Copa Amèrica

Messi respira i prepara el seu aniversari amb l'Argentina classificada

L'equip 'albiceleste' derrota Qatar amb molt sofriment per 2-0 el dia abans que l'estrella blaugrana compleixi 32 anys

Messi respira i prepara el seu aniversari amb l'Argentina classificada

Juan Ignacio Roncoroni

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La selecció argentina va adquirir el seu bitllet a la segona etapa de la Copa Amèrica amb les escasses monedes que li quedaven a les butxaques: va guanyar 2-0 a Porto Alegre davant de Qatar, però continua sent molt lluny d’oferir una imatge convincent. L’angoixant triomf el deixa en evidència. És un equip que pateixmolt i que es desperta tan sols escassos minuts d’una migdiada amb l’amenaça latent de derivar en malson.

L’Argentina va sortir amb l’obligació de deixar enrere la seva penosa imatge inicial. La pressió li va donar els seus fruits als dos minuts. Unerror infantilde la defensa de Qatar va ser aprofitat per Lautaro Martínez. Era el que necessitava el seleccionat argentí: un començament favorable, tot i que fos el regal del rival.  Durant els primers 15 minuts, l’Argentina va estar a prop d’augmentar distàncies per mitjà de Martínez i Agüero. Messi, sempre Messi, era el faedor dels espais i les jugades.  A Qatar li va costar sortir de la trampa que es va tendir a si mateix. A mesura que l’ímpetu inicial dels argentins dequeia va començar a acostar-se amb més perill a la porteria custodiada per Armani.

Ensurt de Qatar

Va ser així que als 17 minuts Hassan Al Haydos va avisar que Qatar no ho anava a posar fàcil als favorits.  Deu minuts després, Al Moez Alí va portar una altra vegada la inquietud a l’àrea argentina.  Correia va provocar esgarrifances. Sobre el final de la primera etapa, una falta executada per Bassam va fregar el pal dret. L’Argentina va provar d’anar-se’n al descans amb una diferència més gran. Messi i Otamendi van ser a prop. L’‘albicelsete’ va tenirmés possessió de la pilotaperòli va faltar eficàcia i atrevimentals metres finals.

El segon temps no va oferir una millor versió de l’Argentina. Els problemes a la defensa són endèmics. Al mig campfalta la imaginació i la descàrrega. Sempre és el “deu” el que ha de carregar totes les responsabilitats. Als 53 minuts, Al Moez va haver de fer-lo caure quan s’escapava sol. Només quan la Pulga agafava les regnes, l’Argentina creixia. En dues ocasions va deixar Agüero en condicions immillorables per batre el porter Saab Al Sheeb. Va ser el Kun qui va aparèixer als 34 minuts i en una jugada personal va posar el 2-0 just quan Qatar cremava les seves naus disposat a empatar. Agüero és encara lluny de ser l’artiller implacable del Manchester City. L’amistat que ha construït amb Messides del 2009 no es tradueix encara en una complementarietat dins de la pista. Però a mesura que juguen junts pot arribar a enfortir-se.

Escàs optimisme

“Ésun sentiment que no puc parar”, van cantar els argentins que van presenciar el partit a Porto Alegre amb un entusiasme mecànic. En el fons dels seus cors i amb la ment en fred saben que l’Argentina no ha pogut assimilar les amargues lliçons de Rússia 2018. I això va quedar una altra vegada de manifest. La por del fracàs i la humiliacióha calat tan profund que l’entrenador Lionel Scaloni va plantejar el partit contra Qatar com si s’enfrontés amb un equip molt poderós. “Així de crític, i confús, és el moment”, va reconèixer el diari ‘La Nación’.

Notícies relacionades

Com Itàlia el 1982

El pitjor no ha ocorregut(una tornada humiliant a Buenos Aires). Però l’autoestima de la selecció ha caigut tan baix que la victòria davant de Qatar va ser celebrada en clau d’excepcionalitat. L’únic consol que troben els seguidors argentins és la comparació entre la seva selecció i aquellaItàlia que a Espanya 1982va passar a la segona fase sense guanyar un sol partit, esbroncada pel púbic i lapidada per la premsa, i després va començar a créixer fins a quedar-se amb el ceptre. Però aquella Itàlia era, més enllà del seu escàs gust pel futbol, un equip format. Scaloni encara no encerta amb els onze i encara no té un equip definit. Ara per ara, la selecció és molt menys que Colòmbia i Xile. I res a dir si se la compara amb el Brasil, el gran aspirant a quedar-se amb la Copa. Però tot pot passar només perquè existeix Messi i és argentí. L’‘albiceleste’ jugarà divendres amb Veneçuela. La sort almenys està del seu costat.