Dídac Costa, primer català a completar la volta al món a vela en solitari

Dídac Costa va tenir el seu primer contacte amb la Vendée Globe quan era petit. A través de les històries que li explicaven els seus pares, que seguien José Luis de Ugarte, el navegant de Guetxo que va completar la volta el món en solitari fa gairebé 24 anys. «Jo era petit i llegint el llibre que ell va escriure vaig pensar que això seria una cosa increïble de fer». I el somni es va fer ahir realitat.  

Al timó del One Planet, One Ocean, el navegant català de 36 anys va travessar la meta en la 14a posició de la general després d’invertir 108 dies, 19 hores, 50 minuts i 45 segons en un recorregut total de 27.964 milles (51.817 km) en què es va imposar el francès Armel Le Cléac’h (Banque Populaire), que va guanyar el 19 de gener en un temps rècord de 74 dies. 

La gesta més difícil

Superant tots els desafiaments, la soledat d’una travessia en solitari i una greu avaria que va estar a punt de frustrar la seva participació, aquest bomber professional barceloní de 36 anys es converteix en el segon espanyol a completar la prova després que ho fes el desaparegut navegant basc en sisena posició el 1993. Dos espanyols més van competir a la prova: el basc Unai Basurko (va abandonar el 2008) i el mallorquí Javier Sanso (va abandonar els anys 2001 i 2013).

«Em sento molt bé, feliç de concloure després del que m’ha costat, no només per la regata en si, que és molt dura, sinó per tot el projecte. Quan vaig sortir la segona vegada de Les Sables, amb 28 vaixells al davant i amb quatre dies de retard, pensar a quedar 14è era impensable», va relatar Costa, que va travessar el canal del port de Les Sables d’Olonne aclamat per un nombrós grup de bombers de la localitat francesa, a qui deu en gran part la travessia.

La seva gesta podria haver quedat en no-res el mateix dia de la sortida, el 6 de novembre de l’any passat. El trencament d’un maniguet en un tanc de llast li va provocar una fuga d’aigua dins del vaixell i 90 minuts després d’haver sortit va haver de tornar a port. Amb l’aigua que havia arribat a les bateries del vaixell i l’electrònica en greu perill.    

Costa no sabia si podria tornar a prendre la sortida, però la solidaritat del cos de bombers de la localitat francesa, que el va ajudar a reparar l’avaria, li va permetre prendre la sortida quatre dies després. «Quan vaig haver de tornar a port, vaig pensar que tot s’havia acabat. En aquell moment, la seva ajuda va ser vital. Sense ells, probablement no hauríem pogut tornar a sortir. Sempre els estaré agraït», va reconèixer.

En aquell moment el vaixell més pròxim era a 700 milles (1.260 km) davant seu. El 7 de desembre, un mes després de la sortida, estant a 850 milles (1.570 km) a l’oest de la latitud del cap de Bona Esperança (Sud-àfrica), avançava el francès Sébastien Destremau i deixava de ser el fanalet vermell de la prova. Llavors set ja havien abandonat 

–en total han sigut 11– dels 29 competidors que van sortir. 

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Dos dies més tard, també passava Romain Attanasio, el seu rival directe durant gairebé tot el recorregut, però els seus problemes van començar al sud d’Austràlia. A causa d’un més que limitat pressupost, el Dídac només havia pogut comprar una vela més gran i un J2. La resta de veles ja havien completat almenys una volta al món i començaven els trencaments.

El 20 de gener, al cap d’Hornos, Attanasio era 100 milles (185 km) per davant de Costa. Però en l’ascens per l’Atlàntic, l’italià va trencar una orsa de deriva i Costa el va superar i va aconseguir un avantatge de 400 milles (750 km) quan va travessar les illes Canàries. Sentenciava així una batalla extraordinària. El gran mèrit de Costa ha sigut que ho ha fet amb un dels pressupostos més baixos d’aquesta edició, amb una embarcació llegendària com el Kingfisher d’Ellen McArthur, botada el 2000 i amb la qual el 2015 va finalitzar en la quarta posició.