la situació japonesa

Mil vivendes de les 5.600 de la Vila Olímpica de Tòquio ja estan venudes

L'ajornament dels Jocs provoca problemes en bona mesura de les infraestructura construïdes, com l'Estadi Olímpic

segea52893670 tokyo  japan   23 03 2020   pedestrians wearing masks walk p200324094358

segea52893670 tokyo japan 23 03 2020 pedestrians wearing masks walk p200324094358 / KIMIMASA MAYAMA

3
Es llegeix en minuts

El retard dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 es veu complicat per la disponibilitat d’instal·lacions com l’Estadi Olímpic i la Vila dels Atletes, construïdes per al seu ús exclusiu durant les dates inicialment previstes per a l’esdeveniment. Les dificultats per utilitzar aquestes instal·lacions esportives més enllà de l’estiu vinent suposen un maldecap addicional per als organitzadors de cara a l’ajornament de la cita olímpica, junt amb l’impacte econòmic que tindria aquesta mesura i amb altres dificultats logístiques.

«Diverses seus crítiques necessàries per als Jocs podrien no estar ja disponibles», va admetre el Comitè Olímpic Internacional (COI) en el seu comunicat publicat diumenge passat, quan va anunciar que es donava un termini de quatre setmanes per estudiar el possible retard dels Jocs. Aquest dimarts, en canvi, insisteixen fonts pròximes al COI que la decisió podria es prendre aquesta mateixa setmana a causa de la pressió internacional.  «Un dels temes a considerar en aquest termini és la disponibilitat de les seus, ja que afectaria tant un possible retard d’un mes com d’un any o dos», va dir per la seva banda el president del comitè organitzador de Tòquio 2020, Yoshiro Mori, en una compareixença davant els mitjans informatius locals.

40 seus

La capital japonesa i altres localitats que acolliran proves olímpiques compten amb 40 seus que pràcticament ja estan a punt per al seu ús, entre les quals vuit noves instal·lacions esportives, una desena de caràcter temporal i altres de ja existents. El nou Estadi Olímpic de Tòquio va ser acabat a finals de l’any passat i, segons consta en el pla del Govern de Tòquio i de l’organització, serà privatitzat després dels Jocs per treure-hi rendiment econòmic acollint competicions esportives o concerts.

El coliseu és propietat en aquests moments del consorci Japan Sports Council, conformat per diferents ens públics japonesos, i estava previst que els seus drets d’explotació sortissin a subhasta i passessin en mans d’una empresa a partir de la tardor vinent. La intenció del Govern nipó era que l’estadi, amb capacitat per a 60.000 persones, fos renovat després de l’estiu per augmentar el seu aforament i les seves funcionalitats i que en la segona meitat del 2022 estigués ja disponible per al seu ús comercial.

Pèrdua d’ingressos

No obstant, el previsible retard en les dates dels Jocs deixa en l’aire aquest pla, amb la consegüent pèrdua d’ingressos previstos per a les arques públiques més el cost afegit que suposarà mantenir l’estadi fins que pugui completar-se la seva privatització. No és un assumpte fútil, ja que la principal seu dels Jocs de Tòquio ha costat 156.900 milions de iens (1.310 milions de euros/1.410 milions de dòlars), i el seu manteniment ascendeix a 2.400 milions de iens anuals (20 milions de euros/21 milions de dòlars) que haurien de ser assumits pels organitzadors.

Els blocs de pisos que conformen la Vila Olímpica, on s’allotjaran els més d’11.000 atletes que acudiran als Jocs, van ser construïts per un consorci publicoprivat de què forma part el Govern toquiota i van sortir a la venda l’any passat per al seu ús particular després de Tòquio 2020.

Un miler de vivendes venudes

Prop d’un miler de les 5.600 vivendes de la Vila ja han sigut venudes en una primera fase que va comptar amb una demanda aclaparadora, segons els seus gestors immobiliaris, que han decidit posposar la venda d’una nova tanda de pisos que estava prevista per a aquest mes. El retard dels Jocs empenyeria endavant en el calendari els treballs de renovació previstos en aquests immobles i suposaria incomplir les dates d’entrega fixades per als seus nous propietaris, a més d’aparcar d’altres projectes d’infraestructures previstos a la zona pel Govern Metropolità de Tòquio.

«Haurem de veure què fer amb la Vila Olímpica, perquè és un tema que afecta la planificació urbanística de Tòquio», va dir sobre això la governadora de la capital, Yuriko Koike, que també va assenyalar que la qüestió dels pisos ja col·locats «s’haurà de resoldre entre els agents immobiliaris i els particulars».

Notícies relacionades

Altres de les seus més emblemàtiques de Tòquio 2020, com el flamant Centre Aquàtic, el nou estadi Ariake Arena (voleibol) i el Centre de Gimnàstica Olímpic també figuraven en plans per al seu ús esportiu o d’un altre tipus una vegada acabin els Jocs Olímpics (del 24 juliol al 9 d’agost) i els Paralímpics (del 25 d’agost al 6 de setembre).

Al llistat de complicacions s’afegeixen seus reservades específicament per a aquell període i que a causa del seu ús freqüent per a tota mena d’esdeveniments podrien ser indisponibles per a les noves dates per decidir, entre les quals el Fòrum Internacional de Tòquio (halterofília), el centre de convencions Makuhari Messe (taekwondo, esgrima i lluita) i diversos estadis de futbol i beisbol.