El COI ja parla amb les federacions perquè excloguin Espanya si no reconeix Kosovo

Espanya és "l’únic país" amb el qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) no troba una solució per a la participació en les seves competicions dels atletes de Kosovo, la independència del qual no reconeix l’Estat espanyol. Així es va expressar el director general adjunt del COI, Pere Miró, sobre el conflicte generat en els Mundials de karate clausurats diumenge a Madrid, on els kosovars van haver de participar sota les sigles de la Federació Mundial després de ser-los negat el visat.

Miró va dir aquest dimarts a Efe que ja ha començat a parlar amb les federacions internacionals per demanar-los "que no firmin el contracte" per organitzar futures competicions a Espanya si no inclou garanties per a la participació de tots els esportistes. "Cal recordar que nosaltres no pretenem fer que uns estats reconeguin d’altres", va dir Miró sobre l’actitud del COI. "Només intentem que tots els esportistes del món puguin participar a qualsevol país de forma lliure i amb dignitat. I per dignitat em refereixo que es reconegui d’on venen".

Nacions Unides

El directiu del COI va recordar que l’autonomia del Moviment Olímpic i de l’esport "està reconeguda per Nacions Unides en una resolució firmada per Espanya, que estableix –va precisar– que l’esport ha de tenir aquesta autonomia per no patir influències polítiques". Entre països que no tenen relacions diplomàtiques "no és fàcil, però gairebé sempre es resol", va indicar Miró.

"S’han aconseguit coses que semblaven inimaginables. Com que fa una setmana i mitja, en un Gran Premi de judo als Emirats Àrabs, hi participés Israel, que, a més, va guanyar una medalla d’or. Es va hissar la seva bandera, va sonar el seu himne i fins i tot hi va viatjar una ministra israeliana. Si això passa entre els Emirats i Israel, perquè s’accepta l’esport com a via de tolerància, ¿per què és Espanya l’únic país que no actua així?", es va preguntar.

La tasca d’Alejandro Blanco

Miró va lamentar que el problema de la participació dels kosovars a Espanya es prolongui en el temps. "Alejandro Blanco [president del Comitè Olímpic Espanyol] ha fet una tasca extraordinària a la recerca d’una solució. Però sembla que prediqui en el desert", va assenyalar. "Fa dos anys que arrosseguem això, i amb dos governs diferents. Però això del Mundial de karate és la gota que ha fet vessar el got", va dir Miró a Efe en conversa des de Lausana (Suïssa), seu de l’organisme internacional.

Miró va comentar que semblava que s’havia aconseguit "una solució definitiva" en els Jocs Mediterranis disputats a Tarragona al juny. "Es va dir al Govern: no és el país de Kosovo el que hi participa, sinó el Comitè Olímpic de Kosovo. És aquest organisme el que inscriu els atletes. I s’hissa la bandera del comitè de Kosovo. Crèiem haver trobat la solució per sempre. Però una altra vegada tornem a començar de zero", va assenyalar.

Cas especial

Per això, va dir, ha començat a parlar amb les federacions internacionals i aquesta setmana els enviarà una carta "per demanar-los que tinguin en compte aquest problema a l’hora d’atorgar una competició a Espanya". "Que ho tinguin clar al firmar el contracte i, si la participació de tots els esportistes està en perill, que no el firmin. Esperem –va dir– que això faci reaccionar el Govern. És l’únic Govern del món amb el qual no hem trobat una solució".

Dels 193 països de Nacions Unides, més de 120 han reconegut Kosovo. Segons el director general del COI, entre els altres 70 "n’hi ha, lògicament, molts que han organitzat competicions esportives en què Kosovo ha participat sense cap problema". "A excepció d’Espanya", va insistir. Altres països "proactius contra el reconeixement de Kosovo", com Rússia i Sèrbia, s’han mostrat més oberts.

Situacions en altres països

"A Rússia hi va haver un campionat del món de judo en què van admetre els kosovars amb els seus símbols. Una esportista kosovar va guanyar l’or i membres de l’exèrcit rus van aixecar la bandera de Kosovo", va esmentar. El maig passat hi va haver uns Europeus de karate a Sèrbia i Kosovo no hi va participar, tot i que, segons Miró, va ser per un problema diferent.

"La solució s’havia aconseguit. No van competir perquè hi va haver un conflicte violent i els kosovars van preferir no anar-hi. Però estava tot acordat", va assegurar. A Madrid, al ser-los negat el visat espanyol, els kosovars el van obtenir en un altre país de la Unió Europea, des del qual després van accedir a Espanya. "La Federació Mundial de Karate no es va atrevir a arribar més lluny en la seva protesta i va preferir afavorir que, almenys, hi participessin els karatekes tot i que fos amb les sigles de la federació internacional", va dir Pere Miró. "Sembla mentida que això passi en un país com Espanya, tan tolerant, com demostra cada dia amb els emigrants i amb els refugiats", va comentar el dirigent olímpic.

Converses amb Pedro Sánchez

Notícies relacionades

El COI nega a Espanya organitzar competicions internacionals si no reconeix Kosovo

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El que el COI espera ara, va indicar, "és que el Govern comprengui el que vol dir l’autonomia de l’esport i el que ha firmat a les Nacions Unides. I que l’esport és un vincle d’amistat i tolerància. Amb la seva actitud –va subratllar– destrueix tots aquests valors". "Sé que Alejandro Blanco ha parlat d’aquest assumpte amb el president, Pedro Sánchez, i que es va mostrar molt receptiu. A partir d’allà, veurem", va afegir Miró.

El president de la Federació Mundial de Karate, el també espanyol Antonio Espinós, ha avisat que canviarà la seu de la Premier League prevista per a Madrid i dels campionats d’Europa de Guadalajara el 2019 si el conflicte no se soluciona. "Espinós ha enviat una carta i si abans del 30 de novembre no hi ha una resposta, se n’anirà a un altre lloc. I hi pot haver més casos", va afirmar Pere Miró.