Sergio García es consagra als 37 anys amb el seu primer Masters

Ha hagut d'esperar 17 anys des que va participar en el primer i jugar 74 vegades en tornejos grans. L'espera ha sigut llarga, però per fi Sergio García ha aconseguit conquistar el seu primer títol en un torneig del Grand Slam. Va arribar en un desempat taquicàrdic davant l'anglès Justin Rose, campió olímpic a Rio 2016 i guanyador d'un Open dels EUA, però va arribar.

Sergio García, als seus 37 anys, es va situar a l'altura dels dos únics espanyols capaços d'enfundar-se la jaqueta verda que distingeix el vencedor del Masters d'Augusta, el primer dels quatre 'majors' que es disputen cada any.

I va arribar, com un homenatge, el dia que Severiano Ballesteros hauria fet 60 anys, perquè un tumor cerebral se'l va emportar el maig del 2011. 'Sevy' va ser el que va obrir el camí dels èxits en algun dels quatre grans. Va guanyar en l'Augusta National el 1980 i el 1983 (també va conquistar tres Opens Britànics, el 1979, el 1984 i el 1988). Després, Chema Olazábal va seguir la seva estela amb dos títols més al Masters, el 1994 i el 1999. Feia, per tant, 18 anys que cap espanyol s'acostava a l'èxit en algun dels quatre grans que es disputen cada any.

Sergio Garcia reacts to winning his first major title. #themasters https://t.co/pNLNjXlPCl pic.twitter.com/nepdrZG6MR

— Augusta.com (@AUG_Masters) 9 de abril de 2017

Sergio García ha acabat amb aquest llarg guaret. Estava considerat el millor jugador del món sense un gran, juntament amb l'anglès Lee Westwood (75 grans jugats sense victòria) i el nord-americà Jay Haas (87). Però ahir es va acabar aquesta maledicció, en una jornada històrica en què el golfista castellonenc va acabar amb aquesta malastrugança que semblava perseguir-lo. García havia guanyat 9 tornejos al circuit americà, 19 en altres circuits i diverses Ryder Cup. però li faltava la guinda, que va posar aquest diumenge en una jornada que no podia arribar a cotes més altes de tensió.

NOMÉS UN RIVAL

Després de sortir empatat en el liderat amb Justin Rose (amb 6 cops sota el par després de les tres primeres voltes), ells dos van ser els únics protagonistes de l'última ronda, mentre que per darrere alguns s'enfonsaven (Spieth, Fowler, Hoffman i Scott van acabar per sobre del par 72) i altres renaixien, però no amb la suficiència necessària (Kuchar i Matsuyama van acabar amb 67, Pieters i Casey amb 68).

Però cap d'ells comptava ja. El dia va ser un mà a mà, un 'match play', entre García i Rose, un duel entre europeus a la meca americana. L'espanyol va sortir com una bala, amb dos' birdies' en els tres primers forats i va obrir una bretxa de tres cops d'avantatge al forat 5 sobre Rose. Però l'anglès no es va arrugar i amb tres 'birdies' seguits (6, 7 i 8), units a dos 'bogeys' de Sergio en el seu moment de crisi (forats 10 i 11), es va situar dos amunt.

Semblava una situació difícil de revertir, i se sospitava que García tornaria a ensopegar amb el mur que l'ha perseguit en els seus 18 anys de professional. Però el de Borriol no es va rendir, potser inspirat per l'empenta de Jon Rahm, el basc de 22 anys que en menys d'un any com a professional ja sonava com un dels favorits al triomf (ahir va acabar el 27è).

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

García va salvar un 'putt' llarguíssim en el 13, va restar un cop a Rose en el 14, va fer un 'eagle' en el 15 que el va equiparar a l'anglès, va fallar un 'putt' en el 16 que el va tornar a situar per darrere i va recuperar en el 17 per un 'bogey' inesperat del seu rival. El 18 no va variar les coses.

El primer forat de desempat, jugat en el 18, va ser per a García, amb un 'birdie' que fins i tot li sobrava davant el 'bogey' d'un llavors erràtic Rose. García va pensar en verd i es va coronar. Per fi.