Mans de merengue

Amb un regal del porter rival com davant del Bayern i amb una xilena igual que davant de la Juventus. El Madrid va executar el Liverpool amb un procediment conegut i es va emportar la tercera final consecutiva, la quarta en cinc anys, amb la qual cosa va establir una jerarquia indiscutible a Europa.

La llegenda del Madrid a la Champions és carismàtica, precisament, per unir art i sort, qualitat i atzar, entusiasme i saber estar. A Kíev li va sortir tot de cara. Els esdeveniments es van succeir al seu favor –tampoc no va ser una novetat– i va acabar batent el Liverpool sense cap àpex d’èpica ni de glòria. Va liquidar l’equip que li havia infligit l’última derrota en una final (el 1981, que ja ha plogut) com qui despatxa al qualsevol visitant convencional que passa pel Bernabéu.

Totes les teories

Aquests esdeveniments van abonar les més variades teories que proven d’explicar l’encanteri del Madrid amb la Champions: es va lesionar Salah, la màxima estrella rival; es va lesionar Carvajal en una falsa compensació de desgràcia; Karius va regalar a Benzema un gol ridícul, el més ridícul de la història, de la mateixa manera que Bale també va igualar un dels gols més famosos en una final (del Madrid, de Zidane, qui si no, de volea) tres minuts després que el tècnic hagués introduït el gal·lès per substituir Isco, el millor del Madrid. Mané havia empatat per donar una emoció fictícia, que després va desaparèixer de cop quan Karius va accentuar el seu nefast protagonisme al empassar-se un altre tret de Bale des de 30 metres.

Benzema va salvar la temporada del Madrid (i la seva pròpia) davant del Bayern, al aprofitar-se de la malaptesa d’Ulreich, i va passar als altars al posar la cama per tallar una sacada de Karius. També es va redimir Bale, carn de traspàs (i de suplència), amb dos gols que dificultaran, encara que sigui de forma simbòlica, que Florentino Pérez els vengui. Potser se’ls ha de quedar si Cristiano, segons va insinuar, força una sortida.

Salah ho canvia tot

El partit va començar de forma imprevisible, amb el Liverpool atacant i el Madrid esperant. L’intercanvi de papers no es va produir fins a la mitja hora, i a partir de llavors fins al final, i va ser més per un efecte psicològic que per una evolució futbolística. Salah deixava el camp amb l’espatlla o la clavícula danyada per una falta de Sergio Ramos. No de les aparatoses, sinó de les sibil·lines, en una carrera en la qual arrossega l’egipci fins al terra agafant-lo pel braç.

La pèrdua de Salah, que va marxar entre llàgrimes, esfondrat per perdre’s la final, i qui sap si el Mundial per una vegada que va Egipte, va deixar noquejat el Liverpool. Com si els seus companys sentissin que començaven a perdre el partit amb l’absència del màxim golejador. Era, a més, el principal destinatari de les pilotes.

La final dels plors

No va ser l’única lesió ni l’únic futbolista que es va retirar plorant, maleint la seva sort a la final i el Mundial. Carvajal, sis minuts després, marxava amb idèntica desolació. El pes de les dues absències a cada equip era molt diferent. Les llàgrimes de Karius van ser de vergonya i tristesa.

El Madrid, molt més dotat de recursos, ni va notar la pèrdua del lateral dret. S’estava imposant ja sobre la gespa, amb possessions més llargues i, sobretot, arribant a la rematada. Navas s’havia tacat el vestit abans que Karius fes la primera parada. A Cristiano, però el rebuig va caure en Benzema que va anotar. Els dos davanters blancs estaven en fora de joc.

Bale sí que s’ho treballa

La distinció, la classe i l’experiència es van anar notant amb el pas dels minuts. El Liverpool no va rematar més des de la marxa de Salah, també perquè es va trencar la mecànica de joc anglesa: Lallana, el relleu, va passar a l’esquerra i Mané va desaparèixer de la dreta, i es va quedar sense la vasta prada per cavalcar, i va desaparèixer del partit.

Notícies relacionades

Transforma la manera com escales, si estàs començant en aquest esport

El mur de competició del Campionat d’Espanya de Dificultat: una fita per a l’escalada nacional

Mané va marcar perquè passava per allà en un córner, igual que Benzema era a un metre de Karius en un atac frustrat per fora de joc. Bale, en canvi, sí que s’ho va treballar. El gal·lès va donar al Madrid la grandesa que li faltava per continuar alimentant alguna cosa més que un mite. Una tradició.

Així ho ha narrat en directe Xavi Chica.