L'exemple dels Special Olympics

En les últimes setmanes s’han fet virals a les xarxes les imatges de molts esportistes famosos a les seves mansions. Envoltats de jardins, piscines i altres luxes, continuen la seva preparació física, algun fins i tot amb gimnàs propi de grans dimensions com Messi, Sergio Ramos o Braithwaite, l’últim fitxatge blaugrana.

Lluny del món professional histriònic, també hi ha altres col·lectius més humils que tampoc paren. Allà emergeixen, per exemple, els Special Olympics, l’entitat que aglutina esportistes amb discapacitat intel·lectual, que també se les enginyen per continuar entrenant amb entusiasme a casa. Són els primers que volen donar exemple a la societat de la importància de mantenir el confinament sense renunciar a la seva passió.

Menjador, terrassa, pàrquing...

És el cas de Roger Gomis, que afina la seva punteria a les cistelles del menjador, mentre Raimon Cera practica bàsquet al pàrquing. O el curiós mètode de Marc Brull, un nedador que exercita els braços sobre una plataforma movent-se a dalt i a baix per la terrassa. O la Marina Riley, que mou el cos al ritme de Beyoncé. Per no parlar de la jove Clara Jiménez, que practica gimnàstica a casa amb mestria envoltada de pilotes i cintes.

  

 

 

Són només exemples d’una llarga llista de més de 40 esportistes que han recollit la seva experiència en vídeos que resumeixen la seva implicació i constància. També s’hi han sumat entrenadors com Marçal Reguant, que s’atreveix amb la ‘course navette’ corrent de banda a banda pel passadís del seu pis.

 

 

I si parlem de córrer, el primer que s’hi apunta és Gerard Miralles, de 23 anys. Amb el seu pare Albert, de 59, han viscut experiències per tot Catalunya, l’última fa un mes en la ‘trail’ de 14 quilòmetres a Palamós. «Trobo molt a faltar córrer a l’aire lliure, sobretot a la muntanya. He arribat a fer una mig marató. Això del coronavirus és un enrenou, però continuo corrent per la terrassa, puc fer fins a 100 voltes, i fent abdominals, estiraments... Cal seguir en forma», reflexiona Gerard, que també practica natació i gimnàstica.

Més confiança

«El meu fill té una discapacitat intel·lectual però físicament està com una moto. La muntanya li va molt bé per a la psicomotricitat, ha guanyat molta confiança, hem arribat a córrer cinc hores i també de nit», apunta l’Albert, que continua treballant en la seva empresa d’alimentació en temps de confinament.

Quan té una estona lliure entrena amb el Gerard al seu pis a Nou Barris. «Així es motiva més. Trobem a faltar les carreres, cada cap de setmana en fèiem una», explica. De moment només queda conformar-se amb la terrassa. Ja ha calculat que 300 voltes equivalen a 10 quilòmetres.

Ment ocupada

Els preparadors destaquen els beneficis de l’esport per a la persones amb discapacitat. «Els permet millorar les relacions personals, el benestar físic, establir unes rutines, millorar la mobilitat... En una situació de confinament encara és més important seguir unes pautes perquè es mantinguin actius física i mentalment», explica Digna Bravo, tècnica d’esport de la Federació Acell.

Bravo cita el ioga, els estiraments, el ball o els abdominals com a possibles activitats. «Tot això els ajuda cremar el temps, mantenir el to muscular, l’agilitat i sobretot a tenir la ment ocupada», agrega l’especialista, que segueix en contacte amb els esportistes a través de videotrucades.

Els Special Olympics senten una mica de ràbia per aquesta aturada després d’haver entrenat tant aquests mesos per als campionats de Catalunya, les lligues interclubs, les jornades escolars... Però entenen la situació que hi ha. No queda més remei que adaptar-se i continuar treballant. De moment les competicions pendents per al final de temporada estan aturades i s’estudiarà si en algunes és possible posar una nova data en els pròxims mesos.

«L’esport ens identifica i ens uneix»

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

En l’actualitat, prop de 4.000 persones amb discapacitat intel·lectual practiquen esport a Catalunya a través de 123 entitats i clubs federats a Acell. «Ara més que mai no podem deixar de fer coses. L’esport ens identifica i ens uneix. Tornarem forts, caminem lluny», proclama Sergi Grimau, l’exjugador de bàsquet que presideix Special Olympics Catalunya.

L’entitat, constituïda el 2005, forma part del moviment internacional homònim que reuneix més de cinc milions d’atletes de 172 països de tot el món. L’última gran cita van ser els Jocs Mundials del 2019 a Abu Dhabi, on la delegació catalana va comptar amb 42 participants.