L'esport, últim camp de batalla de Trump

La història hauria pogut canviar el 2014. Aquell any, després de tres dècades intentant infructuosament entrar a la NFL, Donald Trump va fer el seu últim assalt a la poderosa Lliga Nacional de Futbol americà amb una oferta pels Buffalo Bills de prop de 1.000 milions de dòlars. Es va quedar 400 milions curt (encara que ell assegura que en van ser 200). Nou mesos després, Trump anunciava la seva candidatura a president dels Estats Units. «Si hagués comprat aquell equip no estaria fent el que estic fent», va confessar el mes de febrer del 2016, en plena campanya, en una entrevista amb AP. «Això és més emocionant. I és molt més barat».

D’emocions, sens dubte, no n’han faltat amb la seva irrupció en política, la seva victòria i el seu mandat. I la seva tantes vegades provada capacitat d’alterar els ànims ha esclatat en el món de l’esport ara que Trump ha decidit convertir en assumpte prioritari de la seva agenda les protestes de jugadors, majoritàriament negres, contra la injustícia racial i la brutalitat policial contra les minories als EUA.

Al país de Jackie Robinson i Mohammad Ali, de Tommie Smith i John Carlos o de Billie Jean King «política i esport han estat sempre inextricablement unides, especialment en qüestions de raça», com explica en una entrevista telefònica l’historiador esportiu i autor Rob Ruck, professor a la Universitat de Pittsburg. Però amb Trump aquesta barreja s’ha fet més explosiva.

Resposta sense precedents

Trump ha qualificat aquells que protesten de «fills de puta», ha manifestat la seva ignorància o menyspreu per drets com la llibertat d’expressió i ha cridat a fer boicots. Ha tornat a encendre la flama de la divisió racial amb una torxa emmascarada com a defensa de «bandera, himne i país». I el seu brutal assalt, amb clars intents electoralistes dirigits a la seva base més radical i que no es pot separar de les tensions racials disparades a Charlottesville, ha fet que bona part de l’elit de la NFL i la NBA (jugadors, tècnics i propietaris) s’hagi unit en resposta.

La protesta que va començar fa cosa d’un any el llavors 'quarterback' dels San Francisco 49ers Colin Kaepernick, quedant-se assegut o posant un genoll a terra al camp mentre sonava l’himne de les barres i estrelles, no va aconseguir mai a la NFL ni fora la solidaritat que s’ha vist des que Trump va encendre la metxa el divendres de la setmana passada. De fet, Kaepernick havia sigut castigat i malgrat estar entre els 50 millors en la seva posició no ha sigut fitxat per cap equip, una condemna que havia començat a cridar a la mobilització d’associacions polítiques i religioses negres al boicot de la lliga.

Trump ha capgirat les coses. Més de 200 jugadors, entrenadors i, per primera vegada, alguns dels propietaris dels 32 equips de la NFL (fins i tot donants i votants de Trump), s’han sumat a la protesta en l’himne amb gestos i declaracions. Fins i tot el comissionat, Roger Goodell, al capdavant de la més mastodòntica i poderosa lliga esportiva dels Estats Units, que genera anualment 14.000 milions de dòlars i en què el 70% dels jugadors són negres, ha denunciat els «comentaris divisius» i la «desafortunada falta de respecte» del president.

A la NBA, on destacats jugadors com LeBron James, Stephen Curry, Chris Paul, Kobe Bryant, Carmelo Anthony i James Wade van passar els anys de presidència de Barack Obama fent molts més passos que els de futbol cap a un activisme obert, les coses ja estaven caldejades. Alguns equips havien decidit no allotjar-se en hotels de Trump i dubtaven de si participar en actes protocol·laris amb un president que ha mantingut sempre un discurs xenòfob i racista. I la gota de la paciència en una lliga que ja va traslladar l’All-Star d’aquest any de Carolina del Sud a Nova Orleans per protestar una llei discriminatòria contra els transgènere va fer vessar el got dissabte, quan Trump va tuitejar un missatge crític amb Curry, l’estrella dels Golden State Warriors.

Fins i tot a la lliga de beisbol, amb un històric paper en la lluita des de l’esport per la igualtat racial que ha anat desapareixent (i això que ara el 27% dels seus jugadors són hispans), hi ha hagut resposta a Trump. Dissabte passat Bruce Maxwell, un rookie dels Athletics d’Oakland, negre i fill de militar, es va convertir en el primer jugador de la MLB que protestava durant l’himne.

Les audiències

Trump no s’ha acoquinat. De fet, ha redoblat la seva campanya, i estratègicament. Al llarg de l’última setmana ha centrat gairebé exclusivament els seus atacs a la NFL. Sap que els seguidors d’aquesta lliga (com els del NASCAR o la Lliga Nacional d’Hoquei, als quals també ha dedicat gestos de complicitat) són més conservadors que els de la NBA. I amb la seva obsessió amb les audiències, sap bé els problemes que afronta la NFL, que l’any passat va perdre el 8% dels seus espectadors de televisió.

A més de presumir del fet que l’atenció a la seva campanya i a la seva presidència ha robat audiència al futbol americà («els agrada veure el que passa amb mi», ha dit), Trump ha atribuït aquesta caiguda a les protestes dels jugadors, que van començar l’any passat, i que el joc s’ha fet «tou».

Ruck, com altres experts i analistes, no li dona la raó. «La NFL ha perdut espectadors perquè van saturar les televisions amb partits i a més a més enfronten un mercat fracturat», explica. «Han negat els demostrats problemes d'encefalopaties traumàtiques cròniques, no han abordat bé múltiples casos de violència domèstica quan les dones són gairebé la meitat de l'audiència i a més ara els joves ja no se subscriuen a la televisió per cable».

Notícies relacionades

Alejandro Villanueva, el soldat conegut

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

Trump ha presumit també que en l’última setmana ja s’ha notat el rebuig de molts fans a les protestes, ha criticat els propietaris dient que «tenen por dels seus jugadors» i ha vaticinat que si no fan canvis en les regles «el negoci se n’anirà a l’infern». Però no tothom hi està d’acord. «Els propietaris de la NFL no són més que homes de negocis, així que fins que l’assistència no caigui en picat o es pugui determinar que les protestes han portat directament a un declivi en les audiències de televisió és improbable que les reprimeixin», es llegia en una anàlisi de 'The New York Times'.

Un altre element, a més a més, juga en contra del raonament de Trump. Dilluns Ford i Nike, dos dels grans espònsors de la NFL, van emetre comunicats donant suport al dret dels jugadors de protestar. Els diners encara manen.