Paula Badosa surt del túnel

De "patir depressió, ansietat i sentir por de sortir a la pista a competir", com confessava Paula Badosa en una valenta i íntima entrevista que va fer fa tot just un mes, la tennista catalana ha passat a sentir-se "cada dia més tennista, soc feliç jugant, molt feliç i disposada a continuar progressant", clama orgullosa després d’aparèixer aquest dilluns al lloc 90 del món i 78 en la classificació de l’any com a tercera millor tennista espanyola després de Carla Suárez (26) i Garbiñe Muguruza(28).

El setembre del 2018, Badosa estava disposada a llançar la tovallola. "Era una joguina trencada per culpa de les expectatives i la pressió dels entorns que van poder amb ella", explica el seu entrenador Xavier Budó, que va recollir els trossos d’una tennista d’enorme talent, campiona de Roland Garros júnior el 2015, campiona d’Espanya el 2017, que "havia perdut l’autoestima, la il·lusió i no veia la llum", reconeix Badosa.

La transformació

En només10 mesos la transformació ha sigut espectacular. Badosa i el seu equip estan modelant una nova tennista “a la que no veig límits”, diu Budó. I els resultats comencen a arribar, no només per haver entrat al top 100 i aconseguir aquestes dues últimes setmanes les seves dues primeres semifinals en tornejos de la WTA (Palerm i Karlsruhe), sinó per la manera com ho aconseguit. "Va haver de començar de zero, assumir els seus errors, entendre que l’esport d’alt rendiment és un estil de vida que demana una dedicació de 24 hores", recalca Budó.

El camí no ha sigut fàcil. "Ever tried, Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better'" escriu en el seu perfil de Facebook, Badosa, recordant el famós vers del poeta Samuel Beckett. "Intenta-ho sempre. Fracassa sempre. No importa. Prova-ho una altra vegada. Fracassa una altra vegada. Fracassa millor". I això és el que s’ha repetit una i mil vegades Badosa des que li va demanar ajuda a Budó. "La transformació personal i professional ha sigut fonamental. Paula tenia un gran talent, però era necessari un treball intens fora i dins de la pista, tant a nivell tècnic i tàctic, com mental i físic", destaca el tècnic català, que ja havia treballat amb ella en la seva època júnior.

El cim de l’Everest

"Per pujar al cim de l’Everest s’ha de començar al camp base", diu l’exentrenador de Carla Suárez, que va acceptar el repte d’acompanyarBadosa en aquest camí de reconstrucció. Sense diners, sense patrocinadors i començant en els tornejos ITF (tercera categoria), dormint en pensions i acumulant tornejos i partits. Fins al moment porta jugats 24 tornejos i 65 partits (41 victòries i 24 derrotes). Viatja totes les setmanes, sense parar. "Ha passat moments molt durs, amb depressió i atacs d’ansietat per la seva por de competir i això només se supera afrontant els partits i jugant contra les pors i ser ella mateixa la seva millor amiga", explica Budó.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Així, pas a pas, Badosa ha anat recuperant la seva "autoestima" personal. "Tinc clar el meu camí. Cada dia m’estic sentint més tennista, agafant més confiança. El Xavi ha fet una gran feina i m’ha aportat moltíssim. M’ha ajudat perquè sigui feliç fora de la pista i que disfruti jugant. Estic molt motivada per seguir endavant", explica Badosa a EL PERIÓDICO. 

Els objectius

"El nostre primer objectiu era que Paula fos feliç fora i dins de la pista i ara la veig feliç com a persona i això es tradueix en el seu joc. El segon era entrar al top 100 i ho ha aconseguit en menys d’un any. És brutal", destaca Budó. Encara queda molt camí, però Badosa està assentada Al camp base i pot mirar al cim de l’Everest sense ansietat. "Paula pot aconseguir el que vulgui, no té sostre com a tennista, però ha de seguir en la mateixa línia i amb els mateixos valors. Estic molt orgullós d’ella. Té molt mèrit amb 21 anys reconèixer els errors i reinventar-se en la seva vida personal i professional", apunta Budó, camí de les Canàries per disputar aquesta setmana un altre ITF abans de viatjar a Nova York per jugar la fase prèvia de l’Open dels Estats Units al qual no ha entrat directament al quadro principal. El seu número 90 mundial li ha arribat dues setmanes tard. A Badosa no li importa. Ara sap quin és el camí.