Michel Platini: travetes al despatx

Va ser el primer en guanyar la Pilota d’Or tres vegades seguides (abans que naixés a l’Argentina l’extraterrestre, que la va obtenir en quatre), el que prova la categoria futbolística que tenia Michel Platini (Joeuf, França, 21 de juny de 1955). El que no va tacar el fang dels camps (quan als camps hi havia fang) ho ha tacat la brutícia dels immaculats despatxos que ha trepitjat després, on es juguen els altres partits.

Cap puntada de peu (quan als camps hi havia salvatges) li haurà dolgut tant com les travetes dels mocassins. Ni l’escenari més atroç pot comparar-se amb el d’una comissaria ni s’està més mal envoltat que per policies. A excepció, potser, de Claudio Gentile, de qui es va lliurar perquè va ser company seu. I a excepció de Joseph Blatter, que va morir, metafòricament, matant-lo quan pretenia substituir-lo al cim de la FIFA el 2015. Platini va acabar estimbat per la mala passada del vell capitost suís (va filtrar un pagamentd’1,8 milions per assessoria de deu anys abans) que el va arrossegar pendent avall en la seva caiguda.

Samarreta tacada

La samarreta amb el 10 que amb tanta honra va portar amb la Juventus i la selecció francesa es va veure irremeiablement empastifada per molt que sigui exonerat algun dia per la justícia.

Passar un dia declarant davant dels investigadors francesos sobre suposada corrupció per l’elecció de Qatar per allotjar el Mundial-2022 (Qatar arrasa amb tot), va rememorar la caiguda en desgràcia de Platini tot i que a l’octubre vencia la seva suspensió per exercir qualsevol activitat vinculada amb el futbol. El desert ha segat més vides que l’Himàlaia. També ha quedat acreditat el mal perdre dels Estats Units, que aspiraven a organitzar l’esdeveniment i no pararan fins a causar unes quantes víctimes.

Notícies relacionades

Platini, detingut per presumpta corrupció en l'adjudicació del Mundial 2022 a Qatar

La FIFA condemna Blatter i Platini

Precoç com a futbolista (va debutar amb 17 anys al Nancy), també ho va ser com a dirigent, als 34, quan va entrar en la Federació Francesa. Entremig, va ser campió de Segona Divisió i campió de Copa amb el seu primer club (1975), de Lliga amb el Saint-Étienne (81), del’Eurocopa amb França (84) i de gairebé tot amb la Juventus: de Lliga (84, 86), de Copa (83), de la Copa d’Europa (85), la Recopa (84), la Supercopa d’Europa (84) i la Copa Intercontinental (85), època en què va encadenar les tres Pilotes d’Or, del 83 al 85. Més mèrit té haver sigut màxim golejador tres vegades de la Sèrie A sense ser davanter.

Va ser seleccionador francès, president del Comitè organitzador del Mundial-98 i president de la UEFA. Ara és presumpte alguna cosa. Que lleig.