Triomfant sota la pluja

La parella Baquerizo-Fernández va conquistar la platja de Copacabana davant els ídols del vòlei local

Triomfant sota la pluja

SRDJAN SUKI

3
Es llegeix en minuts
Gerardo Prieto

El culte al cos té a Copacabana un dels seus melics. L'oci dels carioques passa per aquesta platja de sorra blanca i el seu passeig de pedres portugueses, que canvia de dibuix quan arriba a Ipanema.

La pell daurada, els sucs de fruita tropical i les mirades calents són algunes de les senyes d'identitat d'aquest poliesportiu natural, en què es barregen corredors, ciclistes, 'skaters', surfistes, jugadors de vòlei i, evidentment, futbolistes de platja. El 'selfie' és durant aquests dies l'esport més popular entre els turistes olímpics.

El luxe de mirar i deixar-se veure és, en el fons, l'afició favorita dels assidus al lloc en què es va popularitzar el tanga, la peça minimalista que els carioques més atrevits -diuen- podrien usar com a fil dental. Curiosament, el nudisme integral i fins i tot el 'topless' estan mal vistos, per no dir prohibits. Des de la seva talaia, el Corcovado ho veu tot.

EL MÉS AUTÈNTIC DELS JOCS

L'estadi de vòlei platja, situat a la sorra de Copacabana, és per la seva ubicació el més autèntic d'aquests Jocs. El que pocs podien sospitar és que en un dels bressols d'aquest esport es jugaria sota un plovisqueig constant, un xim-xim més cantàbric que tropical. Però Elsa Baquerizo i Liliana Fernández, el doble espanyol que s'enfrontava a la parella brasilera formada per Ágatha Bernarczuk i Bárbara Seixas, vigents campiones del món, estaven preparades per a tot.

Brasileres i campiones del món. I per si fos poc, jugant davant el portal de casa seva. D'entrada, Elsa i Liliana no ho tenien fàcil. Bárbara es va criar a Copacabana, jugant a vòlei quan a penes era una 'meninha', des que el sol surt per l'oceà i s'amaga darrere el Morro Dois Irmaos, al fons de la maculada badia de Guanabara. La 'torcida' local estava, a més, decidida a escridassar cada sacada de les espanyoles -¡visca l'esperit olímpic!-. La pluja no parava i les quatre jugadores van aparèixer a la pista de sorra amb malles fins als peus i samarretes de màniga llarga sota el top.

RUGIT ENSORDIDOR

En l'arrencada del partit, les espanyoles van ser les més llestes. Van aprofitar el vent a favor del nord-est, que es colava entre les grades de mecanotub, per marcar un inicial 4-0. La 'torcida' s'esgargamellava sota les seves 'capas de xubía' (impermeables), incrèdula davant aquell avantatge inesperat de les rivals. "Al principi estàvem una mica sorpreses amb tant de soroll -afirmaria al final del partit la somrient Liliana Fernández- però sabíem el que passaria perquè Bárbara és d'aquest barri. Amb el 4-0 ens vam ficar de ple en el partit i a partir d'aquí ens van aïllar de tot, només vam prestar atenció al joc".

Notícies relacionades

Per calmar els ànims, en els descansos apareixia un grup musical batucant sense compassió perquè les espectaculars 'carochas' amb les seves minifaldilles de lluentons i adorns de plomes es moguessin en aquell frenesí anomenat samba. Ni la pluja, ni el vent, ni el marcador en contra, van privar els carioques de ballar, cantar i celebrar, malgrat el seu disgust amb el marcador. Un minut després, amb el joc en marxa, tornaven a rugir com pumes engabiats cada vegada que puntuaven les locals.

El primer set va acabar en un confortable 17-21 per a les espanyoles. El segon va ser molt igualat i excitant, amb les brasileres davant gairebé sempre, però amb Elsa i Liliana aguantant la pressió i igualant el marcador cada vegada que Ágatha i Bárbara les superaven de dos punts. Empatades a 20 i amb la 'torcida' molt a prop de l'afonia, es va arribar al 20-22. Partit per a les espanyoles, primeres de grup, i pólvora mullada entre la desil·lusionada 'torcida'. Només un minut després, va deixar de plovisquejar.