Anar al contingut

LA FINAL DEL WANDA

La primera Copa del procés

Els xiulets a l'himne i al Rei queden mitigats per la megafonia a tot drap i els cants sevillistes

La policia va requisar samarretes grogues independentistes i estelades a l'entrada de l'estadi

Carlos F. Marcote

La primera Copa del procés

JORDI COTRINA

Entre que l’himne d’Espanya va sonar a tota pastilla per la supermegafonia del flamant Wanda Metropolitano i que els aficionats del Sevilla, més equilibrats en nombre que fa dos anys al Calderón, es van entestar a donar el do de pit en el «lo, lo, lo» amb què van acompanyar l’antiga Marcha de Granaderos, el cas és que la xiulada dels seguidors del Barcelona no es va sentir tant com altres vegades.

Seguidors del Barcelona demanen llibertat per als polítics catalans presos / PIERRE PHILIPPE MARCOU (AFP)


Iniesta aixeca la Copa del Rei ttras rebre-la de mans del Rey / JORDI COTRINA

Bona notícia per a l’organització, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), però escàs consol per al rei Felip VI, que sap del cert que ni la seva presència ni l’himne espanyol seran mai ben rebuts per la gran majoria dels seguidors catalans del Barça. I això que l’equip blaugrana no fa res més que guanyar les finals de Copa que juga amb ell presidint la vetllada a la llotja. Quatre de quatre n’ha aconseguit el conjunt barcelonista en el mateix nombre de finalíssimes presidides pel monarca.

Escàs alleujament

Tampoc li va servir de gaire alleujament a Felip VI que en els sectors de la grada que van ocupar els aficionats culers no s’hi veiessin tantes samarretes grogues independentistes ni estelades com podia preveure’s. Les forces policials van donar un cop de mà en aquest aspecte i en els controls d’accés a l’estadi de l’Atlètic es van dedicar a requisar les peces amb el lema «Ara és l’hora» i les banderes independentistes, així com algunes pancarta amb la llegenda «Llibertat presos polítics». La mateixa RFEF havia demanat que no s’impedís entrar estelades al recinte «per no inflamar encara més la delicada situació política que travessa Espanya», però es va fer igualment.

Els xiulets no es van sentir com altres vegades, però la immensa pancarta de «Barça, Barça, Barça» sobre fons dels colors de la senyera, es va veure a tot el món mentre Felip VI feia la cara de circumstàncies de sempre mentre sonava l’himne. La mateixa expressió dels seus acompanyants més pròxims a la llotja, el ministre Íñigo Méndez de Vigo i el president de la gestora de la federació, Marcelino Maté, que per descomptat no dona el joc del defenestrat Ángel María Villar.

Moltes absències

El que almenys li devia agradar al monarca va ser no haver de ser complimentat per altres polítics que no fossin gairebé exclusivament els governamentals. Amb Carles Puigdemont a Alemanya i bona part de la seva antiga plana major en presó preventiva, la Generalitat i el Parlament de Catalunya no van enviar ningú i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, també va tenir coses millors que fer. Igual com Manuela Carmena, que està  d’oportú viatge per Costa Rica.

A qui no li hagués importat retratar-se amb Felip VI hauria sigut a Cristina Cifuentes, la presidenta madrilenya, però les recomanacions de la Casa del Rei i del seu mateix partit a devien fer desistir, no fos que des de la grada els donés als aficionats per retreure-li les seves presumptes trampes acadèmiques en l’assumpte del màster de la Universitat Rei Joan Carles. Tampoc va hi va ser Javier Tebas, el president de la Lliga. No es privarà de tornar a repetir, malgrat tot, que ell aplicaria el 155 dins del Wanda Metropolitano o de qualsevol altre estadi en què es produïssin els episodis de «violència verbal» que segons el seu parer constitueixen els xiulets a l’himne i al Rei.

Política a part, és de suposar que Felip VI disfrutés com qualsevol aficionat al futbol amb l’exhibició del Barça, en especial amb la que va fer Iniesta, el nom del qual segur que també li van entrar ganes de corejar, com no es van resistir a fer fins i tot uns quants seguidors del Sevilla.


0 Comentaris
cargando