¿Rio 2016 té un "públic de merda"?

Les polèmiques declaracions del francès Renaud Lavillenie obren el debat sobre les esbroncades al Brasil

 

  / REUTERS / BRUNO KELLY

3
Es llegeix en minuts
Edu Sotos
Edu Sotos

Periodista

ver +

Dimarts a la nit les llàgrimes van creuar les galtes del francès Renaud Lavillenie. L'himne que sonava als altaveus de l'estadi olímpic de l'Engenhao no era precisament ‘La Marsellesa’ i el seu plor, emès des del segon esglaó del podi, va estar acompanyat dels milers d'esbroncades que emanaven amb una fúria desmesurada de l'afició ‘verdeamarela’. Per entendre la inversemblant escena s'havia de retrocedir a la nit anterior, en què el campió olímpic de salt amb perxa a Londres 2012 havia deixat escapar la medalla d'or davant el ‘principiant’ brasiler Thiago Braz

Tot i ser el propietari del rècord mundial en la modalitat, uns inabastables 6,16 metres, el francès a penes va poder arribar als 5,98 metres a la gran final, és a dir, un centímetre per sobre del rècord olímpic. La pressió de les grades aquella nit va destrossar els nervis de l'excampió, que, en diverses ocasions, va demanar al públic brasiler que guardés silenci durant el seu salt.

Però la petició de Lavillenie va caure en sac foradat. Aquella nit, la ‘torcida’ tenia el propòsit ferm d'enfonsar el francès en benefici de l'heroi local. Finalment, el brasiler es va proclamar campió amb un salt de 6,03 metres i el deliri es va apoderar de la ‘torcida’ a les grades de l'estadi.

LA MALDAT DEL PÚBLIC

Furiós per les antiesportives condicions en què es va produir la seva derrota, l'antic campió va explotar de ràbia en una entrevista amb la televisió francesa. "És molt fotut competir amb aquest públic de merda en uns Jocs Olímpics", va declarar Lavillenie, que va comparar el seu cas amb el de l'atleta afroamericà Jesse Owens als Jocs de Berlín del 1936 en ple auge del nazisme a Alemanya. “El 1936 el públic estava contra Jesse Owens. No havíem vist mai una cosa igual des d'aleshores. Realment em va pertorbar sentir la maldat del públic”, va afegir el francès després de la cerimònia de dimarts. 

Immediatament, el president el COI, Thomas Bach, va secundar les declaracions de l'atleta europeu i va censurar el comportament de la ‘torcida’ durant la cerimònia d'entrega de les medalles. “Comportament xocant del públic a l'escridassar Renaud Lavillenie al podi. Inacceptable en uns Jocs Olímpics”, va apuntar Bach, que va parlar amb coneixement de causa ja que va participar en els Jocs de Mont-real el 1976, on va obtenir l'or olímpic en la modalitat d'esgrima per equips. 

Per la seva banda, el director de comunicacions de Rio 2016, Mario Andrada, va qualificar l'actitud dels seus paisans d'"incorrecta" i va anunciar que de cara als últims dies de competició intentaria “intensificar el diàleg amb els aficionats brasilers a les xarxes socials perquè es comportin de manera adequada i elegant sense perdre la passió per l'esport”.

DEBAT SOBRE L'EDUCACIÓ

Encara que Lavillenie va acabar finalment rectificant la seva comparació i demanant disculpes a l'afició del Brasil a través del seu compte a la xarxa social Twitter, la seva experiència, unida al boicot contra altres esportistes, com el tennista argentí Del Potro, el velocista nord-americà Justin Gatlin o la nedadora russa Iulia Efimova, ha col·locat el debat sobre l'educació dels amfitrions en primer pla.

“És una barreja de falta d'educació i d'un públic de futbol que no acaba d'entendre que està en uns Jocs Olímpics”, va resumir a la cadena britànica BBC el comentarista esportiu Juca Kfouri, un dels professionals de la informació més reconeguts del Brasil i que, com no podia ser d'una altra manera, la va encertar de ple amb la seva anàlisi de la situació. El cert és que el sempre sorollós brasiler té una manera molt particular de vibrar amb l'esport: com més soroll millor deu ser l'espectacle. Una particularitat d'aquest racó del món, on la passió per l'esport arriba a nivells demencials per als estàndards europeus, que ha guanyat un inesperat protagonisme en els primers Jocs de la història de Sud-amèrica.

Notícies relacionades

És per això que, aliena a l'enrenou causat pel seu comportament, la ‘torcida’ continuarà vivint qualsevol esport de Rio 2016, encara que es tracti d'una final de ping-pong, com si fos un Flamengo-Fluminense. Només una persona va aconseguir fer callar els brasilers en tots aquests Jocs: Usain Bolt. El ‘Llampec’ va demanar silenci abans de la carrera que li va atorgar el seu tercer or olímpic consecutiu en els 100 metres i la seva voluntat va ser respectada. Sembla que a Rio 2016 el poder de calmar els brasilers es reserva als que no són d'aquest món. La resta dels ‘mortals’ és millor que s'hi vagin acostumant perquè encara falten 4 dies de competicions.

Les esbroncades a Rio van per llarg.