L'ambició devora l'Atlètic

Simeone es remetia fa uns dies a l’"afecte" que, va dir, Lucas Hernández sap que li té el club i ell mateix, però en el context que li ha tocat viure a aquest Atlètic de Madrid, l’afecte es demostra amb diners, i el club presidit per Enrique Cerezo no té massa marge per satisfer el defensa francès, en el punt de mira del Bayern de Munic.

En la seva limitada exposició mediàtica, Lucas Hernández ha adoptat el procedir del seu compatriota Griezmann: un missatge d’amor blanc-i-vermell mesurat, sempre a França i en vacances, deixant oberta la porta a un canvi de colors. "Hi ha bastants clubs a Europa que em fan somiar, però no diré quins. Estic bé a Madrid, però si he d’anar-me’n perquè un projecte m’interessa, m’ho plantejaria. He de prendre la millor decisió possible per a mi, la meva família i la meva carrera," va dir Hernández aquest divendres en una entrevista a 'Le Figaro'.

Com ja van fer la temporada passada amb la frustrada sortida de Griezmann destinació a Barcelona, Simeone i l’Atlètic han posat en marxa l’operació per retenir Hernández, sobrada de tot menys de diners. Amb el davanter va sortir bé, encara que no barat, per als interessos d’uns atlètics que ara comencen a patir les conseqüències dels importants contractes que ha rubricat el club, cohibit pel límit salarial i amb les dificultats derivades d’aspirar a mantenir la plantilla més ambiciosa de la seva història.

El problema esportiu

La marxa de Lucas Hernández al mercat d’hivern deixaria molt descompensada una plantilla mesurada al mil·límetre, en la qual no sobra ningú, i menys el defensa més regular i amb més projecció de l’equip. Entre la plaga de lesions de la plantilla, a les quals són abonats Giménez i Savic, i l’inexorable pas del temps que fa efecte en Godín, el francès és el pilar fonamental d’una rereguarda que és la línia de vida de l’equip.

L’Atlètic de Madrid està a punt d’acabar com aquell veí que va esprémer els seus ingressos per comprar un cotxe nou, el millor, però va acabar luxosament aparcat a la porta perquè no li quedaven més diners per a la gasolina.

El límit salarial

El sostre de sous que pot assumir un club de la Lliga no és més que una mesura d’autocontrol que no permet l’endeutament de les entitats respecte als salaris dels seus empleats. El límit salarial és la xifra resultant de restar els ingressos totals d’un club menys les despeses que no tenen a veure amb la plantilla, un exercici que qualsevol economia familiar sanejada ha de fer amb freqüència mensual.

Tot i que l’Atlètic ha reduït considerablement les seves despeses fora de l’equip, els 293 milions d’euros que té per gastar en sous (sobre els més de 400 del seu pressupost total), encara semblen insuficients perquè la millora de contracte a què aspira Hernández (que va renovar a l’estiu, durant el Mundial) sigui equiparable econòmicament a les xifres a què pot aspirar si abandona el club.

Els problemes creixen

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Malgrat que la venda del defensa francès s’ha allunyat en els últims dies, només l’amenaça ha obligat a reaccionar un Atlètic cada vegada més acorralat en el pla econòmic, que ho ha hipotecat tot a una carta, la d’aquesta temporada.

Mentrestant, el club ha d’afrontar pròximament la renovació de Jan Oblak, fonamental per al futur pròxim de l’Atlètic. També són a la cua per firmar nous contractes Diego Godín, Filipe Luis i Juanfran Torres, tot i que algun d’ells ha de formar part, forçosament, de la llista de renúncies que haurà d’assumir la plantilla. A més, el mateix tècnic, Diego Simeone, en un rang salarial de jugador planetari, també té la renovació a la vista.