

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

El seu tercer fill, el Pablo, ha crescut als braços del seu pare. Va començar a acompanyar-lo al podi amb bolquers i avui dia Valverde gairebé tindria més problemes per aixecar-lo que per exhibir la copa aconseguida, per molt que pesi. El 2020 és ara un incert esportiu. Per a Valverde i per a qualsevol altre, sigui o no ciclista. El Tour té dates assignades, però ¿es podrà córrer? ¿en quines condicions? A França no es perd l’esperança, però cada dia continua morint massa gent al país, igual que aquí, per pensar que el 29 d’agost arrencarà la Grande Boucle a Niça amb un milió de persones abocades cada dia a la carretera, amb 200 corredors fregant les rodes de les bicis en un magnífic pilot d’astres i amb 5.000 més movent-se diàriament de ciutat en ciutat, de poble en poble, d’hotel en hotel.

Per aquesta raó, Valverde amb els seus nous 20 anys, no té ara data de caducitat. Es va veure amb forces per superar la brutal caiguda de Düsseldorf, en la contrarellotge inicial del Tour del 2017. Un genoll li va quedar destrossat, i qualsevol altre hauria dit prou. Però ell va superar les adversitats i un any més tard es va convertir en campió del món. ¿Va tenir fins i tot un pijama amb els colors de l’arc de Sant Martí? És una cosa que queda per a la llegenda d’‘el Imbatido’. Si no hagués existit caldria haver-lo inventat i perquè sap que quan passi el coronavirus, que passarà, encara l’esperen molts podis... més enllà del 2021. (Postdata: el 15 d’abril, Pedro Delgado va complir els seus segons 30 anys).