Moviments sísmics

Les últimes eleccions d’aquest cicle autonòmic forçat pel PP per mirar de damnificar el PSOE seran les més importants de totes. Vota la comunitat autònoma més poblada i la que més diputats aporta al pastís que es reparteix en les generals (61 de 350). A més, si no hi ha sorpreses, les urnes andaluses seran les últimes a obrir abans del superany electoral del 2027, amb municipals, autonòmiques a mig Espanya i generals. El resultat d’avui provocarà moviments sísmics en tots els partits. La incògnita és quina serà la intensitat de les rèpliques a cada parròquia. Les enquestes i les prediccions d’EL PERIÓDICO deixen molt clar qui guanyarà a Andalusia, i la nit electoral podria ser d’infart fins i tot per al vencedor.

La batalla per les ‘restes’

¿Per què tots els sondejos han deixat a la corda fluixa la majoria absoluta del PP? La resposta són les anomenades restes, la diferència de vots per la qual un partit s’emporta l’últim escó de cada circumscripció. Segons els sondejos, aquestes restes fan ballar l’últim diputat en almenys sis de les vuit províncies andaluses: Sevilla, Màlaga, Còrdova, Cadis, Huelva i Granada. En les quatre primeres va ser Juanma Moreno qui va esgarrapar l’últim seient el 2022, i en la majoria dels casos ho va aconseguir per diferències de poc més de mil paperetes. Això li va permetre impulsar-se fins als 58 escons, tres per sobre dels 55 que atorguen la majoria absoluta al Parlament andalús.

El president de la Junta compta ara amb un matalàs de tres escons i pot perdre la batalla per les restes en un màxim de tres províncies per salvar la majoria absoluta. El PP calcula en 15.000 i 20.000 els vots en què es juga dependre de si mateix o de Vox la legislatura vinent. També s’està deslliurant una lluita directa per aquestes restes entre la ultradreta, i els dos partits que hi ha a l’esquerra del PSOE: Per Andalusia i Endavant Andalusia.

Els últims escons

D’aquests últims escons de cada província, el 2022, Moreno se’n va quedar quatre; els socialistes, tres i els ultres, un (Almeria). Però Vox va ser el partit que es va quedar a les portes d’un nombre més elevat de diputats, tres; el PSOE va estar a punt de sumar-ne dos; Per Andalusia, dos més; i el PP només n’hauria pogut esgarrapar un més. És a dir, fa quatre anys, les restes van beneficiar el PP i perjudicar el bloc d’esquerra. En un escenari de marges tan petits, els transvasaments de vot seran l’altre factor clau per a Moreno. El candidat del PP pot perdre la majoria absoluta, per exemple, si Vox puja més a costa seva del que ho fa a costa de les esquerres. O si el PSOE frena la sagnia que li vaticinen les enquestes i reté part del suport que migra cap a la seva esquerra. Això últim no serviria a María Jesús Montero per impedir una majoria de dretes, però sí per salvar els mobles. El partit s’encomana al fet que la participació creixi almenys fins al 60% o el 65%. En les autonòmiques del 2022 hi va votar el 56,13%.

Atrapa un milió

Notícies relacionades

El Congrés agonitza

Junts demana "un gran acord de país" que pari el conflicte dels mestres

En la mobilització dels 10 punts de diferència, que representen al voltant d’un milió de votants, posa les seves esperances Montero, que ha convertit les eleccions en un "referèndum" sobre la sanitat pública i els drets socials. L’objectiu és atraure el 15% d’electors que estaven indecisos l’última setmana de campanya i que són o han sigut votants socialistes. En cas d’aconseguir-ho, el PSOE veu marge de creixement a Sevilla, Granada i Huelva.

Fa quatre anys, el repartiment d’escons es va situar entre els gairebé 20.000 vots que va costar un diputat de mitjana a la província de Huelva i els més de 51.000 que va costar a la de Sevilla. L’escó més barat va ser per al PSOE a Huelva, amb 14.624 vots, mentre que el més car va ser el de Per Andalusia a Sevilla, on només en va obtenir un amb 76.603 vots. De mitjana, el PP va necessitar 27.401 paperetes per a cada diputat; el PSOE, 29.610; Vox, 35.472; Per Andalusia, 56.805; i Endavant Andalusia, 84.480.