Anar al contingut

Gesta a l'Àfrica

Ràpida com el vent del Sàhara

Ragna Debats, una holandesa que viu a Matadepera, 'vola' al Marroc per guanyar la Marató de Sables

Sergi López-Egea

Ràpida com el vent del Sàhara

Una atleta viu les 24 hores del dia entregada a la seva professió. No és només córrer, entrenar, calçar-se les sabatilles i mirar els temps que s’aconsegueixen. És molt més. És estar pendent de la nutrició, de la fisioteràpia, de la psicologia. I així i tot, a Ragna Debats, una holandesa de Matadepera –a vegades preval més el lloc d’adopció que no el de naixement– li queda temps per cuidar la seva filla Ona. Es pot ser mare i atleta, es poden ser moltes coses si un s’ho proposa. I fins i tot guanyar la Marathon de Sables (també coneguda com la Marató del Sàhara), amb un dels dominis com poques vegades s’havia vist en la duríssima carrera marroquina disputada la setmana passada.

Ragna, nascuda el 1979 a Holanda, criada entre la naturalesa dels Països Baixos, li queda el record d'aquesta marató tatuat al seu cos. Els peus cansats i l’esquena encara adolorida per culpa d’una motxilla que no se li va adaptar com li hauria agradat i que la va castigar fins que no va poder més i va abandonar durant la tercera etapa de la prova. Ella ho té ben present; si no arriba a ser pel maleït accessori hauria estat al 'top ten’ de la prova, més ràpida que molts homes, tan ràpida com el vent del Sàhara.

Ragna Debats festeja la seva primera plaça durant la Marató des Sables / MARTA BACARDIT (mds)

"M’havia plantejat acabar entre els 10 primers de la general, però la tercera etapa se’m va fer interminable. La motxilla em va fer una ferida a l’esquena. Em picava constantment. Va ser tant el dolor que em van venir ganes de vomitar. Em vaig deshidratar i em vaig desplomar després de traspassar la línia de meta. Vaig passar dues hores horribles, però, per fortuna, a la tarda em vaig poder anar recuperant i gràcies a un embenat a l’esquena que em van col·locar els metges de la carrera vaig poder continuar".

Una pell de cabra i una catifa

Ella ja sabia que la Marató de Sables (250 quilòmetres a peu repartits en sis dies) no seria un joc infantil. I més amb la duresa afegida de portar el menjar a sobre i dormir en haimes sota una pell de cabra i sobre una catifa. No obstant, tenia l’experiència de ser una de les millors especialistes del món en carreres de muntanya, amb diversos títols mundials i continentals a sobre. La seva parella, Pere Aurell, també és un magnífic corredor de proves d’ultrafons. L’atletisme uneix la família.

Ragna Debats descansa, amb les ferides a l’esquena, al campament / MARTA BACARDIT (MDS)

"De jove l’hípica era l’esport que practicava. Vaig arribar, fins i tot, a plantejar-me la possibilitat d’anar als Jocs Olímpics, però, desgraciadament, en aquest esport no sempre es premia l’habilitat de l’amazona i hi ha molts interessos, i per això de vegades no són els millors els que van a la cita olímpica". Va deixar els cavalls. Se’n va anar a estudiar filologia a Anglaterra. La seva vida va canviar totalment durant un viatge a València. D’això fa 11 anys. Es va establir a Catalunya, primer a Xerta, a prop de la desembocadura de l’Ebre, i després a Matadepera, on viu des de fa set.

La primera experiència

"Vaig començar a córrer a Xerta gairebé per atzar. La primera vegada que vaig sortir no vaig fer ni dos quilòmetres. Però, al cap de poc temps, ja em vaig apuntar a una carrera de muntanya; ni més ni menys que 23 quilòmetres amb un desnivell superior als mil metres. Vaig acabar destrossada". Però va descobrir que valia i molt per a aquesta especialitat, i ha lluitat fins avui per convertir-se en una atleta professional. 

Ragna Debats, saludada per nens del Sàhara, en ple esforç / MARTA BACARDIT (MDS)

Porta tants anys aquí que se sent catalana i destaca, amb veu trista, la poca atenció que les seves gestes mereixen a Holanda. "Estic totalment integrada aquí, però soc holandesa, tot i que no tingui cap llaç directe amb el meu país. Si guanyo alguna cosa per Holanda mai em truca ningú. Aquí tinc molta més atenció mediàtica".

A córrer, com sempre

D’aquí uns dies, quan se li curin els peus, tornarà a córrer amb la mateixa intensitat i il·lusió de sempre. "Vull tornar a la Marató des Sables perquè he vist que l’objectiu d’acabar entre els 10 millors és possible". I ho farà corrent durant set dies. "Només he caminat en les ascensions a les dunes més inclinades perquè resulta més pràctic fer-ho caminant que corrent. Després, al pla o a les falses planes, sempre he anat corrent, la majoria de les vegades en el primer grup, tot d’homes, tot i que és veritat que quan comprovava que l’esforç era excessiu per a la meva musculatura em despenjava i buscava un ritme més conforme al físic d’una dona". 

Temes: Atletisme Marroc