LA MARATÓ DE BARCELONA

Fer caure el mur de la marató de Barcelona

Cinc debutants comparteixen les seves expectatives i pors davant de la temuda distància

jmexposito47245225 barcelona 05 03 2019   deportes   mari luz calentando junto 190308161718

jmexposito47245225 barcelona 05 03 2019 deportes mari luz calentando junto 190308161718 / JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Joan Carles Armengol
Joan Carles Armengol

Periodista

ver +

Dels 17.500 corredors que aquest diumenge (8.30 hores) prendran la sortida de la 41a edició de la marató de Barcelona a l’avinguda de Maria Cristina, almenys cinc seran debutants absoluts. N’hi haurà més, sens dubte, però cinc d’aquests que mai s’havien atrevit a plantar cara als 42.195 metres de la mítica i temuda carrera, han volgut compartir amb EL PERIÓDICO les seves expectatives, la seva llarga i rigorosa preparació i, per què no, les seves pors davant del que es coneix com el mur de la marató, aquest punt situat hipotèticament entre el quilòmetre 30 i 35 de la carrera en què el cos es queda sense gasolina, apareix el famós ‘home de la maça’ per intentar clavar el cop definitiu i el cap comença a preguntar-li repetidament al seu propietari què dimonis està fent forçant el cos al límit per superar un repte que en aquell moment sembla impossible de rematar.

Les debutants Rosa BaldomàCarla Verdés Mari Luz Marcos, i els no menys novells en aquesta llegendària distància José Luis Tovar Marc Gambús, expliquen en aquestes tres pàgines les motivacions que els han portat a voler fer caure el mur de la marató. L’esperit solidari, l’ajuda per investigar malalties, el treball en equip, motivacions familiars, personals i professionals o, simplement, el pas definitiu de consolidar una afició per l’esport i la carrera que ja havien revisat en mitges maratons o proves de 30 quilòmetres es troben en l’esperit dels nostres testimonis, que s’han fixat, en canvi, un objectiu molt comú per al seu bateig de foc en els més de 42 quilòmetres d’agonia que els esperen: acabar, i acabar tan bé com puguin. Ni la distància maratoniana ni el famós mur, que més que pànic els desperta respecte, s’interposaran en la seva voluntat.

Dotze setmanes de preparació

La preparació, a més, els avala. Cap d’ells (com segurament cap dels altres 17.500 participants convocats a la sortida) correran sense tenir un pla. És una cosa que ningú es pot permetre en aquesta carrera, que requereix un mínim de 12 setmanes de preparació intensa. Els plans de preparació abunden i es poden trobar a les xarxes. Segons Strava, una xarxa social per a esportistes amb implantació a 195 països i 1,7 milions d’usuaris a Espanya, els corredors que aspiren a ser maratonians inverteixen en aquestes 12 setmanes una mitjana de 32 sessions de ‘running’ per a un total de gairebé 390 quilòmetres a una mitjana de 5.05 minuts el quilòmetre (homes) i 5.44 min/km (dones). A la marató de Barcelona, segons la mateixa font, el 2018 el quilòmetre més ràpid va ser el 12 (mitjana de 4,41 min/km), mentre que a partir del quilòmetre 30 el ritme no va baixar dels 5.12 min/km per caure a 5.59 al quilòmetre 40, el més lent, a l’inici del Paral·lel. Afortunadament, aquest any l’organització ha aconseguit suavitzar notablement el circuit, també en aquest tram final, fins a un desnivell positiu de 176 metres en el total del recorregut. El mur que s’ha d'ensorrar serà una miqueta més baix.

Rosa Baldomà. / JORDI COTRINA

ROSA BALDOMÀ (41 ANYS)

“En faig 42 a l’octubre, i m’hi vaig animar”

Rosa Baldomà “En faig 42 a l’octubre, la mateixa distància de la carrera, i per això em vaig animar a fer-la per primera vegada”, “El meu company corria i jo m’avorria esperant-lo, així que vaig començar a córrer”, 

12 setmanes amb una disciplina militarMaratest

Professora d’institut i amb dos nens, ha seguit un pla de 12 setmanes amb “disciplina militar”, diu

Corredors.cat María José Pueyo, Abel Antón

Carla Verdés. / JORDI COTRINA

CARLA VERDÉS (29 ANYS)

“Associo córrer a passar-m’ho bé, no buscaré cap marca”

