El millor i el pitjor dels Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics de Rio, en què Espanya ha sumat 17 medalles, s'han tancat amb llums i ombres, tant en l'organització com en el seguiment. Aquí resumim el certamen en sis punts, tres de positius i tres de negatius: 

EL MILLOR

EL MILLOR1. L'espectacular Parc Olímpic de Barra da Tijuca va ser el principal èxit de Rio 2016. Des que es va obrir al públic, el 6 d'agost, unes 150.000 persones van visitar les instal·lacions cada dia, en total, 2,5 milions de persones es van meravellar per l'arquitectura futurista. L'afluència de curiosos i veïns de tots els barris de Rio de Janeiro va ser tan gran que l'àrea central estarà oberta per a la visita del públic durant els Paralímpics.

2. Les 52 cases de cada país, més conegudes com a 'hospitality houses', van ser l'escenari de grans festes i atraccions variades per als turistes i locals que no disposaven d'entrades per a les competicions. Almenys 25 van tenir l'accés alliberat i van comptar amb pantalles gegants en què acompanyar l'evolució dels atletes nacionals. Les cases d'Alemanya, Dinamarca, França o Suïssa van ser les més populars gràcies a la presència assídua de celebritats i atletes olímpics.

3. La simpatia, les ganes d'agradar i l'enorme hospitalitat va ser el 'plus' ofert pels veïns de Rio de Janeiro. Sens dubte, l'aspecte més agraït pels 450.000 turistes que van visitar la 'cidade maravilhosa' durant els 17 dies de competicions. L'incomparable paratge natural de Rio, amb el Crist Redemptor, el Pão de Açúcar i les platges de Copacabana i Ipanema, van rebre innombrables elogis. Segons el Ministeri de Turisme del Brasil el 98,6% dels turistes van donar l'aprovat a la ciutat.

 

EL PITJOR

EL PITJOR1. Les grades buides en moltes de les competicions van ser el gran fantasma de Rio 2016. Malgrat els esforços del comitè organitzador ni tan sols la cerimònia de clausura va aconseguir omplir Maracaná. Aproximadament el 12% de les 6,5 milions d'entrades posades a la venda no han estat venudes. El fenomen de l'especulació i la revenda, per un preu de fins a 10 vegades el preu original, van acabar provocant que molts carioques desistissin de buidar-se les butxaques en temps de crisi. 

Notícies relacionades

A les ordres de Kroos

El dia que Echevarría va emergir com a president del Barça

2. Els 3.618 milions d'euros que ha costat Rio 2016, el 51% més del que s'esperava, han deixat un forat enorme a les arques de Rio de Janeiro. Un nou rescat de gairebé 100 milions d'euros serà necessari per garantir els Paralímpics, ja que, el mes previ a la celebració dels Jocs, l'estat de Rio es va declarar en bancarrota. Resulta evident que els professors, metges i policies de Rio no cobraran els endarreriments en la nòmina, cosa que comportarà un autèntic caos social en qüestió de setmanes. 

3. Dos trets sobre un dels centres de premsa al Complex Deodoro, un atac amb pedres a un autobús ple de periodistes i els assalts a atletes els mesos previs a Rio 2016 van demostrar els errors en seguretat de Rio 2016. Malgrat el desplegament de 85.000 agents de seguretat les incidències típiques de la ciutat van acaparar les portades dels diaris. El confús episodi del nedador Ryan Lochte i tres esportistes nord-americans més no va ajudar a millorar la imatge de ciutat ultraviolenta.