TÒQUIO 2020

Les opcions espanyoles de medalla a Tòquio que hauran d'esperar un any

Les retirades d'alguns esportistes històrics previstes per a Tòquio es prorroguen amb la cita olímpica

zentauroepp52925633 collage created using turbocollage software from www turboco200325202422

zentauroepp52925633 collage created using turbocollage software from www turboco200325202422

5
Es llegeix en minuts
Alejandro García
Alejandro García

Periodista

ver +

Sense cap retret a compte de l’ajornament dels Jocs Olímpics al 2021, més aviat aplaudiments davant d’una decisió inevitable, els esportistes miren amb resignació com es perden moltes hores d’entrenament camí de Tòquio. La cita olímpica havia de ser el moment culminant de la carrera d’alguns, un somni aspiracional per a d’altres i el fermall d’or a una vida d’èxit per a alguns escollits, tots hauran d’esperar un any i intentar estirar la seva carrera, el seu estat de forma i la seva il·lusió. 

KARATE 

Els favorits Sánchez i Quintero 

Els karatekes, líders en les seves les classificacions mundials de kata, són els primers noms que apareixien en les llistes de futuribles medallistes. Ella amb 38 anys i ell amb 35, aspiren a mantenir el seu lloc d’honor en el karate mundial: «Tenim un any més per continuar treballant», va reaccionar Sandra Sánchez. 

BÀDMINTON

Adeu a la lesió de Carolina Marín 

Una altra gran aspirant a medalles és Carolina Marín en bàdminton. Or a Rio 2016 i campiona del món per tercera vegada el 2018, la de Huelva va tornar a la competició a finals d’any després de vuit mesos lesionada i les seves opcions creixen, si no hi ha lesions, per al pròxim any. 

JUDO 

El prodigi Niko Sherazadishvili

Després de ser campió del món el 2018, el judoka de 24 anys ha acabat el 2019 líder en la classificació mundial de -90 kg i continuarà sent, el 2021, una de les opcions clares de medalla.

TENNIS 

L’últim repte olímpic de Nadal 

En disposició d’ocupar els primers llocs en la història de figures del tennis, la carrera de Rafa Nadal ja compta amb dos ors a Pequín i a Río, a més d’amb 19 Grand Slam, però Tòquio es presentava com l’últim gran repte olímpic de l’actual número 2 del tennis mundial.

GOLF 

La previsió segura de Jon Rahm 

Entre els que auguraven una previsió de medalles a Tòquio 2020 per a la delegació espanyola similar a la Barcelona ‘92 (la més gran de la història, amb 22 medalles) el nom de Rahm sempre estava entre els aspirants. «No em sembla just que la gent es prepari quatre anys i li robis l’oportunitat perquè no ha pogut entrenar uns quants mesos», va dir abans de l’ajornament a la Cope el de Barrika, en una progressió imparable cap al seu primer triomf en un Grand.

ATLETISME 

Orlando Ortega, en busca de l’or 

El cubà nacionalitzat espanyol Orlando Ortega va celebrar a Rio de Janeiro una plata, i a Tòquio aspira a pujar un esglaó al pòdium, amb les condicions adequades: «Aquest any està gairebé perdut, no tenim les condicions necessàries per entrenar. El millor és fer-ho l’any que ve», va dir a RTVE.

NATACIÓ I PIRAGÜISME

Mireia Belmonte i Saúl Craviotto

Els dos esportistes olímpics amb més medalles a Rio, quatre cada un, són Mireia Belmonte i Saúl Craviotto. El piragüista, amb 35 anys, era un dels que planejava disfrutar dels seus últims jocs després d’haver sigut plata mundial aquest any. La nedadora, sense una medalla en europeus o mundials des del 2017, confia a recuperar la forma per al pròxim estiu: «S’ha pres la decisió idònia. Ara tenim més temps i confio en Fred (Vergnoux, el seu entrenador) al cent per cent. No sabem la data exacta, però sí que serà l’any que ve, que és l’important,» va explicar a Efe la catalana de 29 anys.

TRIATLÓ

L’oportunitat de Mario Mola 

Sempre en constant creixement a l’ombra de la història d’èxit gairebé perpetu que està a prop de culminar Javi Gómez-Noya als seus 36 anys, el balear Mario Mola caminava cap a Tòquio com la carta més clara del triatló espanyol després de ser campió del món el 2016, el 2017 i el 2018, a més de segon el 2019 per davant de Gómez-Noya i de Fernando Alarza. 

CICLISME

L’última bala d’Alejandro Valverde

El campió del món de ciclisme a la carretera el 2018, amb més de 120 victòries a la seva esquena, és el primer d’una llista d’esportistes que tenia Tòquio com el colofó a una carrera d’èxits. Encara amb marge per a la retirada i amb triomfs a les cames, Valverde té contracte amb Movistar i pensa seguir al grup fins a lluitar per l’or olímpic el 2021.

BÀSQUET

Pau Gasol davant de l’ombra de la retirada

Entre el ventall de possibilitats de medalla en els esports d’equip, amb especial menció per a la selecció femenina de bàsquet o els dos combinats d’handbol, la història que es trunca amb l’ajornament de Tòquio 2020 és la de la retirada daurada del mite del bàsquet espanyol: Pau Gasol. A punt de complir un any lesionat, l’ajornament li dona un temps per recuperar-se de la lesió al turmell, però això entra en conflicte amb els seus gairebé 40 anys i el temps d’inactivitat. 

Les opcions d’acabar entre els tres primers per a Jesús Ángel García Bragado són escasses, però camí dels seus vuitens Jocs Olímpics mereix una menció especial. «Continuo volent complir el meu somni de retirar-me a Tòquio», ja ha dit el marxador de 50 anys, camí d’una gesta històrica.

Notícies relacionades

La història oposada és la de la ‘skater’ Julia Benedetti, que anava a Tòquio a estrenar-se amb el seu esport amb la possibilitat d’entrar entre els tres medallistes més joves de la història olímpica espanyola, amb 15 anys. Tot i així, competirà el 2021 per entrar en les llistes de precocitat als Jocs Olímpics.

L’ajornament anunciat pel COI també implica els Jocs Paralímpics, en els quals Teresa Perales aspira a augmentar el seu palmarès de 26 medalles paralímpiques, però no és un problema per a la saragossana: «Ja posats a fer... L’avantatge és que quedarà menys per als Jocs de París i així em plantejaré seguir», va dir a la SER.