Andorra encerta el blanc

No és que Andorra pretengui repetir exactament la jugada que va representar per a Barcelona l’organització dels Jocs Olímpics del 92. La insistència a portar al seu domini esquiable més ampli,Grandvalira, lesfinals de la Copa del Món d’esquí alpí –que per primera vegada des de la seva instauració amb aquest format, el 1993, arriben a una estació delPirineu– respon al desig de consolidar un turisme de neu que ja compta amb molta tradició i, en la mesura del que sigui possible, incrementar-lo amb l’aval que la més alta competició acostuma a donar a qui s’atreveix a assumir-la.

“Ni el Pirineu, ni els catalans, ni els aragonesos, ni els francesos, o la mateixa Andorra, mai havien acollit una prova d’esquí d’aquesta magnitud. És un fet molt important perquè permet tenir presència al mapa internacional. És un pas més que ajuda a reforçar una imatge que Andorra ha treballat tots aquests anys i, a més, és important per al futur d’una candidatura olímpica”, explicaConrad Blanch, el director general del comitè organitzador. Blanch pensa en Andorra, però també enCatalunyai Barcelona, que els pròxims mesos han de decidir si intensifiquen la seva aposta pelsJocs Olímpics d’Hivern del 2030, que en el seu enunciat portarien precisament la paraulaPirineu.

Més pistes que carreteres

“Aquest és un país amb més quilòmetres de pistes d’esquí, uns 330, que de carreteres, així que aquesta possibilitat que tenim de poder mostrar el que tenim aquí ens ajudarà, més enllà del component esportiu. Hem de continuar venent neu i aquest projecte ens ajuda”, asseguraAlfonso Torreño, director general de Grandvalira-Nevasa, l’empresa que comercialitza el domini esquiable més gran del Pirineu (uns 210 quilòmetres de pistes marcades) i que la temporada 2017-18 va rebre 1,8 milions de visitants.

Per això, entre altres coses, Grandvalira i el país del Pirineu sencer es van implicar en una organització d’aquesta magnitud, que a Andorra consideren l’esdeveniment esportiu de més envergadura que ha acollit mai. “Amb aquestes finals de la Copa del Món ens traiem l’etiqueta que alguns creien que les nostres estacions són per a debutants. Ara s’ha demostrat, fins i tot amb el primer descens masculí de la història a la serralada, que tenim pistes de tota mena”, afegeix Torreño.

L’octubre del 2015, laFederació Internacional d’Esquí (FIS)va atorgar la confiança a Grandvalira per sobre de candidates comLenzerheide (Suïssa) i Méribel (França), afegint-se a seus de finals recents comAre (Suècia), Aspen (EUA) i Saint-Moritz (Suïssa). És la setmana més important de la Copa del Món perquè atorga definitivament els famosos globus de cristall als guanyadors de totes les especialitats (eslàlom, gegant, supergegant, descens i combinada) i el gran globus als guanyadors (home i dona) de la classificació general.

Màxima exigència

Però aquest cerimonial també comporta una exigència màxima. La FIS colla, i Andorra ha replicat amb una gran resposta a aquesta revàlida. “Les exigències són molt altes –confirma Conrad Blanch–. Nosaltres ja havíem organitzat proves femenines de la Copa del Món el 2012 i 2016, i les finals de la Copa d’Europa del 2018, però en aquesta ocasió el protocol que vam firmar era molt més elevat. Tot ha d’estar controlat i el rigor i l’eficàcia han de ser absoluts. No hi pot haver errades, com la que es va produir fa unes setmanes amb el cronometratge aCrans-Montana (Suïssa). No ens podem permetre fallar”.

I el país del Pirineu no està fallant, malgrat una climatologia desconcertant que no respecta cap pronòstic. La preparació de les dues pistes, la del’Àliga, al sector d’El Tarter, i la de l’Avet, a Soldeu, està responent a les expectatives i a les exigències altíssimes dels esquiadors i els delegats de la FIS, l’italiàMarkus Waldnerper a les proves masculines i el noruecAtle Skaardalper a les femenines. El 28 de febrer passat, les dues pistes van passar amb èxit l’últim ‘snow control’, que analitza a fons la granulometria i la densitat de la neu.  “El bon resultat és fruit d’un gran esforç de tot l’equip per mantenir les pistes com estan ara, perfectes”, assegura el director de les carreresJordi Pujol, exesquiador olímpic.

Dos escenaris pòxims

L’existència de dues arribades diferents als dos sectors ha doblat la complexitat de l’operació. “Tot i que la FIS també ha valorat que tot està en dos quilòmetres i la facilitat per arribar a les dues seus”, aclareix Conrad Blanch.

Dos escenaris i l’estrena en un, Soldeu, de la plataforma artificial que uneix el final de la pista amb el poble (una obra de 30 milions d’euros que sufraga Grandvalira) són les senyes d’identitat d’unes finals de la Copa del Món que suposen (plataforma a part) una inversió de 4 milions d’euros, dels quals 1,6 procedeixen del Govern d’un país que dijous va celebrar el Dia de la Constitució i que el 7 d’abril farà eleccions. “Un esdeveniment així permet associar la marca Andorra a l’elit esportiva mundial”, assegura el president en funcionsAntoni Martí, que probablement deixarà el càrrec en favor del continuistaXavi Espot.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

De moment, l’assistència de públic, que s’incrementarà el cap de setmana, l’entusiasme dels seguidors i la resposta unànimement positiva dels participants (els 25 millors de cada modalitat) avala l’esforç fet en un esdeveniment que mou xifres importants. Són uns 150 esquiadors de 18 països, més de 2.000 acreditats (dels quals, 400 periodistes) i una audiència potencial de 700 milions d’espectadors a través de 60 cadenes de televisió. L’organització puja a 130 persones, a més de 350 voluntaris.

“Teníem por del temps, per la seva inestabilitat, però l’energia de la gent, dels andorrans, ens ha implicat a tots i ens ha donat la convicció que tirarem endavant amb èxit”, afirma Conrad Blanch. Falta l’esprint final, dos dies més per acabar d’instal·lar el Pirineu al mapa de l’esquí mundial i per acabar de consagrar la nord-americana Mikaela Shiffrin com a estrella rutilant d’aquest univers, una vegada retirada la seva compatriota Lindsey Vonn.