Clamor mundial per ajornar els Jocs de Tòquio

La pressió perquè el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Japó posposin els Jocs de Tòquio d’aquest estiu s’està convertint en un clamor global. Federacions, atletes i representants olímpics han redactat comunicats i realitzat declaracions al llarg d’aquest cap de setmana a fi de doblegar l’obstinació pública dels organitzadors de seguir endavant amb un esdeveniment en el qual sens dubte hi ha moltes il·lusions dipositades i moltes inversions ja realitzades, però impracticable en aquests temps de pandèmia, tancada, malaltia i mort. El COI, amb aquesta pressió a sobre, s’ha reunit a Lausana i comunicarà avui mateix si ajorna els Jocs. 

La cancel·lació i reubicació dels Jocs fins al 2021 o el 2022 comença a ser una qüestió de temps. Malgrat que oficialment l’actitud del COI i del país amfitrió consisteix a mantenir inamovible la cita, els organitzadors nipons ja han començat a estudiar alternatives i els costos que això suposaria. Així ho indica una informació de l’agència Reuters d’aquest diumenge citant executius de l’organització.

Entre les opcions figuren reduir els Jocs o mantenir-los sense espectadors, però alhora es debat ja internament sobre el gran tabú, l’ajornament, que podria ser d’un o dos anys. La decisió final correspon al COI, tot i que la veu del Japó resultarà important. No se sap quan caurà la fruita, però la pressió per no prolongar més la incertesa creix cada dia.

Durant el cap de setmana s’han sentit peticions de realisme des d’arreu del món. Una rere l’altra, s’han pronunciat en favor de la suspensió les federacions dels EUA de natació i atletisme, el Comitè Olímpic del Brasil, Sèrbia, Noruega i Croàcia, l’atletisme espanyol, francès i britànic i també la Federació Espanyola de Futbol.

Molts esportistes, confinats a casa i sense accés a les instal·lacions d’entrenament, també han reclamat l’ajornament, conscients d’estar perdent la forma, que innombrables proves d’accés als Jocs han sigut suspeses i, en definitiva, que el perill de la pandèmia difícilment haurà desaparegut.

Resistència local

Al Japó la resistència a perdre el seu gran aparador és forta. El primer ministre Shinzo Abe ha apostat el seu llegat als Jocs, calculant un auge en el turisme i de despesa del consum, sense oblidar que el país ha gastat ja uns 12.000 milions d’euros en preparatius.

Notícies relacionades

Primers trasllats de malalts de coronavirus a hotels de Barcelona

Sánchez endureix l'estat d'alarma i l'amplia 15 dies més

«Els Jocs Olímpics no poden moure’s com un partit de futbol», va dir Thomas Bach, president del COI, a l’emissora SWR d’Alemanya. «És una tasca complexa i només pots actuar responsablement quan tens una base clara per a la presa de decisions». «Una cancel·lació –va afegir– seria la solució menys justa. Una cancel·lació destruiria el somni olímpic d’11.000 atletes de 206 comitès olímpics».

No obstant, divendres ja hi va haver una veu dispar, la de l’excampiona judoka Kaori Yamaguchi, del comitè organitzador. «Els Jocs s’han d’ajornar», va dir. Els patrocinadors principals, com Panasonic i Toyota, estan nerviosos, però socialment es manté la il·lusió. La flama va arribar al Japó divendres en una cerimònia de benvinguda a escala reduïda, però dissabte més de 50.000 persones van fer cua per veure com s’exhibia a l’estació de Sendai a Miyagi, segons els mitjans locals. El Japó té un dels nombres més baixos de contagis i morts per coronavirus, tot i que existeix escepticisme sobre aquestes xifres.