Finançament, trens i pisos, el trencaclosques d’Illa per al 2026

Finançament singular

Tot està previst perquè aquest mes el Govern i la Generalitat expliquin públicament les concrecions del model de finançament singular pactat amb ERC. El focus estarà situat en si es tracta d’una fórmula que garanteix l’ordinalitat perquè Catalunya no perdi posicions en el repartiment de recursos en funció del que aporta, però també en la xifra addicional de diners que s’injectaran en el sistema i que, segons la consellera d’Economia, Alícia Romero, podrien superar els 4.000 milions d’euros. Aquest moment, però, no és més que la casella de sortida d’una carpeta d’alt voltatge polític. En primer lloc, perquè més enllà del model també hi ha pendent l’exigència dels republicans que la hisenda catalana recapti el 100% de l’IRPF.

Però és que perquè un nou finançament sigui viable també ha d’obtenir una majoria al Congrés que en aquests moments no hi és perquè el PP, neguitós perquè Sánchez caigui, s’hi ha pronunciat radicalment en contra. Els socialistes aspiren a fer-hi sumar Junts, amb qui tracten de recompondre ponts a marxes forçades, però dins dels esquemes de Carles Puigdemont no hi entra una concessió que ERC podria exhibir com un trofeu i que seria per a Illa el passatge directe per aprovar pressupostos i respirar tranquil la resta de la legislatura.

Els pressupostos

Illa té l’espina clavada de no haver pogut aprovar els pressupostos el 2025, però té una nova oportunitat aquest any. Per això, el Govern té la consigna de posar tota la carn a la graella just després que es concreti el finançament singular, requisit que ha imposat ERC per asseure’s a negociar.

Conscients, però, de la minoria que tenen i del fet que qualsevol eventualitat pot torçar l’objectiu, a la Generalitat han començat a dessacralitzar aquesta fita amb l’argument que s’ha comprovat que amb suplements de crèdit també hi ha marge de maniobra, malgrat que es tracta d’un escenari que no és ni idoni ni està exempt de limitacions. La consellera Romero ja voldria haver presentat les línies mestres dels números i haver començat la negociació amb ERC i els Comuns abans de menjar el raïm, però el calendari dels comptes s’ha acabat retardant a mesura que també ho feia el del finançament, condicionat pel calendari electoral a Extremadura.

Rodalies

És un clàssic que el funcionament de les Rodalies faci perdre el son al president de la Generalitat de torn. Aquest 2026, però, serà una prova de foc per al Govern perquè durant el primer trimestre s’assumirà la gestió de l’R1, la línia del Maresme, des de Catalunya, amb l’expectativa que en millori el rendiment. Passarà en un moment en què, també aquest gener, s’ha de crear la nova empresa mixta per capitanejar el servei i en què s’han d’incorporar nous trens, de manera què la lupa dels usuaris estarà posada en si el canvi de comandament es tradueix en una reducció de les incidències.

El caos als trens, amb mig milió d’usuaris diaris, li va costar aquest any al Govern d’Illa la primera –i per ara única– reprovació d’un conseller: la de Sílvia Paneque, titular de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. I fins i tot el mateix president va haver de donar un toc d’atenció a les cúpules de Renfe i Adif per millorar la coordinació de les obres que s’estan portant a terme a la xarxa, com la del macrotall de l’R3, per al qual es va crear una oficina tècnica. A l’Executiu insisteixen que els desajustos es continuaran donant mentre s’executen inversions acumulades, però miraran de minimitzar-los.

Més pisos assequibles

Si hi ha un assumpte que preocupa molt especialment la ciutadania és l’accés a l’habitatge, una matèria que el president insisteix per activa i per passiva que està en el centre de la seva agenda. Així doncs, continua en vigor el compromís de continuar construint fins a 50.000 pisos protegits més fins al 2030. Però més enllà de l’obra nova i davant la urgència de mirar d’abaixar els preus, el Govern continua apostant per mesures que intervinguin el mercat. Just abans d’esgotar l’any, el Parlament va aprovar la regulació dels lloguers de temporada, tot i que cal veure si s’acaba amb aquesta bretxa que utilitzen els propietaris per saltar-se els límits dels preus fixats per la llei d’habitatge i si la Generalitat sanciona o no els incompliments.

Però hi ha una altra actuació que Illa té entre mans i que amenaça de portar cua: la limitació de la compra especulativa d’habitatge. Amb l’informe dels experts sobre la taula, el Govern ha de decidir com vehicula una exigència que fan tant els Comuns com ERC i que amenaça de condicionar també l’aprovació dels pressupostos. De moment, han anticipat que s’exhaurirà la via de la fiscalitat i de prioritzar la compra per a ús residencial. A propòsit d’això, durant aquest semestre s’ha de posar en marxa l’oficina antidesnonaments amb una plantilla de 50 treballadors.

La seguretat

Notícies relacionades

El Parlament busca blindar-se davant els discursos d’odi

La Generalitat busca modernitzar i agilitzar els tràmits en línia

El Govern està convençut que reforçar la seguretat juntament amb un rentat de cara dels barris més degradats i un augment del parc protegit d’habitatge és la fórmula per aturar l’auge de l’extrema dreta. Durant aquest 2026 continuaran incorporant-se nous agents als Mossos amb els ulls posats a assolir els 25.000 el 2030 i desplegant-se en el pla Kanpai per reduir la multireincidència. També hi ha previstos 34 jutjats més a tot Catalunya per accelerar els judicis.

Al seu torn, aquest any començaran a executar-se els primers 232 milions d’euros de la primera convocatòria de la llei de barris per millorar zones amb edificis deteriorats i població en situació precària. Una combinació d’actuacions en l’àmbit policial, judicial i de l’espai públic que l’Executiu espera que serveixi per contenir el vot a partits com Aliança Catalana i Vox.