Baptistao: "Entre Messi i Cristiano em quedo amb Neymar. És un amic més"

El davanter brasiler de l'Espanyol repassa la seva trajectòria en una entrevista amb EL PERIÓDICO

jc23186

jc23186 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Leo Baptistao (Santos, 1992) no ha necessitat gaire temps per convèncer els periquitos de la seva qualitat. L'Espanyol va pagar 3,5 milions d'euros per ell al juliol pel 50% dels seus drets. Va firmar fins al 2021, coneixedor de l'ambiciós projecte. El davanter està encantat a Barcelona amb els seus pares i està desitjant explotar definitivament. L'amic periquito de Neymar posa el talent brasiler a l'equip de Quique.

-L'Espanyol porta un inici de temporada discret, però a vostè se'l veu molt acoblat. ¿Quines sensacions té després de dos mesos a Barcelona? M'han rebut molt bé, estic molt content. El club té una serietat tremenda. He passat per molts equips i no he vist coses millors que aquí. El projecte és molt bonic i tenim jugadors de gran qualitat.

"Lo vaig passar malament en els meus inicis a Espanya. Vaig venir amb solo 15 anys amb un amic del meu pare. Estava solet, no podia parlar amb ningú, tot el dia a casa. Solo era feliç jugant i entrenant" 

-¿Com van ser els seus inicis al Brasil i quan va decidir emprendre l'aventura europea? Jo vaig començar jugant a futbol sala, com molts nens del meu país. Al Brasil tenim més pistes de futbol sala que de futbol gran. No hi ha diners per mantenir-les, encara que ara s'estan fent pistes sintètiques i es va millorant. Vaig jugar a la Portuguesa Santista i al Santos. Als 15 anys em va sortir l'oportunitat de provar a Espanya. Vaig venir al Getafe sis mesos però com que no hi havia residència per a futbolistes vaig acabar al Rayo. Vaig superar la prova al Juvenil Nacional i ja m'hi vaig quedar.

-¿Ho va passar molt malament en els seus primers passos a Espanya? Sí, jo era molt petit encara que pensava que era molt gran. Ara veig els xavals de 15 anys i me n'adono que era molt jove per venir sol a un altre país. Del primer que me'n recordo és que només era feliç jugant i entrenant-me. Disfrutava al camp, però després tornava a la realitat: estava solet, no podia parlar amb ningú, estava tot el dia a casa. L'hora d'entrenar era la més feliç del dia. No va ser gens fàcil allò. Vaig patir.

"Paco Jémez és molt bona persona. Le vull un munt. Em va ensenyar moltes coses. Quan trepitja la gespa es torna boig, però fora del camp és totalment diferent. És molt bon tío"

-¿Qui el va portar a Espanya? Vaig venir amb José Antonio Gómez Feijoo, un amic del meu pare. Ell tenia una òptica i li feien les ulleres a aquest senyor, que li va proposar portar-me a Espanya per a fer una prova. El meu pare va pagar els bitllets i tot va sortir bé.

-¿Quins records guarda del seus anteriors equips? Del Getafe no recordo gaire cosa, però em van tractar bé. El Rayo va ser casa meva, hi vaig jugar molts anys i segueixo tenint bona relació amb Felipe Miñambres, per exemple. També amb Paco Jémez. És molt bona persona, l'estimo molt. Em va ajudar a créixer com a futbolista, em va ensenyar moltes coses. Quan trepitja la gespa es torna boig. Fora del camp és totalment diferent. És molt bon tio, sempre té la porta del despatx oberta per a tu. 

"De l'Espanyol em va seduir el projecte. Tenia molt bona pinta des de fora i la té dins. Quique és molt bon tècnic, però hay que adaptar-se. Queda un munt, no hay que obsessionar-se. El resultat contra el Madrid no ha d'importar-nos. Estem en el moment de veure com jugamos, encara que guanyar pujaria l'autoestima"

-Després va arribar l'Atlètic, el Betis, el Vila-real... L'experiència a Sevilla va ser curta, van ser sis mesos difícils amb problemes en la directiva i al camp. Al Vila-real vam jugar bé, molt bé, Marcelino va construir un gran equip, vam arribar a semifinals de l'Europa League i a la Champions. Al Cholo també li estic molt agraït. No li guardo cap rancor per no tenir minuts. Vaig aprendre'n moltíssim amb Costa, Villa, Raúl García… Va ser un plaer estar amb ells.

-¿Què el va seduir de l'Espanyol? El projecte amb un míster molt bo. Em van explicar abans de venir els objectius i m'hi vaig apuntar sense dubtar-ho. Tenia molt bona pinta des de fora i la té per dins. Quique és molt bon tècnic, però t'hi has d'adaptar, hi ha molta gent nova. En queda un munt, no t'has d'obsessionar, l'any és molt llarg. Amb Míster Chen també estem molt bé, està amb nosaltres a mort. Jo vaig firmar per cinc anys, m'encantaria trobar l'estabilitat en aquest equip.

"Vaig jugar amb Neymar a futbol sala de petit. Jugamos molts anys en contra i dos junts. És molt majo. En Vila-real le va donar una abraçada al meu pare. Qui lo coneix sap que és molt bona gent" 

Notícies relacionades

-El pròxim rival no és el millor per començar. Ve el Madrid, que va guanyar 0-6 l'any passat a Cornellà. ¿Temen una altra golejada? El resultat no ha d'importar-nos tant, estem en el moment de veure com juguem, l'estil que volem. És evident que guanyar el Madrid ens faria pujar l'autoestima, però l'important és ser intensos i donar-ho tot. Al Madrid són tots molt bons, no cal centrar-se a parar-en un perquè després vindran dos per darrere i t'enredaran.

-¿Amb qui es queda entre Cristiano i Messi? ¿O prefereix el seu amic Neymar? Messi i Cristiano són molt bons, amb característiques diferents. No em quedo amb cap. Entre Cristiano i Messi millor em quedo amb Neymar. Vaig jugar amb ell a futbol sala de petit. És un amic més. Vam jugar molt temps en contra i dos anys junts. Al Vila-real li va donar una abraçada al meu pare, que estava a la primera fila de la grada. 'Ney' és molt maco. Els que el coneixen saben que és molt bon tipo. 

Temes:

Espanyol Futbol