Es passa les tardes, i bona part del matí, a Catalunya Ràdio. És productora del programa ‘Estat de Gràcia’, conduït pel Roger de Gràcia. Però a primera hora del matí, quan pot disposar del seu temps, li agrada córrer. Per l’Eixample, la Diagonal o els carrers de Pedralbes i Sarrià, en què hi ha més pujades. Els caps de setmana pot anar a la Carretera de les Aigües o a les platges. O encara millor, s’escapa a Igualada, la seva localitat natal. Per a Carla Verdés córrer és, i ha de ser, un plaer. “El meu objectiu en aquesta primera marató és molt clar: acabar. No vull imposar-me la pressió d’una marca perquè he vist altres persones que s’han entossudit en l’objectiu de baixar de les quatre hores, per exemple, i no s’ho han passat bé. Vull acabar la carrera amb dignitat, corrent i passant-ho bé, disfrutant les quatre o cinc hores que trigui, les que siguin, perquè jo associo córrer a passar-m’ho bé”, explica la Carla, convençuda, això sí, que podrà acabar la seva primera marató. “Si no em passa res inesperat, alguna malaltia que no he tingut mai, estic segura que l’acabaré”, insisteix. I és que s’ha preparat bé. Ha corregut un parell de proves de 30 quilòmetres les quatre últimes setmanes i alguns bons amics li han dit que si pot amb això, pot amb els 42 quilòmetres. “I jo me’ls crec”.

Productora de l’‘Estat de Gràcia’, la igualadina no havia sentit parlar del mur, “però ha de ser dur”

Un d’ells és David Clupés, presentador del ‘Tot Gira’ de Catalunya Ràdio, experimentat corredor que l’any passat ja va motivar quatre exesportistes a embarcar-se en l’aventura (Tomàs Jofresa,Natàlia Via Dufresne, Dani Ballart i l’encara marxador García Bragado). “El David m’ha dissenyat els entrenaments i els he seguit... més o menys, perquè hi ha coses que no m’agraden, com les sèries de velocitat. Sé que la marca final se’n ressentirà, però, com he dit, per a mi córrer ha de ser passar-s’ho bé”.

I el mur, ¿la Carla n'ha sentit a parlar? ¡Sorpresa! “Mai ho havia sentit, però realment els últims 10 quilòmetres han de ser durs, perquè ho he viscut els últims quilòmetres de les altres distàncies que he corregut. Són els més complicats, no només a nivell fisic, sinó mental”. Per evitar desercions, la Carla ja es va apuntar a la marató al setembre –“sabia que, si no, no correria”– i, després de tornar d’un viatge de dos mesos, el desembre va començar a entrenar-se seriosament.

A la Mitja de Barcelona de fa un mes va baixar de les 1.50 hores. “Vaig acabar bé, amb la sensació de poder córrer més quilòmetres. Ara ho vull fer bé perquè ho he dit a tothom i tindré una claca important, hi haurà gent que fins i tot m’acompanyarà una estona. Vull acabar amb dignitat, corrent...”.

Mari Luz Marcos. / JORDI COTRINA

MARI LUZ MARCOS (54 ANYS)

“Correré per un repte, no per mi”

va contestar Mari Luz Marcos sense dubtar-ho.Administrativa d’una empresa d’ambulànciesVa començar a córrer quan va deixar de fumarRunBCNVies Verdes

Shahid Ashraf, Egoísmo Positivo Transpirenaica Social Solidaria

“Segur que l’acabaré, soc com un tractoret i molt tossuda”, diu la solidària administrativa

Migranodearena.org

tinc por d’aquests 12 quilòmetres restants

–A Barcelona la gent anima molt”–

José Luis Tovar. / FERRAN NADEU

JOSÉ LUIS TOVAR (47 ANYS)

“El guia i jo correm com una sola persona”

l’HospitaletGalarozaen un parell d’anys, va perdre totalment la visióva anar com a paralímpic als Jocs de Barcelona-92, Atlanta-96 i Sídney 2000. 

A l’ONCE tenim un grup de guies i corredors, i un dels guies, Jordi Romero, a qui tots coneixem com Jordi José Luis Tovar Pavónla Mitja de Barcelona amb 1.37 horesAdrián.

Paralímpic en tres Jocs i exvenedor de l’ONCE, assegura: “Sempre tiro cap endavant perquè no veig el perill”

exvenedor de cupons

mentalment estic molt fortA més, el públic, al veure que vas amb un guia, no para d’animar-te”, 

Marc Gambús. / JORDI COTRINA

MARC GAMBÚS (46 ANYS)

“Ja hem aconseguit 6.000 euros per a la cura del meu fill”

Marc Gambús Hemiplegia Alternant de la Infància (HAI)

El petit Ollie té una malaltia ultrarara que requereix una atenció permanent

L’Ollie és un nen normal de la seva edat, excepte que té una malaltia neurològica ultrararaepisodis repetits d’hemiplegia als dos costats del cos 

Notícies relacionades

campanya de micromecenatge 

Jo tinc previst passar la mitja marató en 1.37 o 1.38 h.”, “Si a Barcelona acabo amb 3.30 hores ja estaria content”,