La tornada al Palau de Viran Morros

Viran Morros, Nikola Karabatic, Kamil Syprzak, Rodrigo Corrales, Gudjon Valur Sigurdsson i Mikkel Hansen. Vesteixen la samarreta del París Saint-Germain però el seu passat és blaugrana i aquest dissabte tornen a trepitjar el Palau (20 hores). Sens dubte, serà un partit molt especial per a tots ells, sobretot per a Viran Morros, que torna a la ciutat per primera vegada des que va fer les maletes.

«Ara mateix no és que estigui sentint res especial però el fet de tornar al Palau és únic. Poder reviure moments i tornar a sortir a la pista òbviament serà molt especial», explica a EL PERIÓDICO mentre assegura que el partit no els treu la son. «No està sent una setmana diferent. Teníem partit de lliga, estàvem centrats en les nostres coses i no podíem pensar més enllà. Ara ja començo a veure-ho més a prop, pel fet d’agafar entrades per a amics i família, coses que vull portar a Barcelona...». 

L’empremta

Perquè, no fa gaire, Viran era el pilar d’una de les seccions més exitoses del Barcelona. Si en el futbol s’ha parlat del llegat de Puyol, podríem dir que els puntals defensius de l’handbol blaugrana començaven i acabaven amb el català. No obstant, la vida, capritxosa com és, va decidir que la seva carrera havia d’acabar lluny de casa. El Barcelona va decidir donar un canvi de rumb al seu joc i va prescindir dels seus serveis. Qualsevol sentiria rancor, però ell ho va assumir amb naturalitat.

«Al final és llei de vida. Arriba un moment en què tu no pots prendre la decisió, és una cosa que van decidir d’altres i l’únic que pots fer és respectar-ho i acceptar-ho. Puc no compartir la decisió però l’he de respectar perquè és una cosa que han decidit ells i és el millor per al club», argumenta.

A gust a París

Any i mig després, mira cap enrere i observa que el camí no ha sigut tan difícil. Se sent a gust a París, creu que el seu handbol no ha canviat i viu en un vestidor que gairebé podria omplir un set inicial del conjunt de Xavi Pascual, ’Pasqui’. I és que quan Viran va arribar a la Ville Lumiére es va trobar amb fins a sis excompanys i un ’staff’ tècnic espanyol. I es va sentir com a casa. «Tenir-los m’ha ajudat molt, sobretot per l’idioma».

Tot i que el que s’ha trobat sobre les pistes franceses és un handbol molt diferent del que va viure durant les seves temporades com a blaugrana. «La lliga francesa és molt més física però el meu joc sempre ha sigut més o menys el mateix i continua sent-ho. M’he adaptat als detalls tècnics i tàctics que em reclama l’entrenador, que són diferents dels que exigia ’Pasqui’ però més o menys la meva funció és la mateixa». La de ser l’eix de la defensa i defensar la porteria amb dents i ungles. Precisament el que intentarà avui davant dels seus excompanys.

Perquè Viran ho té clar: «Els amics s’acaben quan es trepitja la pista, durant 60 minuts són el teu rival». Ho diu ell però ho creu tot el vestidor. El París Saint-Germain més blaugrana torna a casa sabent que no serà fàcil, ja que s’enfronten a un dels grans d’Europa, però amb la il·lusió de qui sap que la clau està en el fet de ser ells mateixos i en el fet de frenar la velocitat dels correcamins catalans.

«Hem de controlar molt el joc ràpid del Barça, estar atents i ser segurs en atac per evitar que puguin córrer a la contra. També és important estar units enrere i dificultar el treball dels atacants perquè tenen jugadors de molta qualitat que es coneixen molt bé col·lectivament i que estan practicant un gran handbol durant els últims dos anys», reflexiona el defensa del PSG. I recorda: «El Barça és un dels favorits per guanyar aquesta Champions així que serà difícil guanyar-los».

Sense pronòstics

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Sobre les seves possibilitats en la competició prefereix no pronosticar res. «Sobre el paper som un dels favorits per arribar a Colònia i després allà pot passar de tot. L’any passat també ho érem i vam patir una patacada a Kielce així que és millor esperar per parlar d’opcions reals». A ells els va eliminar el Kielce; als de ’Pasqui’, «15 minuts fatídics a Colònia».

Ara es veuen les cares en el retrobament més esperat, el del Palau amb un dels seus fills predilectes. «L’afició sap com rebre els que se’n van anar, no espero res especial, tampoc que em xiulin», explica relaxat mentre resten poques hores per a un dels partits de l’any.