L'Espanyol es deixa empatar a València

Hi ha una frase mítica del futbol que s’atribueix a Helenio Herrera. Deia que amb 10 es jugava millor, molt millor, perquè d’aquesta manera, els que quedaven al camp després de l’expulsió d’un company, es motivaven, se centraven més i atacaven el conjunt rival amb més frenesí. La frase es va fer realitat molts anys després de la mort del seu autor sobre la gespa del Ciutat del València. Amb 10, el Llevant, un conjunt tocat però no enfonsat, es va omplir de valor i va posar contra les cordes l’Espanyol en els minuts finals d’un partit frenètic en què els jugadors de Rubi es van deixar remuntar dues vegades i que va acabar amb un empat tan just com que 2 i 2, el resultat final, en sumen quatre.

L’Espanyol és l’equip de les cares diverses. És capaç de fer un futbol perfecte, d’aquell que solen practicar els grans conjunts d’aquest esport, els que compten amb plantilles supermilionàries i que lluiten per altres objectius que brillar al seu campionat de Lliga. Així ho va practicar, per exemple, durant la primera part viscuda aquest diumenge a l’estadi Ciutat de València. Però també és l’equip que mostra una faceta d’estar adormit quan es deixa empatar pel rival; el mateix que desperta poc després quan se sent atrapat per les grapes del contrincant per tornar a dominar el marcador i el que acaba demanant el temps, després d’un altre empat local, davant 10 rivals donant algun toc d’atenció, com quan Borja Iglesias (minut 86) va xutar al pal de la porteria del Llevant.

Boig i divertit

I tot això, com si fos el resum d’un partit tan boig com divertit, intens i nerviós, va tenir lloc un matí de Diumenge de Resurrecció, en què cap dels dos equips no va trobar prou glòria ni per acoblar-se al vol que porta fins a una destinació europea ni per trobar la tranquil·litat i oblidar-se de l’atrafegament i el temor de baixar a Segona Divisió. La meta continental de l’Espanyol, una vegada ha passat el perill del descens, sembla un objectiu complicat. El Llevant, que difícilment baixarà, si juga amb la mateixa intensitat que va fer davant del conjunt periquito, continua sense poder sortir del túnel d’una jornada marcada pels empats entre els candidats a perdre la categoria i en què el Girona, després de la derrota amb el Celta, es va emportar el pitjor resultat.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

L’Espanyol va dominar durant la primera part, en un període en què es va apropiar del mig del camp, es va mostrar ferm en defensa i, a més, el més important, perillós en atac. I prova d’això va ser el gol sensacional que Borja Iglesias va aconseguir als 15 minuts i en què van participar totes les línies blanc-i-blaves. I el conjunt de Rubi fins i tot se’n va poder anar al vestidor amb la sensació de deixar el partit sentenciat si el VAR no arriba a anul·lar per mà un gol de Marc Roca just abans del descans.

Empat i expulsió

No obstant, l’Espanyol va semblar adormir-se a la segona part. Va cedir el seu domini i el Llevant es va fer fort. Va arribar el primer empat, obra de Vezo. Va ser el senyal perquè l’Espanyol gran tornés a ressorgir, gràcies al primer gol de la temporada de Roca –venjança del que va ser anul·lat pel VAR–. I llavors el partit va entrar en la seva fase frenètica, amb l’empat definitiu de Rochina, la seva expulsió a la jugada següent i el senyal perquè un Llevant amb 10, en actitud Helenio Herrera, posés l’Espanyol contra les cordes del Ciutat de València.