MUNDIAL DE TRIAL

Les cabrioles impossibles de Bou sobre la seva moto de trial

El millor trialer de la història, que té 21 títols mundials, prepara el retorn al Mundial al seu camp d'entrenament d'Andorra

Toni Bou / periodico

3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

No importa el mes, no importa l'any, sempre s'ha de veure què està fent Toni Bou (Piera, Barcelona, 17 d'octubre de 1986), posseïdor de 21 títols mundials de trial (11 d'‘indoor’ i 10 d'exteriors), capaç de liderar i guanyar en tots els grans premis en què participa i, sobretot, garantir el millor dels espectacles amb la seva Montesa-Honda de trial. Bou sol dir que és molt difícil inventar alguna cosa diferent, "gairebé impossible", però el cert (i això queda reflectit en aquest prodigiós i virtuós vídeo d'un dels seus últims dies d'entrenament) és que si algú intenta convertir la feina diària i la competició en el ‘més difícil encara’, aquest és Toni Bou (Montesa Honda, 115 punts), que, als seus 30 anys, segueix liderant el Mundial de l'especialitat, seguit d'un excel·lent Adam Raga (TSR, 97), quan encara falten tres carreres.

Toni Bou ha arribat a lligar-se amb cordes, com si fos un trapezista, entre arbres, enmig de la muntanya, per assegurar-se, en cas de fallar el salt, que no es destrossaria el cos en l'intent

"Ens pensàvem que mai veuríem un fenomen com Jorge Tarrés", assenyala Miquel Cirera, mànager de l'equip de trial Repsol Montesa-Honda. "I va aparèixer Dougie Lampkin i, després, aquesta bèstia meravellosa que es diu Toni Bou. El futur el desconeixem, però tenim un noi entre nosaltres, Jaime Bustos, que té una pinta estupenda i, qui sap, potser encara ens emportarem una sorpresa més gran". Però Cirera, més que ningú, sap que com Bou no n'hi haurà cap altre. I no per l'acumulació de títols sinó per la manera com els guanya i l'estil amb què domina l'especialitat.

Un talent innat per pilotar qualsevol moto

Bou és un autèntic artista, un equilibrista sobre la moto, algú que no para d'idear la manera, no ja de guanyar, sinó d'entrenar-se, de ser millor. Per això hi ha dies que, amb l'ajuda de la seva tribu d'amics i col·laboradors, arriba, fins i tot, a lligar-se amb cordes ‘salvavides’, com si fos un trapezista, i tractar de saltar roques sense por de, si falla, estavellar-se.

Els que el coneixen bé diuen que en Bou tot ha de ser perfecte. Primer, un pilotatge innat per pilotar qualsevol moto. "Agafi el que agafi, li donis el que li donis, es converteix en un as en el primer minut, capaç de fer l'increïble", explica Dani del Valle, que ha treballat amb ell. Després, el seu impecable estil. "Com jo”, explica el campioníssim Jorge Tarrés, prové del trial en bici. Parades, desplaçaments laterals, estira la moto, conducció amb una roda, ja sigui la davantera o la posterior… jo vaig ser el pilot del segle XX i el Toni és el campió del segle XXI".

“És un prodigi. Jo ja he deixat de pensar on està el seu límit i em dedico a facilitar-li, juntament amb Montesa-Honda, tot el que ens demana per intentar guanyar"

Miquel Cirera

Mànager general de l'equip Repsol Montesa-Honda, campió del món de trial

Notícies relacionades

Un duríssim entrenament que ara, com s'observa al vídeo, ha intensificat en el que es denomina, dins del parc d'aventures de Naturlandia, a Andorra, ‘l'àrea de Toni Bou’, on aviat, molt aviat, s'inaugurarà una escola de trial per a nens. Situat en una cota de 1.600 metres d'altura, l'àrea s'ha dissenyat especialment per a Bou. Té una petita cabanya per a les seves motos i l'altura afegeix un component més d'exigència física als durs entrenaments del campioníssim català.

Un campió que sempre busca la perfecció

"Es passa el dia exercitant-se. És un perfeccionista en tot el que fa. No deixa de fer un exercici, un salt, alguna cosa que ha ideat de sobte, fins que no li surt a la perfecció i diverses vegades”, diu un dels nois que no se'n separen. El Toni sap que està en el millor equip del món i, evidentment, només es cuida de preparar i pilotar per al ‘team’ Repsol Montesa Honda. “Hi va haver un moment en què jo, almenys, vaig deixar de pensar en quin era el sostre del Toni. Ara només em deixo portar per la seva passió i intento que la nostra fàbrica i el nostre equip li doni tot el que és necessari per seguir mantenint-se al cim del trial, que, encara que ho sembli, no és gens fàcil".