El planeta rebel
La troballa d’un món errant, que no gira al voltant d’una estrella, reforça la idea que la formació planetària és un procés dinàmic i caòtic, on no tots els cossos celestes sobreviuen a la dansa gravitatòria dels sistemes planetaris.
Al cor de la Via Làctia, allà on les estrelles més antigues s’entremesclen amb els astres naixents i el frenesí de la pols espacial, s’ha descobert un planeta "rebel" que vaga sol pel cosmos. Es tracta d’un món que, a diferència del nostre, no gira al voltant de cap estrella, no rep calor de cap sol i no apareix en cap imatge directa. Però que, tot i així, sobreviu. Un equip internacional d’astrònoms ha aconseguit descobrir-lo a través de l’anàlisi d’una miríada de dades capturades per telescopis terrestres i espacials i, segons anuncien a la revista Science, la seva història podria "marcar una fita" en l’estudi dels mons expulsats per la seva estrella i que ara deambulen sols.
La troballa, liderada per l’astrònom Subo Dong, de la Universitat de Pequín, relata la història d’un planeta descobert a uns 9.950 anys llum de nosaltres i a uns 3.000 parsecs del centre de la Via Làctia, en una regió molt densa i complexa on existir és, per si mateix, un desafiament. És allà on els científics han aconseguit identificar la presència d’un món amb una massa comparable a la de Saturn o al 22% del pes de Júpiter, tal com indiquen les anàlisis, que estaria flotant completament sol al cosmos, sense estar lligat gravitatòriament a cap estrella i condemnat a un viatge silenciós per l’espai interestel·lar.
Els científics afirmen que aquest món, lluny de ser una raresa, podria pertànyer a una vasta població de planetes expulsats per les seves estrelles que han acabat convertint-se en "restes errants" de sistemes que per alguna raó no van aconseguir poder mantenir l’equilibri. L’estudi d’aquests cossos, de fet, reforça la idea que la formació planetària és un procés dinàmic, de vegades caòtic, en el qual no tots els mons sobreviuen a la dansa gravitatòria. Sobretot perquè, de vegades, aquests llocs poden ser entorns cruels que acaben llançant al buit a alguns dels seus elements.
La detecció
El descobriment d’aquest planeta rebel es va produir gràcies a un fenomen poc freqüent anomenat microlent gravitatòria, que es produeix quan un objecte massiu passa per davant d’una estrella llunyana i amplifica temporalment la seva llum. El 3 de maig del 2024, diversos telescopis terrestres situats a Xile, Sud-àfrica i Austràlia van detectar un breu augment de brillantor en una estrella situada en el bulb galàctic de la Via Làctia. El mateix esdeveniment va ser observat des de l’espai pel satèl·lit Gaia, situat a uns 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. L’anàlisi de l’esclat, detectat durant menys d’un dia, indica que l’objecte responsable d’aquest fenomen no és cap altre que un cos petit i no lligat a cap estrella.
L’estudi d’aquests mons rebels podria fer un salt decisiu gràcies al llançament d’una nova generació de telescopis dissenyats específicament per detectar microlents gravitatòries amb molta més precisió. En particular, després de l’enlairament del telescopi espacial Nancy Grace Roman, previst per al 2027, que permetrà observar milions d’estrelles del centre de la Via Làctia de manera sistemàtica i amb una sensibilitat sense precedents. Segons els experts, això ajudarà a reconstruir l’origen i freqüència dels planetes errants i comprendre millor fins a quin punt la violència gravitatòria és clau en els sistemes planetaris.
- Cap d’Any Unes 115.000 persones reben l’any 2026 a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona
- Incendi mortal Així és Crans-Montana, l’exclusiva estació alpina sacsejada per la tragèdia de Cap d’Any
- Assentament Suport a Albiol pel desallotjament de Badalona
- Resum de l’any cultural Els millors llibres del 2025
- La fam com a arma de guerra
