Vuit espanyols en el futbol sala del Vietnam

El futbol sala vietnamita viu una revolució en la qual són fonamentals els vuit preparadors espanyols que transmeten els seus coneixements des de les categories inferiors fins al cim de la selecció nacional absoluta. "Crec que és un cas únic al món, som ara vuit espanyols treballant per a la federació vietnamita, més un fisioterapeuta que ve des d’Espanya en moments clau", diu Miguel Rodrigo, seleccionador de l’equip nacional i entrenador en competicions continentals del Thai Son Nam, el club més potent del país.

La història d’amor del futbol sala vietnamita amb Espanya va començar el 2013, quan el president de la federació i amo de diversos clubs, el milionari Tran Anh Tu, va fitxar com a preparador físic el gallec Héctor Souto, avui entrenador del club Cao Bang. Després de Souto, el 2014 va arribar Bruno García Formoso, que com a seleccionador va portar el Vietnam a jugar per primera vegada un Mundial el 2016, abans de deixar el seu càrrec per agafar les regnes de l’equip nacional japonès.

Èxit sense precedents

L’èxit sense precedents de García Formoso va acabar de convèncer Thu  de la vàlua de l’escola espanyola i el 2017 va arribar Rodrigo amb un equip de col·laboradors propers que han trobat al Vietnam l’ecosistema ideal per créixer: l’entrenador de porters Antonio García, el preparador físic Arkaitz Sisniega i els entrenadors Álvaro Martínez i Rafael García per a les categories inferiors.

El 2018 han completat la nòmina Lluís Bernat a l’equip Thai Son Nam i Juan Antonio Miguel García, 'Juanito', al Thai Son Bac, que ha convertit els campionats locals en una successió de duels espanyols a les banquetes. "Aquest home va ser visionari. Va apostar per la línia espanyola per desenvolupar el futbol sala vietnamita", afirma Rodrigo.

Jugadors obedients

En el seu any i mig a Ho Chi Minh (l’antiga Saigon), el seleccionador nacional ha comprovat que els jugadors vietnamites "són fàcils d’entrenar perquè obeeixen", però admet que "els falta creativitat i rapidesa per prendre decisions al camp", una carència comuna a diversos països asiàtics.

Una de les peculiaritats que destaca és la figura paternal d’Anh Tu amb els jugadors, que viuen junts en una residència i als quals reté part del salari perquè no incorrin en vicis o els treu el telèfon mòbil a partir de les 11 de la nit perquè dormin les hores necessàries. "En el fons té un projecte esportiu però també social, ens explica històries horribles de nois que ha rescatat per a l’equip, ficats en el joc o endeutats amb màfies locals", diu.

Algunes tensions

Malgrat la bona acollida general que han tingut, Rodrigo confessa que hi ha hagut una mica de tensió amb els entrenadors locals per "la invasió d’espanyols que pensen oposat a l’establert". Álvaro Martínez, entrenador sub-18 del Thai Son Nam, coincideix en "les reticències per canviar les maneres de pensar", però destaca que han avançat molt per inculcar una mentalitat més creativa en els jugadors més joves.

"Ha arribat un gran grup de treball a llocs clau del club amb noves metodologies, i hi ha hagut gent que ens ha vist com a intrusos i altres que ens han abraçat de seguida. Els jugadors estan tots encantats", destaca. En els seus més de cinc anys a Ho Chi Minh i després de passar per diversos càrrecs, Héctor Souto és el més ben situat per observar la imparable evolució del futbol sala al país, del qual destaca el "gran canvi".

El coneixement

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

"Tothom ha intentat copiar el que els entrenadors espanyols han fet aquí. Ara els equips tenen més estructura i organització i la projecció és ascendent", assegura. Quant al futur, malgrat les limitacions físiques i psicològiques que observen, Souto veu "un gran potencial quan desenvolupin les categories de formació".

"Aquest país –diu– ha d’explotar perquè té una població molt jove, cada vegada hi ha més entrenadors formats, hi ha jugadors que es retiren i han treballat amb espanyols i podran transferir el coneixement a les noves generacions".